Presentació del llibre 'Guerra fronteres i identitats'

L'Editorial Afers és un projecte editorial i cultural nascut a Catarroja (País Valencià) el 1983 que vol ser estimulant per a la vida intel·lectual dels nostres països catalanoparlants. Amb les seues revistes periòdiques i col·leccions de llibres que pretenen oferir materials d’anàlisi que ajuden a madurar les posicions més coherentment progressistes i democràtiques. A aquest objectiu, a més, cal afegir l'ús gairebé exclusiu del català com a vehicle de transmissió cultural. L'editorial Afers vol contribuir a la recerca i al pensament universals i, al llarg dels anys, les persones que hi ha rere el projecte han anat prenent consciència que no volien esdevenir uns mers mercaders de la cultura, sinó que calia apostar fort pel corrent que, com diria Gramsci, pretén organitzar una nova hegemonia, formada en el coneixement i en l’anàlisi

'Guerra, frontera i identitats'

'Guerra, frontera i identitats'

El professor d'història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona Òscar Jané, estarà altre cop amb nosaltres per presentar el llibre 'Guerra, frontera i identitats', que ha cordinat juntament amb el també professor de la UAB Antonio Espino. 'Guerra, frontera i identitats' és un recull d'articles de temàtica històrica on diferents autors reflexionen sobre l'impacte de la guerra en els territoris de frontera i les identitats que en aquests espais es generen. Es parla, per exemple, del cas de la Vall d'Aran durant la Guerra de Successió (Patrici Pojada), de l'Andorra del segle XVIII (Jordi Buyreu) o de la definició de la frontera cerdana durant el segle XIX (Òscar Jané), entre d'altres temes. 

 

Aquest llibre analitza la qüestió de la guerra, la frontera i les identitats. L?objectiu dels editors ha estat la reflexió transversal d?aquests temes. A partir d?exemples francocatalans (inclosos la Vall d?Aran i Andorra), hispanolusitans i italians, els autors que participen en aquesta obra mostren la importància de la relació entre la guerra i la formació d?identitats, entre l?establiment de la frontera en un temps llarg i la multiplicitat d?efectes sobre el territori, així com també l?evolució dels interessos d?Estat sobre el control de les seves perifèries. Els autors d?aquest llibre ?Jordi Buyreu, Antoni Espino, Oscar Jané, Miguel Ángel Melón, Patrici Pojada i Antonio Stopani? tenen un recorregut sòlid sobre aquests aspectes i així ho demostren perquè el lector tingui la oportunitat de tenir una visió completa malgrat la seva complexitat.

 

Aquest llibre és una anàlisi col·lectiva feta a partir d?exemples concrets i alhora generals sobre la qüestió de la guerra, la frontera i les identitats. Cadascun d?aquests temes mereix ?i ha produït fins ara? monografies i estudis per si mateixos. Són, sens dubte, temàtiques de gran interès en la historiografia anglosaxona dels darrers anys, com també a Catalunya, França o Portugal. Tanmateix, la interrelació entre els tres aspectes és fonamental en la construcció de les identitats polítiques i col·lectives a l?època moderna. Per aquesta raó, ha estat expressament treballada en vuit estudis dividits en dos grans blocs. Tots ells reflexionen i analitzen les diverses experiències bèl·liques i frontereres viscudes tant a la frontera dels Pirineus, per exemple, com a la portuguesa. D?alguna manera, aquestes experiències de guerra van conformar identitats territorials i polítiques mitjançant mecanismes propis de la guerra. Altrament, són diversos els motius que van establir diferències amb l?altre: el temps, la guerra, les solidaritats, el pes de les fronteres, etc. En aquest sentit, la guerra donà pas a noves creacions, com és el cas de la frontera, una nova frontera i una nova manera de pensar la frontera i d?influir amb ella. Així, aquest llibre ofereix també visions juxtaposades de territoris com la Cerdanya, les Valls d?Andorra o la Vall d?Aran, que als segles de l?Edat Moderna acabaren per conformar-se, en un procés lent però inexorable, en els espais que coneixem avui dia. Alhora, i a mode comparatiu, dos estudis permeten també identificar les identitats polítiques i socials arran del desenvolupament de la frontera moderna fins al segle XIX: un d?ells centrat a Itàlia, l?altre, en la llarga formació de la frontera francoespanyola.