Agrair la col·laboració de l'editorial i els autors / es dels llibres

LA INDIANA

 

  Tots tenim a l’entorn familiar algun personatge que va ressonant en el record de l’avia o de la mare.  La majoria de les vegades són personatges que surten de les normes establertes i trenquen la harmonia de les sagues familiars:  Un oncle que va fugir amb una ballarina poca solta. Una tieta que treia  diners de sota les pedres i ningú sabia com s’ho feia. Un pare que va anar a buscar tabac i no va tornar mai més a casa... Sempre la realitat supera la ficció i és feina dels contaries, lletraferits  recollir aquestes històries i donar-les a conèixer. ¿Que seria de nosaltres sense les faules, els contes i la imaginació?

 

Una bona representació dels autors de la "Editorial Gregal": Georgina Esteve, Roser Burgés, Carme Ripoll, Tessa Julià, Alfons Cama, Xavier Serrahima

 

Santi Vila i Vicente I Roser Burgués


Una bona representació dels autors de la "Editorial Gregal": Georgina Esteve, Roser Burgés, Carme Ripoll, Tessa Julià, Alfons Cama, Xavier Serrahima

 

Fotos cedides ..Portada Llibre....
La indiana és una novel·la que permet a la seva autora, Roser Burgués, finalista en la tercera convocatòria del premi de novel·la històrica que atorga leditorial Gregal, retrobar-se amb el seu passat, amb la historia duna besàvia, la Claire Pourpière, que un dia va abandonar la família per anar-sen a Amèrica a fer fortuna i va tornar, al cap dels anys, convertida en una de les dones més riques de Cuba. Nascuda a mitjans del segle XIX i filla duna rica família, la Claire fuig amb un temporer català a un poble rural, el d'ell, que la refusa. Al cap d'uns anys de penúries, decideix marxar a Cuba a la recerca de fortuna. Allà coneixerà un ric indià que li oferirà protecció i amor, però les coses es començaran a complicar i la Claire se les haurà de manegar per fugir de nou de la pobresa

LA INDIANA finalista del premi de novel·la històrica Gregal 2014, del Ramon Llull 2015 i del Josep Pla 2015

 

La indiana és una novel·la que permet a la seva autora, Roser Burgués, finalista en la tercera convocatòria del premi de novel·la històrica que atorga l’editorial Gregal, retrobar-se amb el seu passat, amb la historia d’una besàvia, la Claire Pourpière, que un dia va abandonar la família per anar-se’n a Amèrica a fer fortuna i va tornar, al cap dels anys, convertida en una de les dones més riques de Cuba. Nascuda a mitjans del segle XIX i filla d’una rica família, la Claire fuig amb un temporer català a un poble rural, el d’ell, que la refusa. Al cap d’uns anys de penúries, decideix marxar a Cuba a la recerca de fortuna. Allà coneixerà un ric indià que li oferirà protecció i amor, però les coses es començaran a complicar i la Claire se les haurà de manegar per fugir de nou de la pobresa.
La indiana és la primera novel·la de Roser Burgués, nascuda a Castelldefels. Dedicada a la docència, l’autora va crear les Magilletres, una sèrie audiovisual, pionera en l’ensenyament de la lecto-escriptur

 

Nascuda a mitjans del segle XIX i filla d’una rica família francesa, la Claire fuig amb un temporer català a Castelló de Farfanya, d’on és ell, un poble rural que la refusa i on mai s’hi trobarà a gust. Al cap d’uns anys de penúries, decideix marxar a Cuba a la recerca de fortuna. Allà coneixerà un ric indià que li oferirà protecció i amor, però les coses es començaran a complicar i la Claire se les haurà de manegar per fugir de nou de la pobresa. - See more at: http://quaderndemots.cat/la-indiana-roser-burgues/#sthash.HTcGOVq9.dpuf

 

Nascuda a mitjans del segle XIX i filla d’una rica família francesa, la Claire fuig amb un temporer català a Castelló de Farfanya, d’on és ell, un poble rural que la refusa i on mai s’hi trobarà a gust. Al cap d’uns anys de penúries, decideix marxar a Cuba a la recerca de fortuna. Allà coneixerà un ric indià que li oferirà protecció i amor, però les coses es començaran a complicar i la Claire se les haurà de manegar per fugir de nou de la pobresa. - See more at: http://quaderndemots.cat/la-indiana-roser-burgues/#sthash.HTcGOVq9.dpuf

 

Nascuda a mitjans del segle XIX i filla d’una rica família francesa, la Claire fuig amb un temporer català a Castelló de Farfanya, d’on és ell, un poble rural que la refusa i on mai s’hi trobarà a gust. Al cap d’uns anys de penúries, decideix marxar a Cuba a la recerca de fortuna. Allà coneixerà un ric indià que li oferirà protecció i amor, però les coses es començaran a complicar i la Claire se les haurà de manegar per fugir de nou de la pobresa. - See more at: http://quaderndemots.cat/la-indiana-roser-burgues/#sthash.HTcGOVq9.dpuf

 

Aquest tema, saps que vaig aprofitar que estant a l’atur, i després de tota la meva vida he escrit un munt. Vaig pensar i valorar una mica la història familiar llunyana i em vaig decidir que podia ser el que estava buscant.

 

Quan comences una novel·la o un quadre, una de les feines més costoses, és la d’escollir el tema. Després de pensar molt em vaig decantar per la història de la Claire Pourpiere, una avantpassada meva, francesa llunyana, però de família.

 

A part és un llibre que gramaticalment està molt treballat. Un relat que, més que històric, és esperpèntic.

 

Com en la historia real, si que explica que molta gent  varen marxar a fer fortuna, doncs ella, la Claire Pourpiere, se’n va a Cuba.

 

Són casos semblants a altres, però li garanteixo que no són idèntics.

 

Passaran casos molts semblants, però aquest porta de tot una mica ?

 

  

 Moltes persones i sobre tot dones que ho estaven passant malament les varen tinguer que fer soles.  Claire Pourpiere no era una dona qualsevol, era una dona avançada i molt valenta.

Crec que aquests dos factors la van condicionar per anar a buscar fortuna pels fills.

Cansada d´estar malament i entenent que no tenia porvenir, va agafar el que va poguer i Rumb a CUBA.  

Cansada, marejada, casi malalta, aconseguí arribar i fer-se valdre .

 

 

SON ELS PERSONATGES REALS ?  VAREN EXISTIR ?

Alguns sí,  però  la majoria no. Però són necessaris per envoltar la història,  per exemple:

  La trementinaire, que curava mals  o el secretari que tenia una parla espessa. Alguns, com el carter, els he fet tan dolents,

que els he hagut de matar.

Com és que la Claire Pourpiere, se'n va per fer diners i finalment   en fa molts ?

 

Em va fer, i molts , tant és així,  que t'explico:   quan va arriba al poble ho fa, tirant diners,  però fixa't  bé a  qui els tira (polítics del poble) 

La Claire Pourpiere va utilitzar els encants de dona per  aconseguir fer fortuna. Penso que era conscient que s'havia d'envoltar d'homes poderosos i com gaudia de una gran bellesa aprofitar-se'n. Entenia quan un home pot perdre el cap, i va ser prou intel·ligent per utilitzar-ho.

 

Molts li varen tenir enveja,

podia fer moltes coses,  en canvi a pesar de las influències que la vida li va donar, no va poder aconseguir que els joves del poble de  Castelló de Farfanya,se'n lliuressin d'anar a la guerra del Marroc .

 

A ella això sempre li va passar factura

 

 La maleïen i deien coses d' ella,  però quan va arribar carregada de diners tot va canviar.  En canvi per ella va passar de tothom i de tot perquè ho va fer tot pels fills. Tot i així  va morir més sola que la una , en una casa que s'havia comprat a Barcelona ,  al poble d'Horta. Una casa a prop dels seus i l únic que aconseguí va ser  morir al costat d' unes pintures del que foren el seu gran amic Toulouse-Lautrec.  És doncs, una vida  apassionada  i tràgica a la vegada de tot el que va conèixer.

 

 

No la sento contenta,  ha estat vostè Finalista!  Sap a quanta gent li agradaria ?

 

 Saps que passa,  porto sempre fulls a sobre, llibretes i sempre estic escrivint, dibuixant coses i una vegada que m'atreveixo a  escriure un llibre, vaig i només quedo finalista.  Ja veuràs t'enviaré coses que segur que t'agradaran,  però no tinc sort .  "jajaja" (es posa a riure)

 

 

Sí,  però no he guanyat,  perque jo  volia guanyar, he estat a punt,  però no he guanyat. Ho ha fet  en  Xavier  Bosch, al qual felicito i ara toca intentar-ho una altra vegada.  Noto com una sensació de que quedar Finalista no és gaire important. A part dels diners, guanyar vol dir que tothom parla del llibre i aquí fa falta , que els teus companys  facin una mica de feina, és a dir que el llibre arribi arreu. Per últim dir-te que tinc la sensació que si el llibre es passés al Castellà tindria més public que el podrien llegir....

 

Nascuda a mitjans del segle XIX i filla d’una rica família francesa, la Claire fuig amb un temporer català a Castelló de Farfanya, d’on és ell, un poble rural que la refusa i on mai s’hi trobarà a gust. Al cap d’uns anys de penúries, decideix marxar a Cuba a la recerca de fortuna. Allà coneixerà un ric indià que li oferirà protecció i amor, però les coses es començaran a complicar i la Claire se les haurà de manegar per fugir de nou de la pobresa.

La indiana és una novel•la història que ens mostra el tombant del segle XIX a través de la vida de la Claire Pourpiere, una dona valenta i agosarada que decidirà fer les Amèriques per mirar de fer fortuna. En aquesta novel•la Roser Burgués recrea la vida de la seva besàvia, aquesta dona intel•ligent i avançada al seu temps que, amb una visió pragmàtica de la vida i amb un esperit agosarat i temerari, decideix aventurar-se a creuar l’oceà per alliberar a la família de la misèria. Sense amagar, però, la necessitat personal que té d’alimentar, també, les inquietuds intel•lectuals que ara, des del petit poble de Castelló de Farfanya on viu amb els seus, no pot ni acariciar.

La novel•la comença l’any 1935, amb l’entrada de les tropes franquistes a Castelló de Farfanya, on viu en Miquel, el fill de Claire Pourpiere. Un Toulouse-Lautrec és l’únic record que li queda de la mare i, sense saber-ne el valor real, en Miquel mirarà de protegir-lo com un tresor. Un quadre que té un gran valor sentimental, és el record, el lligam que li queda d’una relació mare-fill que es va trencar en el moment en que la Claire Pourpiere va decidir marxar de casa per a convertir-se en la indiana. En capítols curts i amb un narrador omniscient anirem resseguint de manera lineal en el temps, entre 1880 a 1914, la singular vida de la Claire Pourpiere en aquest tombar de segle revoltat i apassionant com la mateixa història de la seva protagonista.

I així, la novel•la que pretén ser un homenatge a la besàvia de l’autora esdevé també un repàs històrics dels esdeveniments del seu temps; la misèria provocada per la fil•loxera, la crida dels Quintos per anar a la guerra contra Marroc, la Setmana Tràgica, la mateixa pèrdua de Cuba o l’alegria per la Cuba alliberada. La indiana, un cop superats els primers entrebancs a Cuba esdevindrà una dona encara més forta, amb un gran pes social i econòmic i dedicarà tota la seva vida a donar als seus, malgrat la distància, el que necessitin per tirar endavant. I ella, malgrat totes les pèrdues emocionals a les que s’ha vist sotmesa, aconseguirà mantenir l’equilibri d’una existència solitària gràcies a la rica vida intel•lectual i social de la que pot gaudir, tant a Cuba com quan fa estades a Barcelona. Una vida en molts aspectes rica, però, mancada del caliu familiar que en el fos sempre ha necessitat. En alguna ocasió el relat manté uns buits o silencis no del tot explicats, aspectes o accions personals de Claire envoltats de fredor i distància envers a qui estima, i el lector no sap si atribuir-los directament al personatge real o a la ficció novel•lada, silencis que contribueixen, encara més, a perfilar aquesta singular dona.

Si la novel·la només fos ficció, sorprendria el fet d’haver escollit una dona com a indiana, però al tractar-se d’un personatge real, la sorpresa encara és més evident. Quan ens venen a la memòria els indians, els aventurers que varen anar a fer les Amèriques en busca d’oportunitats, sempre pensem en homes que tornen amb diners, prestigi i honors, els constructors de les famoses residències a la costa. En canvi, en el cas de Claire Pourpiere, pel sol fet de ser dona no se li perdonarà mai que abandonés la família amb dos nens petits, encara que amb la seva marxa contribuís al benestar familiar i al del poble. En aquest sentit, La indiana, reivindica l’empenta,  força i visió pragmàtica que fa que una dona, i més en aquell temps, sigui capaç de conduir amb plena llibertat la seva vida, fugint del tots els tòpics d’una mare de família.

Segurament, la personalitat de la Claire ve determinada per l’ambient intel·lectual i culte de la seva infància a Albí, França, factor que li obrí la ment en tots els aspectes i li va facilitat el valor necessari primer,  per marxar de casa per amor i anar a viure al petit poble de la Noguera, Castelló de Farfanya, i després, per creuar l’oceà en busca de fortuna, per acabar convertint-se en la dona influent i alliberada que fou. Una bona lectura que ens ofereix una visió peculiar de l’època.

La indiana ha estat finalista del premi Gregal de Novel•la Històrica 2014, al Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2015 i al Premi Josep Pla 2015.

Roser Burgués va crear i difondre el programa educatiu de les Magilletres que TV3 va emetre fa temps.

- See more at: http://quaderndemots.cat/la-indiana-roser-burgues/#sthash.HTcGOVq9.dpuf

 

Biografia novel·lada de Claire Pourpière, potser l'única indiana catalana.

Sinopsi

La indiana és una novel·la que permet a la Roser Burgués retrobar-se amb el seu passat, amb la història d’una besàvia, la Claire Pourpière, que un dia va abandonar la família per anar-se’n a Amèrica a fer fortuna i va tornar, al cap dels anys, convertida en una de les dones més riques de Cuba.

Claire Pourpière, nascuda a mitjans del segle XIX i filla d’una rica família francesa d’Albí, fuig amb un temporer català de la verema, en Miquel. La Claire, mai més tornarà a la seva terra. Quan arriba al poble d’ell, Castelló de Farfanya, es troba immersa en un món rural que la refusa. Només la Trementinaire li fa costat. Al cap d’un anys de penúries, Claire, ja mare de dos fills,  empesa per la misèria provocada per la fil·loxera, amb l’aprovació del seu marit, en Miquel, se’n va a Cuba a la recerca de fortuna per a ella i els seus. Espantada i aparentment malalta, en el viatge d’anada a Cuba, coneix l’Ovidi, un indià ric que li ofereix protecció i amor. Malgrat aquesta promesa, al cap de pocs mesos de viure a Cuba, l’Ovidi, tot i sabent que està embarassada, li comunica que s’ha de casar amb una noia de la seva classe social i l’abandona. 

Claire, de nou en la pobresa, veu amb desesperació que no podrà alimentar el seu fill Manuel. Però les circumstàncies li oferiran una segona oportunitat. Paradoxalment, la mesquinesa de l’Ovidi esdevindrà la taula de salvació de Claire. I aleshores començarà el mite, la llegenda de Claire Pourpière, la indiana rica, influent i viatgera, especialment ben vista en els cercles americans i entre els rebels que reclamen la independència de Cuba.

A l’altra banda de l’Atlàntic, la Claire esdevé un referent per a la gent de Castelló de Farfanya que sovint posen a prova la seva generositat. Lamentablement, malgrat la seva voluntat, l’atzar determinarà que no pugui salvar els joves del d’anar a la guerra del Marroc. Ja de gran, de retorn a Catalunya, s’ha d’afrontar amb la solitud.  Morirà sola, a Barcelona, a la casa d’Horta que s’havia comprat per estar prop dels seus. Unes pintures del seu amic Toulouse-Lautrec seran la darrera penyora d’una vida apassionada i tràgica.

Biografia de l'autora

Roser Burgués va néixer a Castelldefels el 14 de març de 1955. Dedicada a la docència, va crear les Magilletres, una sèrie audiovisual, pionera en l’ensenyament de la lecto-escriptura. La versió anglesa d’aquest instrument d’aprenentatge ha estat present durant anys en les programacions televisives de països tan diversos com Finlàndia o Japó. La indiana és la seva primera novel·la i ha estat publicada per Gregal per haver estat finalista en la tercera convocatòria del premi de novel·la històrica que atorga l’editorial Gregal. També ha estat finalista al Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2015 i al Premi Josep Pla 2015. 

 

 

 

 

 

Si la novel·la només fos ficció, sorprendria el fet d’haver escollit una dona com a indiana, però al tractar-se d’un personatge real, la sorpresa encara és més evident. Quan ens venen a la memòria els indians, els aventurers que varen anar a fer les Amèriques en busca d’oportunitats, sempre pensem en homes que tornen amb diners, prestigi i honors, els constructors de les famoses residències a la costa. En canvi, en el cas de Claire Pourpiere, pel sol fet de ser dona no se li perdonarà mai que abandonés la família amb dos nens petits, encara que amb la seva marxa contribuís al benestar familiar i al del poble. En aquest sentit, La indiana, reivindica l’empenta, força i visió pragmàtica que fa que una dona, i més en aquell temps, sigui capaç de conduir amb plena llibertat la

 

Castelló de Farfanya y Foto de Roser Burgués fotografia cedida per la Autora del Llibre

LA INDIANA finalista del premi de novel·la històrica Gregal 2014, del Ramon Llull 2015 i del Josep Pla 2015

Roser Burgués, escriptora :(La Indiana)

Roser Burgués, escriptora
Vaig néixer a Castelldefels i quan encara era una nena em van portar a viure a Barcelona, mai em vaig refer. Ara torno a viure en un poble; en una casa que es diu el bosquet, rodejada de figues de moro, pins i ginestes, el paisatge de la meva infantesa. El 2015 es va publicar el meu primer llibre. Va ser finalista del Ramon Llull de les lletres catalanes, del Josep Pla i de novel·la històrica de editorial Gregal. En les estones d’oci sempre he escrit i he pintat, encara que m’he guanyat les garrofes treballant en l’ensenyament. Estic casada tinc tres fills i dos nets. M’agradaria tenir la fe dels profetes. Crec en la honestedat i en llibertat dels homes i dels pobles, per exemple Catalunya.

“Claire Pourpière, la Indiana, va ser una dona avançada, valenta i incompresa”

¿Per què Claire Pourpière? Perquè a la família sempre en parlaven. De vegades la mare em deia: t’assembles a la avantpassada del teu pare, sobretot quan eren coses dolentes.

¿Era dolenta? Crec que no, encara que per a aquella gent del segle XIX, tenir un familiar tan agosarat, era motiu  de vergonya. Les dones havien de mostrar uns cànons de comportament que ella no va seguir.

¿I com la veuen els lectors? M’ha sobtar adonar-me’n que cada lector la veu diferent. Depèn de les vivències de cadascú. N’hi ha que la perdonen, d’altres la creuen una dona magnífica i d’altres la menyspreuen, de tot n’hi ha.

 

 

 

 ¿I tu, com la veus? Jo? Jo m’he limitat ha contar la seva història. Em costa molt titllar a la gent, però si l’he d’enquibir en algun lloc, potser et diria que era una dona incompresa, solitària i envejada. Millor dit: envejada, incompresa i solitària.  Crec que les persones de vàlua, si no s’unten d’una pàtina d’humilitat són envejades. Vivim en un país d’envejosos. L’enveja és molt dolenta.

¿Per què Cuba? No ho sé. De fet era una època turbulenta i Cuba estava en guerra. La majoria de gent anava a Argentina, però ella no. No sé. Potser perquè devia tenir algun conegut o simplement per inconsciència. 

¿I com arriba a un poble com Castelló de Farfanya? Crec que era una dona temperamental, que es movia per sentiments i, podríem dir que era una dona enamorada. Ho va deixar tot per al Miquel. M’imagino que devia ser un home adorable i ella es va deixar portar  per l’amor.

¿I per què creus que es va fer rica? Ella era conscient que havia d’utilitzar el do de ser dona i bonica. En aquella època, i en totes, ser una dona bonica et fa jugar amb avantatge. Ella ho sabia, i en un món d’homes havia de caminar de puntetes. Era una dona intel·ligent i se’n va sortir

¿Avui en dia hi ha alguna Claire Pourpière? Sí. Sempre, en totes les èpoques hi ha dones agosarades, amb vàlua. El món n’està ple. No cal anar a les artistes de cine, ni a les grans empresàries. La societat està sobrada de dones anònimes que són autentiques heroïnes. Ara recordo la cançó d’en Joan Manuel Serrat, mare Lola. Jo crec en aquestes dones.

¿Els temps canvien? Penso que canvien les formes però el fons sempre és el mateix. Vaig tenir un mestre de filosofia que deia que l’home arribaria a descobrir l’origen de la vida, que aniria a colonitzar univers, però seguiria menjant pa i seguiria enamorant-se. Hi ha conceptes eterns, que estan encastats en el magí dels humans.

¿T’hagués agradat ser la Indiana? UI, potser sí, encara que estic molt còmoda en el paper descriptora somiatruites. Ella va viure una vida intensa, però estressant i jo tinc una vida més tranquil·la.  L’escriptor viu les vides dels altres des d’una cadira. De fet et diré que té un punt de messiànic; fas el que vols amb els personatges, millor dit, fan el que l’escriptor vol i això et dona molt plaer.

¿L’escriptor és com Déu? En certa manera sí. Tots els personatges fan el que vols. Encara que t’he de dir que hi ha personatges que se’t revolten i no et deixen escriure el que vols sinó el que ells et demanen. De vegades els tens al cap i et van parlant i et van dient com has de fer-los viure. Curiós, no?

¿T’agrada ser escriptora? Sí.  És un plaer ser i estar en llocs que en la realitat no hi series mai. Jo, gràcies a l’escriptura puc viure en temps, mons, i llocs que  no estan al meu abast.

¿Com estar sempre al cine? Sí.. però l’escriptor té el poder d’escollir tots els moments i actes. Tu manes.

¿Estàs escrivint més? Sí, estic creant la vida d’una altra dona. Es dirà Manela. Espero i desitjo que agradi tant com la Claire Pourpière, la Indiana.

 

 

Records:

  Tots tenim a l’entorn familiar algun personatge que va ressonant en el record de l’avia o de la mare.  La majoria de les vegades són personatges que surten de les normes establertes i trenquen la harmonia de les sagues familiars:  Un oncle que va fugir amb una ballarina poca solta. Una tieta que treia  diners de sota les pedres i ningú sabia com s’ho feia. Un pare que va anar a buscar tabac i no va tornar mai més a casa... Sempre la realitat supera la ficció i és feina dels contaries, lletraferits  recollir aquestes històries i donar-les a conèixer. ¿Que seria de nosaltres sense les faules, els contes i la imaginació?