Homenaje al periodista Xavier Vinader Homenaje al periodista Xavier Vinader en el primer aniversario de su muerte. Intervienen Jordi Évole, David Fernández, Antonio Franco, Ana Cynthia Uribe y Antoni Traveria. FOTO- JUAN ARNELLA

  • El pasado sábado, se cumplió un año de la muerte de XAVIER VINADER, Sabadell a pesar de recordarlo por iniciativas políticas entrelazadas sigue sin intentar y solo recordar en las fechas la figura del mejor periodista de investigación de todas las épocas.
    Decir la verdad no cuesta nada, pero recordarlo ligando otros actos políticos no arregla nada políticamente solo cabezas pensantes de muchas personas que ni siquiera lo conocieron.

  • Fotografias VALENTI FAINÈ


    En Vinader escoltan a una acusada del CAS MERCURI (Sandra Roig) al XAVIER LI preocupaba moltíssim el que passa a la SEBA Ciutat i mes al soterrani del Ajuntament

  • Aconsejada después de su explicación, Sandra Roig, convencida por XAVIER VINADER de comunicar lo que sabe al Juez/za

Xavier Vinader i Sánchez (Sabadell, 17 de febrer de 1947[1] - Barcelona, 9 d'abril de 2015)[2] fou un periodista català, expert en extrema dreta i crim organitzat,[3] i que destacà per la lluita continuada per la llibertat d'expressi


Va estudiar als Claretians de Sabadell, on va tenir Pere Casaldàliga de professor.[5] A partir de 1965 col·laborà en revistes sabadellenques com Can Oriach i TS i presentà un programa a Radio Juventud de Sabadell.[6] El 1969 va ser nomenat corresponsal a Barcelona de Gaceta Universitaria i entra de redactor al Diario de Sabadell.[6]
Es diplomà per l'Escola Oficial de Periodisme el curs 1973/1974, el mateix any que escriu sobre la impunitat de l'extrema dreta a Mundo Diario i El Correo Catalán.[7][6] El 9 de juliol de 1975 va ser víctima d'un atemptat ultra a casa seva amb un artefacte incendiari.[6] L'any següent publicaria a Mundo i Arreu altres reportatges sobre l'extrema dreta espanyola i la Internacional feixista.[6] El 1978 va ser nomenat membre de l'equip directiu del grup Zeta i va entrar a Interviú, on va publicar 140 reportatges fins a 1993.[1][6] Va ser un dels professionals que més va investigar el fenomen terrorista a Espanya.[1]

Entre novembre i desembre de 1979 va escriure tres reportatges a la revista Interviú, en què explicava detalladament, amb noms i cognoms, les actuacions de grups d'incontrolats d'extrema dreta al País Basc.[1] Poc després, el gener de 1980, ETA va matar dos dels individus mencionats als articles i un jutge va iniciar accions contra el periodista, que va emprendre un primer exili a París i Londres.[6] Paral·lelament, el 4 de juny del mateix any la casa de Vinader a Barcelona va ser assaltada per un escamot ultra, que hi fa destrosses i pintades amenaçadores.[6] El 17 de desembre de 1980 es va presentar voluntàriament a l'Audiència Nacional espanyola.[6] Tot i ingresara la presó, va quedar en llibertat condicional amb fiança d'un milió de pessetes.[6]


un llibre d'homenatge a Xavier Vinader

Xavier Montanyà i Atoche
Xavier Montanyà (Barcelona, 1961) és un periodista i escriptor català, autor de reportatges i llibres d'investigació i director de diversos documentals televisats. Es va llicenciar en Ciències de la Informació. Inicialment va treballar en premsa escrita (Diari de Barcelona i El Temps), a la ràdio i a la televisió (en programes com Música per a camaleons i Tres, catorze, setze). Ha publicat Pirates de la llibertat (Empúries, 2004), que li va valer el Premi Octavi Pellissa, La gran evasió. L'heroica fugida dels últims exiliats de Pinochet (Ara Llibres, 2006), i "L’or negre de la mort" (Empúries, 2011). És coautor del documental Granados i Delgado. Un crim legal (Premi FIPA de Plata, 1996) i director de Joan Peiró i la justicia de Franco i Espies de Franco, entre d'altres. Ha dirigit el llargmetratge Memòria Negra, seleccionat al Festival de Valladolid (2006). Entre el 2002 i el 2013 fou membre del consell assessor del suplement Cultura/s de La Vanguardia. Actualment, és col·laborador del portal de notícies Vilaweb i de la revista Sàpiens.

El 13 de novembre de 1981 va ser jutjat per l'Audiència Nacional, que el 17 de novembre el va condemnar a set anys de presó i una multa multimilionària per un suposat delicte d'imprudència temerària en l'exercici del periodisme.[1] Aquest fet va generar una campanya de suport arreu d'Espanya, amb manifestacions i actes a favor de la llibertat d'expressió. Vinader va fugir, es va exiliar i no va tornar a Catalunya fins al 1984; després de passar tres mesos a la presó de Carabanchel, va ser indultat pel govern espanyol.[1]

Vinader va ser president internacional de l'ONG Reporters sense Fronteres des de 1990 fins al 1993.[1] Entre 1984 i 1998 va continuar treballant a Interviú i col·laborant amb altres col·laboracions com El Temps.[6] Com a reporter, va cobrir, entre altres, la guerra de l'Afganistan, la Revolució dels clavells a Portugal i el final de la guerra entre Rússia i la Xina.[1] El 2003 va presentar un programa cultural a COM Ràdio i l'any següent va fer el documental Sans cagoules sobre ETA per a Canal+.[6] El 2008 lliurà el seu valuós arxiu al Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.[1] Xavier Vinader va morir als 68 anys a causa d'una pneumònia.[6]



Gracies per la amabilitat del GRUP 62 PLANETA Editorial ( Pòrtic)

'El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta' recorda la figura del primer periodista de la democràcia espanyola empresonat per motius polítics

ACN / Barcelona.

Xavier Vinader va portar fins al límit el seu compromís periodístic demostrant la connexió entre la policia espanyola i els grups d’extrema dreta que atemptaven contra l’esquerra al País Basc. Xavier Montanyà homenatja ara la figura d'aquest referent del periodisme d’investigació a través de les pàgines d''El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta' (Pòrtic), en què reivindica un periodisme que ha desaparegut en pro d'una informació "immediata", amb "excés d'opinió" i "desconeixement real d'allò que passa". El compromís de Vinader va provocar, segons relata Montanyà, que l'Estat intentés anul·lar-lo "jurídicament i físicament" i, com que no ho van aconseguir, "li van treure la veu" conduint-lo a la seva "mort civil".

En morir Franco, alguns periodistes van combatre a través del periodisme les intencions antidemocràtiques de l’extrema dreta, que mantenien fortes connexions amb policies i serveis secrets. Una realitat que era 'vox populi' entre els bascos però de la qual no se'n tenien proves. Els reportatges van treure a la llum imatges i documents que confirmaven la connexió entre la policia i els grups d’extrema dreta que atemptaven contra l’esquerra, especialment, contra militants del moviment independentista basc.

Aquestes interioritats de la guerra bruta fetes públiques per Vinader el van convertir en el primer exiliat i periodista de la democràcia espanyola empresonat per motius polítics.

El periodista Xavier Montanyà (Barcelona, 1961) va recordar fa uns mesos la història de Vinader a través d'un documental –'Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta'- a TV3, en què s'explorava l’època més dura de la transició. Partint d'aquesta experiència, l'escriptor reivindica ara la figura de Vinader a través d'un llibre fet "amb passió" per explicar a les generacions més joves un tipus de periodisme que "desgraciadament s'ha deixat de fer" en favor de la immediatesa, la opinió i poca investigació.

 

 

El conegut popularment com a 'Síndrome Vinader' és, segons ha explicat Xavier Montanyà a la roda de premsa de presentació del llibre, l'"embrió" d'una actitud estatal a través de la qual, sobretot la judicatura, reprimeix la premsa d'esquerres, que fa una feina que a l'Estat "no li interessa".

Pel periodista i escriptor, Vinader va ser el "cap de turc" per a tots els que pretenien seguir "la seva línia" i creu que el seu cas "posa de manifest" la impunitat i l'"assimetria" que hi havia i que encara hi ha entre les actuacions policials i jurídiques.

En aquesta línia, Xavier Montanyà lamenta que la tasca de Vinader al final de la seva vida es va "desaprofitar totalment" perquè podia haver dirigit equips d'investigació a diversos mitjans però se'l va sotmetre a un aïllament. Malgrat això, ho "portava bé", explica l'autor, perquè el seu tarannà el feia créixer en les situacions "difícils". "No era un aventurer, sinó una persona vital que portava a l'extrem allò que creia que havia de fer en periodisme", ha reblat.

 

 

VALENTI FAINE   sobre el llibre.

http://www.berria.eus/paperekoa/1812/008/001/2014-10-30/gerra_estali_mezulariari_eraso.htm

 

El periodista Sabadellenc   XAVIER VIVADER, a part de ser el millor Periodista de Investigació, que a donat el periodisme Español, a estat una de las persones que mes amistats  vara acumula dintre de la seva, caminada periodística.

 

Amic dels seus amics home callat però molt meticulós estava tan entregat a la seva feina, que no li sobraren mai hores per desfruitar de la seva vida, aquesta era la vida treball i treball.

 

Par de culpa la tenia aquesta professió,  que el vara  catapulta a la investigació, a part del centenars de reportatges estava ficat en ajudar a tantes i tantes persones  que no se ne donar conte que li faltava temps. Professor de la policia Autonòmica,  em la part de investigació de las soterrades  profunditats, de la guerra bruta.

 

 

 

En Xavier era un home que mai li vara tenir por a las coses que es trobava pel camí de la Investigació, fins i tot se la jugava pel fet de clarificaren em tot allò que es ficava, per això farà  falta molta falta , que persones que podrien valdre cels tindria que ajudar  no posar las traves que las cloaques del estat la guerra bruta i els ultres  li varen posar em ell tot i així sen vara surti molt be es per això que e volgut primer un petit rècord a un amic que trobaré a falta molt.

 

 Les ultimes fotografies que li vaig fer  en entrevistes,  fetes a persones vinculades però disposades a dir-ne la seva  veritat  en la Operació Sabadellenca MERCURIO ) entre altres amic duem a terme Investigacions sobre el ja  provat, Frau del Ajuntament de SABADELL del desgraciat mandat dels Germans BUSTOS i companyia.

 

Anem al Llibre en XAVIER Montaya  fa un fidel retrat de qui era com treballava i fins on era capaç de arriba en Vinader.

 

Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta' és una producció dirigida per Àngel Leiro i Xavier Montanyà. En aquest film, per primera vegada, el periodista Xavier Vinader explica a fons la història que el va convertir en el primer periodista exiliat i pres de la democràcia, als anys 80. Un documental que "explora l’època més dura de la Transició, i el començament de la guerra bruta", segons informa TV3.

 

 

 

Xavier Vinader, periodista contra la guerra bruta

XAVIER VINADER PERIODISTA INVESTIGASIO:
eix DIARI publique....
Xavier Montanyà reivindica el periodisme d'investigació en un llibre d'homenatge a Xavier Vinader


'El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta' recorda la figura del primer periodista de la democràcia espanyola empresonat per motius polítics
Xavier Vinader va portar fins al límit el seu compromís periodístic demostrant la connexió entre la policia espanyola i els grups d’extrema dreta que atemptaven contra l’esquerra al País Basc. Xavier Montanyà homenatja ara la figura d'aquest referent del periodisme d’investigació a través de les pàgines d''El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta' (Pòrtic), en què reivindica un periodisme que ha desaparegut en pro d'una informació "immediata", amb "excés d'opinió" i "desconeixement real d'allò que passa". El compromís de Vinader va provocar, segons relata Montanyà, que l'Estat intentés anul·lar-lo "jurídicament i físicament" i, com que no ho van aconseguir, "li van treure la veu" conduint-lo a la seva "mort civil".

En morir Franco, alguns periodistes van combatre a través del periodisme les intencions antidemocràtiques de l’extrema dreta, que mantenien fortes connexions amb policies i serveis secrets. Una realitat que era 'vox populi' entre els bascos però de la qual no se'n tenien proves. Els reportatges van treure a la llum imatges i documents que confirmaven la connexió entre la policia i els grups d’extrema dreta que atemptaven contra l’esquerra, especialment, contra militants del moviment independentista basc.

Aquestes interioritats de la guerra bruta fetes públiques per Vinader el van convertir en el primer exiliat i periodista de la democràcia espanyola empresonat per motius polítics.

El periodista Xavier Montanyà (Barcelona, 1961) va recordar fa uns mesos la història de Vinader a través d'un documental –'Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta'- a TV3, en què s'explorava l’època més dura de la transició. Partint d'aquesta experiència, l'escriptor reivindica ara la figura de Vinader a través d'un llibre fet "amb passió" per explicar a les generacions més joves un tipus de periodisme que "desgraciadament s'ha deixat de fer" en favor de la immediatesa, la opinió i poca investigació.

El conegut popularment com a 'Síndrome Vinader' és, segons ha explicat Xavier Montanyà a la roda de premsa de presentació del llibre, l'"embrió" d'una actitud estatal a través de la qual, sobretot la judicatura, reprimeix la premsa d'esquerres, que fa una feina que a l'Estat "no li interessa".

Pel periodista i escriptor, Vinader va ser el "cap de turc" per a tots els que pretenien seguir "la seva línia" i creu que el seu cas "posa de manifest" la impunitat i l'"assimetria" que hi havia i que encara hi ha entre les actuacions policials i jurídiques.

En aquesta línia, Xavier Montanyà lamenta que la tasca de Vinader al final de la seva vida es va "desaprofitar totalment" perquè podia haver dirigit equips d'investigació a diversos mitjans però se'l va sotmetre a un aïllament. Malgrat això, ho "portava bé", explica l'autor, perquè el seu tarannà el feia créixer en les situacions "difícils". "No era un aventurer, sinó una persona vital que portava a l'extrem allò que creia que havia de fer en periodisme", ha reblat.


Xavier Vinader periodista Contra la guerra bruta HD

D''El CAS VINADER"

 

 

 

EL PAIS
El periodista catalán Xavier Vinader, especializado en periodismo de investigación y que se convirtió en un símbolo de la libertad de expresión durante la Transición española, ha fallecido hoy en Barcelona a los 68 años a causa de una neumonía en el hospital del Vall d'Hebron y tras un internamiento hospitalario de dos semanas, ha informado el Colegio de Periodistas de Cataluña.

Nacido en Sabadell en 1947, Xavier Vinader se diplomó en la Escuela Oficial de Periodismo en 1973 y fue miembro del equipo directivo del grupo Zeta desde 1978, además de ser presidente de la ONG Reporteros Sin Fronteras hasta 1993. Como periodista, Vinader cubrió la Guerra de Afganistán y la Revolución de los Claveles en Portugal y fue corresponsal de La Vanguardia, Europa Press, El Correo Catalán, Tele/eXprés y Mundo Diario, así como redactor de Por Favor, Primera Plana o Interviú, entre otras publicaciones. Articulista y autor de libros relacionados con el mundo policial, especialmente en torno a las tramas de corrupción. En 2007, fue reconocido con la Cruz de Sant Jordi por la Generalitat.

Su nombre saltó a la primera línea informativa a raíz de dos reportajes que realizó sobre la actuación de grupos de extrema derecha en el País Vasco publicados en Interviú, en 1981. Fue condenado por la Audiencia Nacional por un delito de imprudencia temeraria, hecho que le llevó a exiliarse y no volver a España hasta 1984. Tras pasar tres meses en la prisión de Carabanchel, fue indultado por el Gobierno español, una medida de gracia que fue pedida por amplios sectores políticos, sociales y de la profesión periodística. Los reportajes que le supusieron la entrada en la cárcel giraban en torno a la guerra sucia de la extrema derecha contra el nacionalismo vasco pero también de algunas instancias del Estado.

Vinader elaboró aquellas informaciones partiendo de los datos que le facilitó un expolicía nacional que se infiltró en esos grupos. Unas semanas después de publicarse los reportajes en Interviú, ETA atentó contra dos ultras, uno de los cuales aparecía en el reportaje de Vinader. Y eso fue el detonante del proceso judicial que acabó en una condena de siete años de cárcel, de los que cumplió tres meses. Precisamente en febrero pasado, el programa Sense ficció, de TV3, emitió el documental Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta, en el que además del propio Vinader aparecieron testimonios de personalidades de la época tan contrapuestas como Blas Piñar, líder de Fuerza Nueva, o el histórico líder abertzale Tasio Erkizia y el abogado Txema Montero.

 

 

Una pistola de pluma es de los que piensa que puede ser eficaz como periodista Xavier Vinader. Sin embargo, dice, y que muestra en sus pistas. Los últimos años de la dictadura de Franco, junto con varios otros centros de investigación fue un periodista. En 1980, después de la muerte de Franco, fue el primer periodista para convertirse en un fugitivo, ultraje, y una sesión en la Audiencia Nacional española como consecuencia de la sentencia de prisión. Entre otras obras, publicó tres artículos en la revista Interviú, después de investigar por Bilbao. En 1979, se reveló un rumor en las calles del País Vasco: grupos de extrema derecha de España y la relación Guerra sucia con las fuerzas de seguridad.

 

Cas Vinader. Clinicals Contra la Guerra bruto (Vinader caso. El periodismo de guerra sucia contra) para recoger documental de Xavier Montanyà y Ángel Leiro Vinaderri lo que sucedió, así como en la resultante. Se presentó hace dos semanas, que es dar de Barcelona -Kataluniako TV3 documental, y tienen un deseo de venir al País Vasco. El protagonista de las veces que se han enfrentado en muchas palabras; Están involucrados con el ex presidente de la Generalitat Jordi Pujol, un político Eugenio ex miembro de ETA, Nuevako Fuerza fue llevado por Blas Piñar, el abogado Txema Montero, Tasia Erkizia militante izquierda abertzale ...

 

 

 

El periodismo de investigación, "un periodismo valiente" han afirmado José Luis Morales, Rafael Cid, Pepe Díaz y recuerde llevar Pepe Rei, y, de paso, para explicar qué era lo que la guerra sucia. Montanya: "GAL lo que la gente sabe, la mente, pero de dónde viene, cómo creció en esta ola de terrorismo en el estado, muchas personas no lo sé."

 

En resumen, "el embrión del GAL" informes Vinaderrek los denunció: Nueva -Fuerza grupos de extrema derecha, en su mayoría policías, la Guardia Civil, la relación entre los servicios secretos y mercenarios. Francisco Ros Frutos fue a la policía en la puerta de Interviú. Tenía algo que contar. Infiltrarse en el grupo se convirtió en un periodista, y caminaron por Bilbao Vinader y su equipo comprobó su declaración. Ros Frutos comenzó con un vasco relaciones chica, y otros reformadores, se convirtió en presiones policiales. "Fue una policía normales, Murcia, uno de los chicos", dice Vinaderrek: "Al final, todo se deriva de una historia de amor."

Entre noviembre y diciembre de 1979 se publicaron en tres informes : ¿Por qué la policía del fui ( ¿Por qué tengo la policía ) , en calidad de Como los ultras vascos ( el comportamiento de los ultra ) y Quisimos contra atentar Monzón ( Monzón ataque que queríamos hacer ) . En particular , revelaron la guerra sucia en las alcantarillas era : nombres, almacenamiento , fotos ... entre otras cosas , el plan para un ataque contra la Telesforo Monzon

 

Antes había que hacer, sin embargo , el paso de la publicación. La acreditación como estaban, que sabía lo que era alguien Frutos Ros , y su ataque a la -justu , pero él consiguió salir con vida . Si Vinaderrek explicación : " Nuestro error fue mal periodismo de investigación está emergiendo : estábamos alojados en el mismo hotel en el que estuvimos juntos con él . Puede recopilar las fuentes de información donde vive " .

Ensayo y ultraje en

 

5 ª enero de 1980, ETA mató a dos personas en Barakaldo : Jesús García García fue uno de ellos , representante de Fuerza Nuevako . Vinaderren su nombre fue incluido en el informe , junto con una segunda víctima de veinte no se muestra en el otro.

 

Frutos Vinader y Ros fueron acusados ​​por el Tribunal Nacional , en el trabajo y como resultado de daños imprudente y muy grave causada por los dos acusados ​​del asesinato . Txema Montero fue un abogado y el juez Ricardo Cobos Varon -eskuin extremista, fue depuesto en 1984 auziagatik- Bardellino . Fueron condenados a siete años .

No hubo evidencia específica para demostrar las relaciones de causa y efecto . Etxebeste dicho ETA tenía fuentes de información ; De acuerdo a la información de las acciones de los periodistas no fueron determinados . Montanyá también claro: "Fue un ataque a la libertad de expresión por parte del Estado , para proteger la guerra sucia . " Vinader toda su carrera estaba segura de la razón del castigo. Pagaburu sí mismo como el " auto-promoción " que reciben los periodistas piensen dos veces en lo que escribir. Sobre todo , no escribir .

 

Ya era un proceso judicial abierto Vinaderrek docena, la producción de publicaciones vinculadas a la extrema derecha. No reveló emandakorik investigado . Vinader : "No confiamos en la policía investigue esas cosas, pero al menos en el aparato judicial . " Ellos también llevan las entrevistas notario Ros Frutos . " Pero , por supuesto , que investigará a sí mismos . "

Mientras tanto , en un intento de atacar a periodistas que sufrió : para ir a casa con su palo y pistola , pero no encontró . Aunque BCE Batallón afirmó nombre Catalano - española , que estaba detrás de la GAL sería la siguiente: Jean - Pierre Cherid un grupo de mercenarios . Era 1980 . Vinaderrek tuvo que exiliarse en París , hasta 1984 . PSOE de negociación del gobierno , la cárcel de Carabanchel , y salió el 21 de marzo de ese año , con un perdón , después de un mes y medio en prisión .

 

Vinaderrek dice que ha habido una guerra para ocultar : " Los muertos ni siquiera cuentan. " Montanya es necesario recordar que : " Hoy en día la oficina es muy incómodo para muchas personas a ser todavía esta historia

Xavier Vinader, periodista contra la guerra bruta

La vaga que va fer tremolar Fraga.

 

 
Manuel Rodríguez Arcos, ferit per una bala de goma.
 
Xavier Vinader repassa un dels capítols més intensos de la transició democràtica a Quan els obrers van ser els amos. El periodista recupera els líders d'una vaga que la història ha oblidat.