Dijous 10 de novembre a las 20:00h.SITGES
ËL RETIRO.....Una nova novel·la de la Maria Carme Roca, un nou llibre que s'està enlairant per convertir-se en un dels llibres de l'any

‘A punt d’estrena’ de Maria Carme Roca guanya el VI Premi L’Illa dels Llibres

‘El llibre dels Baltimore’ de Joël Dicker i ‘Les generacions espontànies’ de Mar Bosch queden en segona i tercera posició després de les votacions dels lectors.

portada_a-punt-destrena1-668x1024L’acte de lliurament del VI Premi L’Illa dels  Llibres es realitzarà el dissabte 3 de setembre a les 19.00h a  l’avinguda de la Catedral de Barcelona coincidint amb la Setmana del Llibre en Català

La novel·la ‘A punt d’estrena’ de Maria Carme Roca ha guanyat el VI Premi L’Illa dels Llibres que s’atorga per votació popular amb la idea d’escollir el llibre l’any.
L’Illa dels Llibres ha seleccionat 20 títols publicats entre el mes d’agost de 2015 i juliol de 2016 i que han estat escrites o traduïdes al català. Els lectors de L’Illa dels Llibres ha decidit amb el seu vot, en aquesta edició s’han rebut  més de 10.000 vots, la novel·la guanyadora.

‘A punt d’estrena’ de Maria Carme Roca ha estat la novel·la més votada d’aquesta edició, amb 933 vots, seguida de ”El llibre dels Baltimore” de Joël Dicker amb 873 i ‘Les generacions espontànies’ de Mar Bosch amb 869 vots.

Maria Carme Roca narra a la nova novel·la el somni d’una noia que als anys 50 vol ser maniquí passant de ser dependenta als magatzems de Can Jorba a treballar pel dissenyador Manuel Pertegaz.
‘A punt d’estrena’  (Columna) de Maria Carme Roca és una novel·la a cavall entre Manresa i Barcelona que narra el somni d’Eulàlia Rovira, una noia que desitja ser maniquí en una època on ser-ho estava mal vist. L’Eulàlia sempre s’ha interessat pel món de la confecció i les circumstàncies la duran a treballar de dependenta als grans magatzems de Can Jorba i a participar en les desfilades i amb el pas del temps la seva cotització va augmentant i acaba sent maniquí de Manuel Pertegaz.

Eduard Màrquez, Coia Valls, Albert Sánchez Piñol, Care Santos i Alejandro Palomas han estat els guardonats en les anteriors edicions.

RESULTATS FINALS

1-‘A punt d’estrena’ – Maria Carme Roca  933 vots
2-‘El llibre dels Baltimore’ – Joël Dicker  873 vots
3-‘Les generacions espontànies’ – Mar Bosch 869 vots
4-‘Mare i filla’ – Jenn Diaz  751 vots
5-‘L’amiga genial’ – Elena Ferrante  647 vots
6-‘Camille’ – Pierre Lemaitre  621 vots
7-‘Vae Victus’ – Albert Sánchez Piñol  557 vots
8-‘Història d’un canalla’ – Julia Navarro  502 vots
9-‘Neu, óssos blancs i alguns homes més valents que els altres’ – Mònica Batet. 450 vots
10-‘Abans de gairebé tot’ – Víctor del Arbol  433 vots
11-‘La guitarra blava’ – John Banville  425 vots
12-‘La filla estrangera’ – Najat El Hachmi 394 vots
13-‘Anna’ – Niccolò Ammaniti 386 vots
14-‘L’aniversari’ – Inma Monsó  381 vots
15-‘El soroll del temps’ – Julian Barnes 349 vots
16-‘La violència justa’ Andreu Martín 323 vots
17-‘La confessió de la lleona’ – Mia Couto  315 vots
18-‘Vents salvatges’ – Bel Olid  300 vots
19-‘Dies sense glòria’ – Sílvia Alcantara  299 vots
20-‘Departament d’especulacions’ – Jenny Offill  245 vots

L’acte de lliurament del Premi L’Illa dels  Llibres es realitzarà el dissabte 3 de setembre a les 19.00h a  l’avinguda de la Catedral de Barcelona coincidint amb la Setmana del Llibre en Català i comptarà amb la presència de l’autora, personalitats procedents del sector editorial i lectors de la web.

Des de l’any 2014 els guanyadors del premi reben també una escultura anomenada El Lector realitzada per l’artista Roser Oter.

VI PREMI ILLA DELS LLIBRES 2016El Premi dels Lectors de L’illa dels Llibres ha guardonat en les darreres edicions, les novel·les:
2015 Un fill d’Alejandro Palomas
2014 Desig de xocolata de Care Santos
2013 Victus d’Albert Sánchez Piñol.
2012 ‘El Mercader’ de Coia Valls.
2011 L’últim dia abans de demà d’Eduard Marquez

L’Eulàlia Rovira és una maniquí barcelonina cotitzada i de referència. La seva vida personal, en canvi, és un enfilall de desencerts. Per això ha decidit separar-se del marit, que cada dia que passa descobreix que se li fa més desconegut i inquietant.
Com ha arribat a aquesta situació? Encara que de portes enfora ara sembla que la vida li somrigui, n’ha passat de tots colors amb una infantesa malaltissa, la guerra civil i una família difícil que es divideix entre Barcelona i Manresa. Però si la seva àvia, que viu ancorada en el passat, guarda un secret, ella sempre ha tingut un somni des de petita: el desig de convertir-se en una gran maniquí. I és que des que té ús de raó, l’Eulàlia s’ha interessat pel món de la confecció i les passarel·les, i es quedava extasiada llegint les pàgines de la revista il·lustrada Jorba. Les circumstàncies la duran a treballar de dependenta a Can Jorba i a participar en les desfilades de prêt-à-porter que el magatzem organitza per mostrar els models que s’hi confeccionen. I, per què no admetre-ho, l’elegància natural que captiva els creadors de moda li permetrà fer les primeres passes cap a una vida plena de somnis i il·lusions a punt d’estrena.
A punt d’estrena ens parla de la dificultat de conviure, de passions contraposades i del preu a pagar quan es persegueixen els ideals propis. No podràs deixar de llegir-la.

  • Una nova novel·la de la Maria Carme Roca, un nou llibre que s'està enlairant per convertir-se en un dels llibres de l'any.

    Maria Carme Roca (Barcelona, 1955), historiadora i filòloga, des de l’any 1997 es dedica professionalment a l’escriptura. D’ençà d’aleshores ha publicat una cinquantena de llibres. La seva obra s’adreça tant al públic infantil i juvenil com a l’adult. La passió que sent per la literatura i la història fa que sovint les uneixi i escrigui novel·la històrica. L’any 2006 va guanyar el Premi Nèstor Luján amb Intrigues de palau. Les seves novel·les El monestir proscrit (2008), Barcino (2009), Escollida pels déus (2011) i L’enigma Colom (2014) han captivat milers de lectors.
    cincuenta dos llibres de exit

  • EL exit d`Any

    RUTA LITERÀRIA: "A PUNT D'ESTRENA". DE CAN JORBA A PERTEGAZ, EL SOMNI D'UN MANIQUÍ
    de Maria Carme Roca

  • De la mà de Maria Carme Roca, autora del llibre A punt d'estrena, recorrerem espais emblemàtics de la Barcelona del segle XIX i XX quan el carrer del Call i el carrer Ferran eren els punts comercials més importants de la ciutat. Coneixerem a on es van ubicar els primers magatzems de Can Jorba fins que es va construir l'esplèndid edifici del Portal de l'Àngel. Recordarem establiments històrics i passarem per altres que encara continuen com la cereria Subirà, la pastisseria La Colmena o l'Hotel Oriente. I trepitjarem el barri on Manuel Pertegaz va començar a despuntar com a gran creador.

A punt d'estrena -EL exit d`Any

1) A punt d'estrena és una novel·la que mostra la misèria que existia durant la postguerra, fet que convivia amb les ganes de prosperar i també de lluir. Pel que fa al gènere... També és un thriller?

 

Doncs, sí, podria definir la novel·la com un thriller costumista. Des del principi que hi ha intriga, una intriga que va avançant amb l'argument, però que es reparteix també amb els altres elements que apareixen a la novel·la: el retrat d'una època, la lluita de la dona per aconseguir decidir per ella mateixa, el món de la costura des de la dels grans creadors a la que es feia a casa, el preu que de vegades cal pagar quan es defensen els ideals propis...

 

 

 

2) L'acció es desenvolupa, principalment entre Barcelona i Manresa. Obeeix a alguna raó, aquesta tria?

 

Sí, és determinant, perquè a la novel·la jo volia parlar de Cal Jorba i aquests magatzems van tenir els seus establiments en aquestes dues ciutats de Catalunya. Primer va ser a Manresa i després a Barcelona. Cal dir que també van tenir seu a Brussel·les.

 

I m'ha agradat repartir-hi la família de la meva protagonista, l'Eulàlia; la paterna a Manresa i Sant Vicenç de Castellet i la materna a Barcelona.

 

 

 

3) D'acord amb algunes entrevistes que t'han fet, assegures que ets seguidora del dissenyador Pertegaz, però que no el vas arribar a conèixer personalment.

 

 

 

Exacte, però sempre en vaig seguir la seva trajectòria, així com la d'altres grans creadors. Sempre he admirat l'alta costura, que considero una obra d'art.

 

 

 

 

4) Que seguissis l'alta costura té a veure amb el fet que la teva mare era modista?

 

Sí, sense cap mena de dubte la meva mare em va influir. A casa mai no hem pogut adquirir un vestit d'alta costura, però sempre ha estat un referent. A més la meva mare em va ensenyar a distingir una peça bona d'una dolenta, si estava ben confeccionada o no.

 

 

 

5) T'enlluerna, la moda?

 

Tant com enlluernar... La moda m'agrada i n'admiro la creativitat i la qualitat.

 

 

 

 

 

6) Per donar a conèixer la moda, qui creus que ho fa millor, una maniquí o una model?

 

 

 

Com sempre, això dependrà de la professionalitat de cadascú. Tanmateix, els temps canvien i és lògic que la manera de treballar també evolucioni. La diferència principal és que abans dels anys 60, una maniquí era molt més anònima, només era l'excusa per mostrar l'obra del creador. Més endavant, en canvi, les maniquins, que passaran a ser models, lluiran per elles mateixes, tindran nom propi.

 

 

 

6) Quin tipus de documentació has necessitat per escriure la novel·la? Has comentat també que Montse Bulnes, una maniquí de Pertegaz et va assessorar...

 

 

 

A banda de conèixer i documentar-me sobre el període històric en el qual està ambientat la novel·la, la dècada dels quaranta i cinquanta, principalment, m'ha estat molt útil consultar les hemeroteques, ja que he volgut que elements complementaris de l'argument com pot ser una nevada o l'estrena d'una obra teatral, passessin de debò quan ho cito.

 

Per descomptat que conèixer de primera mà com era la feina d'una maniquí d'alta costura, ha estat molt important. Sovint, i això, passa amb totes les professions, coneixes només la part externa, la que es veu des de fora, la que brilla i no saps la disciplina, que pot ser molt dura, que cal mantenir per ser una bona professional.

 

7 A la novel·la anomenes alguns establiments emblemàtics, alguns dels quals ja han desaparegut...

 

Personalment, em dol moltíssim cada vegada que es tanca un establiment que té segles, dècades d'existència i pel qual hi ha passat diverses generacions. En aquest sentit, la novel·la és un estri més perquè no caiguin dins l'oblit.

 

 

 

8  Per què, aquest títol?

 

M'encanta jugar amb les paraules i el seu significat. Aquí he jugat mab la paraula "estrena". D'una banda, l'Eulàlia està a punt d'estrenar un vestit a la passarel·la, i de l'altra, encara s'ha d'estrenar com a dona, perquè després de tres anys de casada continua verge com el primer dia.

 

 

 

9 Finalment, Maria Carme, gaudeixes de l'èxit que tornes a tenir?

 

 

 

Això de l'èxit és una paraula "perillosa" i relativa, vull dir que no et pots adormir gens, que cal continuar treballant i per aquesta mateixa raó: per continuar. El que és important per a mi és que tinc la sort de fer la feina que m'agrada, és un luxe poder fer de la teva passió una professió.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Edicions 62 va néixer per Sant Jordi de 1962, quan va llançar el primer títol del seu catàleg: Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, i actualment té un fons editorial de 4.000 obres. En poc temps, tot i el context polític i social d'aquells anys, va assolir el seu objectiu fundacional: ser una editorial generalista, universal i moderna. Sota la direcció literària de Josep M. Castellet durant més de quaranta anys, ha publicat traduccions al català de narrativa contemporània universal, opció que manté actualment amb autors significatius. Una segona línia primordial és la de narrativa catalana contemporània i els clàssics, amb les col·leccions El Balancí i Èxits. Èxits està dirigida a un públic ampli i reuneix escriptors catalans de ficció i de no-ficció. Edicions 62 publica obres de tots els gèneres pràcticament i en totes les modalitats d'edició: poesia, teatre, narrativa, assaig, biografies i memòries; edicions de butxaca, llibres de text i edicions escolars d'obres literàries; diccionaris i enciclopèdies, grans obres il·lustrades, etc., com també el premi Sant Joan de prosa narrativa en català, el Premi Gabriel Ferrater de poesia i els premis literaris Ciutat de Gandia, Joanot Martorell de narrativa i Ausiàs March de poesia. Grup 62 té una dilatada experiència en la realització de projectes editorials a mida i, a través de l'àrea de nous negocis, ofereix edicions exclusives d'obres del seu fons editorial, obres per a bibliòfils, llibres il·lustrats de petit i gran format, així com col·leccionables destinats a la premsa

Edicions 62 va néixer l’any que li dóna nom. Exactament, per Sant Jordi del 1962, quan va aparèixer el primer llibre de la nova empresa: Nosaltres els valencians, de Joan Fuster. En molt poc temps, i a desgrat d’unes circumstàncies que no eren ni políticament ni econòmicament favorables, l’editorial va arribar a ser com la volien els seus fundadors, Ramon Bastardes i Max Cahner: una editorial generalista, universal i moderna. En aquest sentit, va ser decisiva la tasca de qui n’ha estat director literari durant prop de 40 anys, Josep M. Castellet.

Al llarg de la seva trajectòria, que s’ha mantingut coherent a desgrat de les vicissituds històriques i empresarials, Edicions 62 ha constituït un catàleg de més de 4000 títols, que es caracteritza per la diversitat i la riquesa. Edicions 62 ha estat pionera, a Catalunya, en la incorporació d’escriptors contemporanis de tots els camps i procedències, i ha promogut també, per mitjà de col·leccions específiques, la difusió dels clàssics universals de la literatura i del pensament i dels clàssics de la literatura catalana. Publica obres de pràcticament tots els gèneres i en totes les modalitats d’edició: poesia, teatre, narrativa, assaig, biografies i memòries; edicions de butxaca, llibres de text i edicions escolars d’obres literàries; diccionaris i enciclopèdies, grans obres il·lustrades, etc. El seu ritme actual de publicació és d’una centena de títols nous cada any.

L'ENIGMA COLOM

1493. L’almirall Colom ha tornat de les Índies Occidentals i prepara una altra expedició. Temps enrere, Guerau de Gualbes, fill bastard d’un noble, havia treballat sota les seves ordres.

Però ara es veu obligat a amagar-se dels seus enemics en una Barcelona que procura mantenir les seves institucions d’autogovern malgrat els intents del rei Ferran per controlar-les.

Mentre Guerau fa l’impossible per recuperar la confiança del seu antic mentor i l’amor de Blanca, la dona que estima, es veurà implicat en una teranyina de venjances, interessos i conspiracions

creuades que tenen com a nexe d’unió l’almirall Colom i el seu gran projecte.

 

L’enigma Colom és una novel·la molt ben construïda, els seus personatges reals mantenen al màxim la seva personalitat i aspecte, gràcies a la profunda investigació que l’autora ha portat a terme, i els seus personatges novel·lats entrellacen la història de manera sublim.

 

La seva ploma àgil s’escola entre les pàgines de la història per mostrar-nos retalls fidedignes de la ciutat de Barcelona dels anys 1492 – 1493. Una ciutat en construcció, on les classes socials estan força dividides i les arrels de sang construeixen el paviment del que esdevindrà una de les més brillants ciutats.

 

La novel·la ens presenta part de la vida del Almirall Colom en la època d’entre viatges a la Nova Terra, les seves relacions personals amb la Cort, amb la seva tripulació i amb aquells que el rodegen.

 

Reconeixerem a Ferran II, a Enric II d’Aragó, el prior de Santa Anna i gran prior de l’orde del Sant Sepulcre, en Bartomeu Cristòfor de Gualbes i Setantí, cortesans com lluís de Santàngel, Joana Nicolau i la influent i intrigant Beatriz de Bobadilla i Ossorio, una gran caçadora d’homes.

 

Però el personatge que ens guiarà per aquesta història és en Guerau, un personatge amb arrels confoses i que anirà creixent amb el lector, mostrant les intrigues que s’amaguen rere cambres de Palau i de dones influents. Un jove que mostrarà la seva vàlua a tots aquells que en el seu moment el repudiaren com a bastard.

 

  • Premi Joaquim Ruyra de Literatura Juvenil amb l'obra Katalepsis (2012)
  • XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil (Premis Ciutat d'Alzira 2009)
  • Primer Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil 2005 en el 25è Aniversari de l'Editorial, així com en l'Any del Llibre
  • Primer Premi "Lola Anglada" de Tiana(2002)
  • Primer Premi Literari DON-NA (1997)
  • Finalista Premi Vila de Puigcerdà (1999)
  • Finalista Premi "Lola Anglada" (1998)
  • Primer Premi Concurs Literari Sant Antoni-Eixample (1994)
  • Primer Premi Concurs Literari Sant Antoni-Eixample (1993)
  • Finalista Premi "Mercè Rodoreda" (1996)
  • Finalista Premi "Lola Anglada" (1995)
  • Segon premi Concurs Literari Sant Antoni-Eixample (1995)
  • Finalista Premis Recull, "Alba de Prima" (1991)

 

 

 

 

 

L'ENIGMA COLOM DE MARIA CARME ROCA

Parla del llibre, als Colom de Barcelona, era una nissaga molt important a l'època.

1º Diu en un comentari que de petita ja li agradava el personatge...

 

 

 

Escriure la novel·la m'ha permès aprofundir en la recerca i documentació d'un personatge que m'ha interessat des de sempre. Quan era petita, però, no pensava que un dia escriuria sobre Cristòfor Colom.

 

 

2º Vostè, a part de altres coses, és Historiadora i Filòloga, què aporta sobre Colom que no se sàpiga? 

 

 

 

Jo he escrit una novel·la, no un llibre d'història tot i que amb un gran respecte per aquesta última. La meva aportació ha estat fer-ne més divulgació i recopilar/endreçar coneixements, que en el decurs del temps han aportat altres historiadors i estudiosos. I sempre partint de la base que defenso la catalanitat de Cristòfor Colom.

 

 

 

3º  No hi ha un acord en el món acadèmic sobre el personatge tot i que s'ha escrit molt sobre ell. Però vostè, després de l'estudi i la recerca, qui creu que era? On va néixer? Quin era el seu origen? 

 

 

 

Des del meu punt de vista és una llàstima que no hi hagi acord acadèmic. Opino que tots els historiadors i estudiosos, aquells que estan d'acord en afirmar la catalanitat de Colom,  que els caldria unir-se en aquest punt bàsic. I més endavant ja s'aniria aprofundint en els detalls concrets. El sentit comú, la lògica, la informació de la qual disposem, ens porta a deduir que Colom no podia ser d'un altre lloc que dels Països Catalans. Però una altra cosa és poder-ho demostrar amb tots els ets i uts. Podem formular hipòtesis, és clar, però malauradament, de moment res més. Per aquest motiu he escrit una novel·la, no un llibre d'història.

 

                                

 

 

4º Hi havia motius polítics per amagar el seu origen, la família Colom havia lluitat contra el rei Ferran II, és per això que no tenim dades concretes d'on, quan i com. Em podria concretar una mica més? Què representa per a vostè Luis Ulloa?

La família Colom havia lluitat contra el rei Joan II, el pare de Ferran, el catòlic. Per descomptat, aquest serà un fet que el rei Ferran no perdonarà al gran navegant. Tanmateix, com que li interessava el projecte, durant un temps va fer els ulls grossos.

M'he basat, sobretot, en els estudis de Luís Ulloa, un referent imprescindible; aquí sí que coincideix tothom (tots els que afirmen que Colom era català, és clar).