POEMAS DE LA GRAN ARTISTA DE LA PINTURA, I ESCRITURA, ESHTER MIÑANA

 

ESTIC  VIVA…

 

El celé s blau, i el vent no xiula,

Ni el silenci calla,ni el gos udola.

Jo ,no moro; visc i respiro.

Ja ni tant sols sóc una simple ombra,

ni em sento enterbolida per la covardia

de quan els patiments em feien seva

i la desesperació m’alterva el pols.

Ja no brollen del desert cremat o àrid

les meves desesperances folles.

 

Com un vòmit de sal, amarg i repugnant,

com un esput gangrenat i escopit de cop

per la cadavérica boca de l’esperit ferit;

he buidat el pap i m’he desprès del neguit

que pas a pas em portava a la tomba;

Visc uns monents  de plenitud mai somiats,

Moments que fio amb Deu no m’abandoni.

 

Respiro i m’omplo els pulmons

de l’aire que fa possible  el meu retorn

a la feicitat oblidada, a les il·lusions perdudes.

Estic i em sento viva, sens lloc a dubtes.

Resurrecció inesperada, nit ant sols dsitjada

M’ha arrancat del breçol fols

on durant tant de temps hi dormitava…

 

               LLUERNES...

 

M’hagués agradat tenir un lloc

en la seva fosca i estranya mirada,

perquè els seus ulls, color de roure cansat,

fossin els estels lluminosos

del meu cel emboirat; precioses lluernes

dels meus camins desolats...

 

Però ,només va ser una il·lusió inventada,

un somni desesperat per fugir de la tristor,

dels neguits que de feia teemps em corcaven...

El temps em va revelar que no eram aquell,

L’home amb el que somiava ;

No emanava clarors,com jo necessitava;

era un personatge fosc sense cor ni ànima...

 

He despertat amb una inesperada sotragada ,

la realitat m’ha cantat que era missatger ocult

de la mort meva que em rondava...

I el dolor en va obrir els ulls, sumint-me de cop

a la tomba del desamor més feridor,

del desencant evocador de llàgrimes amargues

 

L’aire, avui  excessivament calent ,

em porta a la pell el remor tèrbol

del silenci de l’amor, de l’enamorament,

refregant el meu cos amb les ungles

del dolor profunt i silent…

 

L’engany ha deixat  ferides

en l’epidermis frágil del sentiment;

ferides que sagnen  constantment,

ulls que ploren llàgrimes de patiment,

llavis ressecs que han oblidat el somriure

i besen sense alè els petals invisibles

d’un incomprensible enyorament…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

DELIRI

 

En la nuesa de seu cos

Hi deixaria la vida amb delit,

Impregnantme de l’escalfor

De la seva fosca pell i del seu cos rendit…

 

Amb tedresa, reposaría

Les meves besades

Damunt l’esplanada del seu pit,

Bevent-me dels seus llavis

Aquell alè que exhala

Cadascun dels seus sospirs.

 

Retindria dels seus ulls negres,

La seva mirada encesa ,

Fita en l’ocult paaisatge

Dels meus amagats sentits

 

.........................................

 

 

Ha caigut rendida

 

Damunt la planura amarga

 

On si assecaran els meus ulls

 

Quan ja no els hi quedin llàgrimes;

 

I, enmig de l’aire punyent

 

Hi caura a tires la pell del meu cos

 

Quan li manquin,dissortadament,

 

Les tevés carícies càlides…

 

 

 

Els llavis restaran closos, freds,

 

Perque enyoraran le tevés besades,

 

Comtambé enyorarà,el meu cos tremolós,

 

El rebreg de les tevés càides abraçades;

 

El remor dels teuss sospirs ardents,

 

La tendresa de les tevés mans

 

Sembrant i llaurant,dolçament,

 

La flama viva d’aquella passió inconfesable…

 

 

 

La porta del meu cor, amor meu,

 

Ambel teu adeu pervers i cruel,

 

Per a sempre més, tu, l’has segellada…

 

A dintre hi restaran, presos per  sempre,

 

Tots aquells  preciosos sentiments,

 

Tots els meravellosos somnis de dona

 

                                                 Enamorada…

 

 

AMOR MORT…

 

He vist com s’estripava el cel,

com les estrelles es fonien

i la lluna agonitzava…

He sentit el rugir  desesperat

Dels batecs del meu cor ferit.

El temps,ja no em parla.

Els meus llavis ja no besen

Ni tampoc enyoren cap besada…

 

L’amor s’ha mort.

L’Amor, se m’ha esvait a toc d’alba…

L’amor, el meu amor ha defallit

Com ho ha fet a l’hora la meva

                        dissortada ànima