HERMES

El déu Hermes és omnipresent a Barcelona malgrat que la majoria de vegades passa desapercebut. D'acord amb la mitologia, Hermes fou un dels fundadors de la ciutat i això ja seria un motiu suficient per concedir-li una atenció especial. Però, a més, representa el comerç i les finances, és protector dels viatgers, inspirador de l'art i promotor de les ciències. Amb aquest llibre volem descobrir la seva figura en els indrets més insospitats de la ciutat. Només cal que ens acompanyis. Inclou nou itineraris. De la mà dels diversos autors i col·laboradors del llibre, la majoria reconeguts entusiastes de la història de la ciutat com Xavier Theros, Dani Cortijo, Daniel Venteo, Imma Santos o Carme Grandas, us proposem seguir l'estela d'Hermes a través de nou capítols que inclouen itineraris farcits de sorpreses

 

 

 

un grup de bloguers de Barcelonaes

ENTREVISTA:

Caçadors d'Hermes" és un col·lectiu d'entusiastes de la història de Barcelona i de la presència del deu grec a la ciutat. Està format per: Enrique Camós, Jordi Casadevall, Ángeles Durán, Núria Manchado, Roser Messa, Albert Muñoz, Mariana Oviedo, Andrés Paredes, Neus Prats, Xavi Soro i Alba Vendrell. A més, compte amb la col·laboració d'historiadors com Xavier Theros, Dani Cortijo, Daniel Venteo, Imma Santos o Carme Grandas.

 

Sou gent diversa que comparteix la passió per Barcelona i l’admiració per un déu de l’antiga Grècia, Hermes. Expliqueu-me una mica la vostra història.

 

El que ens va unir va ser el nostre interès per la part més curiosa i desconeguda de la història de Barcelona, la nostra ciutat. Tots els integrants del grup tenim blogs sobre aquest tema i, abans de veure’ns per primer cop personalment, ja ens coneixíem virtualment. Uns i altres érem lectors i seguidors dels blogs respectius.

 

 

 

Com es va formar el col·lectiu dels Caçadors d’Hermes? Qui var fer el primer pas?

 

Tot va començar gràcies a l’Andrés Paredes (del blog VeoDigital) i la Neus Prats (de La Meva Barcelona). Des de sempre ell ha estat un entusiasta de la mitologia i la figura d’Hermes. Un dia va publicar una entrada en el seu blog dedicada a Hermes i la Neus li va deixar un comentari. Així van iniciar una conversa que va acabar amb la idea conjunta de fer una trobada de bloggers per anar a la recerca d’imatges d’Hermes per la ciutat i, a més, aprofitar per poder-se conèixer personalment.

 

 

 

Segons la llegenda grega, Hermes fou el fundador de Barcelona?

 

És cofundador junt amb el seu germanastre, Hèracles. Ambdós son fills de Zeus (el déu de l’Olimp) però de mares diferents. Tot i que hi ha diverses llegendes relacionades amb la fundació de Barcelona nosaltres hem adoptat la de la Barca Nona. Explica que tots dos germans, quan Hèracles va acabar el quart dels dotze treballs imposats per Hera (l’esposa de Zeus), es van embarcar amb Jasó i els argonautes per ajudar-los en la recerca del velló d’or. L’expedició estava formada per nou barques i, durant el viatge, una gran tempesta les va separar. Quan finalment la tempesta va passar i les barques es van tornar a reunir, es van adonar que faltava la novena. Aleshores, Jasó va demanar a Hèracles i Hermes que l’anessin a buscar i ells la van trobar al Morrot, just als peus de Montjuïc. El lloc els va agradar tant que van decidir fundar-hi una ciutat i posar-li el nom de Barca Nona, al·ludint a aquesta darrera barca desapareguda i després trobada.

 

 

 

Segons la llegenda, Hèracles (l’Hércules romà), funda las ciutats Sevilla y Cádiz, abans arriba a Barcelona junt amb el germanastre, Hermes, és cert que ho fan des de la Barcino romana?

 

No és així. Barcelona és fundada pels romans. La fundació de Cadis i Sevilla per part dels fenicis és molt anterior. En el cas d’aquestes dues, Hércules és realment l’assimilació del déu fenici Melkart, primer pels grecs (Heracles) i després pels romans (Hércules).

 

 

 

Per què Hermes i no una altra història? És tan important per vosaltres? Què representa?

 

Ens agrada perquè es troba molt present per tota la ciutat i això és per diversos motius. Un, perquè se’l considera el cofundador de Barcelona. També, perquè la burgesia de finals del segle XIX i principis del XX el va adoptar com a símbol, ja que és el protector del comerç. Per això apareix contínuament a les façanes dels palaus de les famílies benestants de la ciutat i als edificis de caire econòmic i comercial. A més,  com que és el missatger dels déus, se’l troba als edificis relacionats amb les comunicacions. I, finalment, el fet que sigui l’acompanyant de les ànimes dels difunts fa que el puguem veure als cementiris. Així que, amb tantes atribucions com té assignades, és normal que estigui tan representat.

 

Max, Mireia Valls, Xavier Theros, Guillem Martínez, Ricard Martínez, Dani Cortijo, Aureli Vázquez, Imma Santos, Daniel Venteo, José Pardo i Carme Grandas. La seva col·laboració va ser per casualitat o buscada?

 

Totalment buscada. Volíem que el nostre fos un llibre de rutes per Barcelona on el déu Hermes fos el fil conductor per explicar la història de Barcelona des d’un punt de vista diferent de l’habitual. Volíem fer-ho a través dels edificis i monuments on ell hi és present (o hi era) i complementar-ho amb entrevistes a totes aquestes persones que nosaltres vam escollir especialment per a l’ocasió. Amb ells tenim en comú l’interès per la història de Barcelona i, quan els vam fer la proposta, tots van acceptar immediatament.

 

 

 

Com us vàreu repartir el treball entre vosaltres?

 

Primer vam dissenyar els capítols pensant una ruta específica per cada un d’ells tenint en compte els llocs on Hermes és present i els fets històrics que volíem remarcar. Després els vam repartir segons les nostres preferències, igual que vam fer amb les persones entrevistades. A ells els vam demanar que escollissin una de les nou zones en què s’estructura el llibre i així es va fer.

 

 

 

Aquest és un llibre  que farà molt més fàcil conèixer Barcelona, a més d’una part de la seva història i que pot servir de guia de la ciutat.

 

El què nosaltres hem volgut, amb aquest llibre, és donar a conèixer la part més desconeguda de la història de Barcelona i el fet d’haver-lo estructurat en rutes també facilita el seu ús com a guia.

 

 

 

Parlar de la història de Barcelona des d’un punt de vista diferent què vol dir?

 

Ens referim a la història més desconeguda que, pels motius que siguin, ha quedat amagada, oblidada i no se’n parla als manuals d’història. Aquesta és la història que a nosaltres ens apassiona i fem tot el possible per reivindicar-la i donar-la a conèixer.

 

 

 

És fàcil escriure de forma col·lectiva?

 

Doncs no, no ho és. Cal tenir en compte que som un grup molt voluminós i que cada un de nosaltres té un estil diferent. En canvi, el llibre havia d’estar escrit de manera que semblés que ho havia fet una sola persona i era una tasca complicada de la que ens sembla que ens n’hem sortit prou bé.

 

 

 

Esteu tornant a escriure?

 

De moment, encara no. Tot just acaba de sortir el llibre a la venda i no hem tingut temps material de començar a preparar res de nou però si que tenim la intenció de continuar.

 

 

 

Esteu molt contens del treball?

 

Si, estem molt satisfets del resultat. Hi hem treballat durant gairebé dos anys i veure’l ara a les llibreries suposa una gran satisfacció per tots nosaltres.

 

 

 

Imaginàveu l’èxit que esteu tenint?

 

Tot i que sabíem l’interès que la nostra tasca generava (per l’afluència de públic a les rutes guiades que fem i les altres activitats) tenim la sensació que el llibre té força bona acollida i això ens alegra. Ens fa molta il·lusió quan, persones que nosaltres no coneixem, ens comenten que se l’han llegit i que els ha agradat molt. Això ens sorprèn!

 

Si no ho tinc mal entès, sou onze treballadors de la fotografia i la història. Em podríeu dir qui és qui?

 

Si seguim l’ordre dels capítols del llibre i els nostres blogs respectius, podem dir que la Mariana (autora del blog A las andadas), és la responsable de la primera de les rutes, que parla de la façana marítima de la ciutat. A continuació, jo (Roser, de Cosas de Absenta) m’he encarregat del barri Gòtic;  l’Albert i la Neus (de La meva BCN) de la Rambla; l’Andrés (VeoDigital) de la plaça de Catalunya; l’Enrique i l’Ángeles (Milerenda) la Rambla de Catalunya, la Núria (Bcn Last Call) del passeig de Gràcia, en Jordi (Instants Barna) del Born i la Ciutadella, en Xavi (las Crónicas de Thot) de la Via Laietana i, finalment, l’Alba (la Barcelona Que Me Gusta) dels cementiris.

 

 

 

Un déu, Hermes, missatger a la ciutat com de feina per extreure tanta informació

 

Doncs la veritat es que molta. Hem begut de diverses fonts (mitologia, arquitectura, art, simbolisme) per poder donar una visió holística d’Hermes. Han estat hores i hores a biblioteques, arxius municipals o a internet, per recopilar informació i contrastar-la.

 

 

 

Després de l’èxit que esteu tenint, què esteu planejant ara?

 

Ara per ara seguim realitzant rutes guiades basant-nos en el llibre i, de cara al futur tenim molts plans i propostes que encara no hem tingut temps de valorar però en breu ens hi posarem.

Caçadors d'Hermes és un col·lectiu d'entusiastes de la història de Barcelona i de la presència del deu grec a la ciutat. Està format per Enrique Camós, Jordi Casadevall, Ángeles Durán, Núria Manchado, Roser Messa, Albert Muñoz, Mariana Oviedo, Andrés Paredes, Neus Prats, Xavi Soro i Alba Vendrell

HERMES cofundador de Barcelona

 Un bon dia, un grup de bloguers de Barcelonaes van conèixer realitzant una ruta pel centre de Barcelona a la cerca i captura de representacions d'Hermes (també conegut com a Mercuri romà o Thot egipci). El resultat d'aquella trobada fou tan positiu que van voler repetir-la, de tal manera que cadascun d'ells va començar a crear rutes per Barcelona per a la resta.

El resultat va ser un grup que de seguida es va fer molt compacte i, des d'aleshores, no paren de publicar, fotografiar, parlar i sortir conjuntament fent rutes per poder aprendre uns dels altres coneixent la ciutat que tant ens enamora: Barcelona.

 

Hermes, cofundador de Barcelona

 

Segons la mitologia grega, els dos germans Hermes i Heracles van iniciar un llarg viatge en vaixell a la recerca del velló d' or. De les nou barques de la tripulació , un es va extraviar i va aparèixer on actualment està Montjuïc.

 

El lloc va agradar tant als dos germans que van decidir fundar una ciutat amb el nom de Barca Nona , en referència a la novena barca perduda.

 

Cnir un dels indrets preferits de la burgesia barcelonina, malgratque, com ens explica en Dani, volia anar a viurepassejar havia estat sempre la Rambla. Era un lloc amb tra-ontinuem la passejada per l’Eixample acompanyats perl’historiador Dani Cortijo. Anem al passeig de Gràciaque, juntament amb la Rambla de Catalunya, va esdeve-[a l’Eixample]al principi la burgesia no hi, perquè el lloc de prestigi per

 

Modernismetònic que podríem anomenar d’igualitarisme social: totes lesilles de cases tenien la mateixa forma i els pisos, per dins,serien similars. Això anava totalment en contra dels ideals dela burgesia, que volia que els seus edificis fossin diferents queels dels seus veïns. Per tant, s’establí un combat entre l’“igua-litarisme” que presenta el pla Cerdà i la “diferenciació” delque, com ens explica en Dani, era contrari al racionalisme delpla de Cerdà: als arquitectes per aixecar-hi habitatges i negocis, aquestanova zona de la ciutat es va anar transformant i consolidant.El pensament d’una part de la burgesia de l’època era que,En paral·lel aflorà el Modernisme, un moviment artístic. Cerdà parteix d’una hipòtesi de treball

 

- Barcelona.cat

 

http://w1.bcn.cat/barcelonablog/destacat/les-representacions-d%E2%80%99hermes-el-fundador-llegendari-de-barcelona

 

- Barcelona TV Notícies

 

http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/04/06/barcelona-hermes-llibre-rutes/

 

- TV3 Els Matins. A partir del minut 4,14

 

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/la-font-sagrada-de-henry-james-es-el-llibre-de-la-setmana/video/5592236/

 

- El Periódico digital

 

Català    http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/hermes-deu-barcelona-4975911

 

Castellà   http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/hermes-dios-barcelona-4975911

 

- Barcelona FM

 

https://soundcloud.com/barcelonafm-91-0/cacadors-dhermes

 

- El Mundo

 

http://www.elmundo.es/cataluna/2016/03/24/56f3d33722601df4398b45fe.html

 

- Veodigital Apu Barcelona

 

http://veodigital.blogspot.com.es/2016/03/la-barcelona-dhermes_24.html?m=1

 

- Cosas de absenta

 

http://srabsenta.blogspot.com.es/2016/03/por-fin-la-barcelona-dhermes.html

 

- Las crónicas de Thot

 

http://lascronicasdethot.blogspot.com.es/2016/02/barcelona-hermes-primer-libro-cazadores-hermes-14-marzo-2016.html

 

- Diari Gran del Sobiranisme

 

http://diarigran.cat/2016/03/la-barcelona-dhermes/

 

- El Digital DBarcelona: Caçadors d'Hermes

 

http://eldigital.barcelona.cat/cacadors-dhermes_229728.html

 

Vídeo sobre els ‘Caçadors d’Hermes’

 

http://www.bcn.cat/player/noticies/welcome.html?urlVideo=http://w1.bcn.cat/videos/hermesbcn.mp4&ancho=640&alto=385&menuItems=00000&usePlayOverlay=false&autoPlay=true&idioma=ca

 

 

vuit dones catalanes excepcionals


Albertí Editor SL





Albertí Editor SL té l’origen el desembre de 1954, quan Santiago Albertí adquirí l’editorial de Joan Grasses, que adoptarà el nom de Nova Col·lecció Lletres. D’aquesta manera, Albertí inicià la publicació d’una autèntica col·lecció de llibres de butxaca, de caràcter econòmic però de gran qüalitat literària. Fou una aposta decidida per a la popularització de la moderna narrativa catalana d’aquell moment, produïda tant al Principat com al País Valencià i les illes Balears, amb autors com Manuel de Pedrolo, Josep Maria Espinàs, Aurora Bertrana, Pere Caladers, Baltasar Porcel i Rafael Tasis, entre molts altres. Com a gran novetat, sota la cobertura de la Nova Col·lecció Lletres també foren publicades obres de l’exili i traduccions estrangeres, especialment del francès i el portuguès.

Paral·lelament, entre 1957 i 1958 Santiago Albertí edità la revista Quart Creixent, amb la intenció d’implantar una publicació periòdica en català. L’intent topà immediatament amb la censura, que aviat detectà l’aparició de la revista, tot i ser difosa només per mitjà de subscripcions, i en prohibí l’edició. Només n’arribaren a sortir quatre números.
L’any 1961 Albertí publicà la primera edició del seu Diccionari castellà-català, català-castellà, una obra autoritzada finalment pel ministeri corresponent a condició que fos canviat el títol inicialment proposat: Diccionari espanyol-català, català-espanyol. Segons el parer de la censura, el mot “espanyol” com a sinònim de “llengua castellana”, utilitzat en la totalitat d’altres diccionaris bilingües (“espanyol-francès”, “espanyol-anglès”, etc) no era aplicable al català. El criteri es manté immutable en l’actualitat.
El 1962 Albertí creà, amb uns quants socis, la Difusora General, l’única distribuïdora de llibres exclusivament en català d’aquell moment.
Esperonat sempre per les dificultats, Santiago Albertí publicà el 1964 el seu primer treball històric, L’Onze de Setembre, al que seguí el Diccionari Biogràfic en quatre volums (1966-1970) i El republicanisme català i la restauració monàrquica (1875-1923) (1972). Posteriorment, edità les versions mitjana (1974) i petita (1975) del diccionari Diccionari castellà-català, català-castellà, i el Diccionari de la llengua catalana (1975), el famós “diccionari groc” escolar.

A partir dels anys 80, Santiago Albertí orientà voluntàriament l’editorial a les reedicions i actualitzacions de la col·lecció de diccionaris, culminada el 1996 amb el Diccionari de la llengua catalana il·lustrat, que comportà l’inici d’un canvi en l’enfocament editorial i la introducció de material gràfic.

El 1997, en morir Santiago Albertí, es féu càrrec del segell editorial la seva filla, Elisenda Albertí, amb qui venia col·laborant des de 1987. Després d’una llarga etapa d’actualització del fons editorial, l’any 2004 fou represa la publicació de nous títols i inicià la col·lecció Orígens.

 

 

COMPROMESES
vuit dones catalanes excepcionals
Elisenda Albertí

vuit dones catalanes excepcionals

Elisenda Albertí i Casas (Barcelona, 1960) és editora i escriptora. És coautora de Perill de bombardeig! Barcelona sota les bombes (2004) i 300 anys de lluita. 1714-2014 (2014) i autora de Dames, reines, abadesses (2007), Dones de Barcelona (2011), Catalanes medievals (2012) i Un passeig per la moda de Barcelona (2013).

Biografia de vuit dones catalanes excepcionals que malgrat la

guerra, l’exili i la repressió, van lluitar pel reconeixement dels

seus drets, pels ideals republicans i la justícia social, o que

simplement van voler exercir oficis que la societat tradicional no

veia en bons ulls:

Nativitat Yarza, el poder de la convicció

María Luz Morales, periodista per damunt de tot

Maria Dolors Bargalló, activista en tots els fronts

Mari Pepa Colomer, la passió de volar

Enriqueta Gallinat, noranta-set anys de lluita

Margarida Xirgu, la seducció de l'escenari

Irene Polo, reportera audaç

Conxita Badia, compromís amb la música

El text va acompanyat amb 133 imatges i fotografies de l'època

Albertí Editor SL

Albertí Editor SL té l’origen el desembre de 1954, quan Santiago Albertí adquirí l’editorial de Joan Grasses, que adoptarà el nom de Nova Col·lecció Lletres. D’aquesta manera, Albertí inicià la publicació d’una autèntica col·lecció de llibres de butxaca, de caràcter econòmic però de gran qüalitat literària. Fou una aposta decidida per a la popularització de la moderna narrativa catalana d’aquell moment, produïda tant al Principat com al País Valencià i les illes Balears, amb autors com Manuel de Pedrolo, Josep Maria Espinàs, Aurora Bertrana, Pere Caladers, Baltasar Porcel i Rafael Tasis, entre molts altres. Com a gran novetat, sota la cobertura de la Nova Col·lecció Lletres també foren publicades obres de l’exili i traduccions estrangeres, especialment del francès i el portuguès.

Paral·lelament, entre 1957 i 1958 Santiago Albertí edità la revista Quart Creixent, amb la intenció d’implantar una publicació periòdica en català. L’intent topà immediatament amb la censura, que aviat detectà l’aparició de la revista, tot i ser difosa només per mitjà de subscripcions, i en prohibí l’edició. Només n’arribaren a sortir quatre números.
L’any 1961 Albertí publicà la primera edició del seu Diccionari castellà-català, català-castellà, una obra autoritzada finalment pel ministeri corresponent a condició que fos canviat el títol inicialment proposat: Diccionari espanyol-català, català-espanyol. Segons el parer de la censura, el mot “espanyol” com a sinònim de “llengua castellana”, utilitzat en la totalitat d’altres diccionaris bilingües (“espanyol-francès”, “espanyol-anglès”, etc) no era aplicable al català. El criteri es manté immutable en l’actualitat.
El 1962 Albertí creà, amb uns quants socis, la Difusora General, l’única distribuïdora de llibres exclusivament en català d’aquell moment.
Esperonat sempre per les dificultats, Santiago Albertí publicà el 1964 el seu primer treball històric, L’Onze de Setembre, al que seguí el Diccionari Biogràfic en quatre volums (1966-1970) i El republicanisme català i la restauració monàrquica (1875-1923) (1972). Posteriorment, edità les versions mitjana (1974) i petita (1975) del diccionari Diccionari castellà-català, català-castellà, i el Diccionari de la llengua catalana (1975), el famós “diccionari groc” escolar.

A partir dels anys 80, Santiago Albertí orientà voluntàriament l’editorial a les reedicions i actualitzacions de la col·lecció de diccionaris, culminada el 1996 amb el Diccionari de la llengua catalana il·lustrat, que comportà l’inici d’un canvi en l’enfocament editorial i la introducció de material gràfic.

El 1997, en morir Santiago Albertí, es féu càrrec del segell editorial la seva filla, Elisenda Albertí, amb qui venia col·laborant des de 1987. Després d’una llarga etapa d’actualització del fons editorial, l’any 2004 fou represa la publicació de nous títols i inicià la col·lecció Orígens.