EDHASA, empresa editorial fundada en 1946, ha mantenido en sus más de cincuenta años de existencia un catálogo variado y de prestigio centrado básicamente en la literatura de calidad.

Más de 15 premios Nobel de literatura han sido publicados a lo largo de la historia por la editorial, que actualmente mantiene más de quinientos títulos vivos en su catálogo. Edhasa es también conocida por ser la editorial líder en el mundo hispánico en la publicación de narrativa histórica y novela de aventuras. Por último, cabe señalar que la editorial publica otros géneros como ensayo y ciencia-ficción, y que mantiene abiertas colecciones específicas como, por ejemplo, Aforismos, siempre desde el rigor, la independencia y la credibilidad que hacen de nuestra editorial una de las empresas editoras señeras, famosa además por la calidad de nuestras ediciones, muchas de ellas encuadernadas en tapa dura y editadas con gran cuidado y esmero.

En enero de 2003 abrimos nuestra sucursal en la Argentina, dedicada fundamentalmente a la publicación de obras de ensayistas argentinos relativas a los temas centrales de la realidad y cultura nacional.

Agradecemos de antemano cualquier sugerencia o comentario que pueda ayudarnos a mejorar nuestro catálogo o la relación con nuestros lectores. Por ello también les invitamos a mantenerse al día con nuestras novedades y a comunicarse con nosotros.

La càbala i la construcció de l’Eixample
F. Xavier Hernàndez Cardona i Mar H. Pongiluppi

Les sorprenents revelacions sobre la construcció de l'Eixample.

Ildefons Cerdà és l’artífex de la construcció de l’Eixample de Barcelona, la quadrícula urbana més famosa del món. Enginyer, urbanista, jurista, economista i polític, va ser un home polifacètic considerat un dels fundadors de l’urbanisme modern. Malgrat tot, va haver de passar gairebé un segle perquè es reconegués el seu llegat i alguns aspectes de la seva biografia ens són desconeguts encara avui dia.

Francesc Xavier Hernàndez Cardona, historiador, posa en context aquesta gran figura de la nostra història i ens introdueix en el sorprenent imaginari de l’enginyer. En el disseny de l'Eixample va recuperar el saber dels grans enginyers anteriors, i fins i tot va respectar la topografia romana. El factor sorprenent és com incorpora l’herència de la tradició maçònica i cabalística a l’Eixample, i com els seus deixebles i seguidors van continuar amb aquesta herència fins arribar a la Barcelona que avui dia coneixem.

L' Eixample Cerdà i l'Arbre Sefiròtic

Un visionari maleït, Cerdà,

Publicado el 24 nov. 2013


Coincidint amb el 150è aniversari del Pla Cerdà, emeten un documental en què el periodista i reconegut cronista de la ciutat de Barcelona Lluís Permanyer evoca l'aventura urbanística de dimensions gegantines que va impulsar la ciutat cap a la modernitat i que explica la Barcelona que coneixem avui dia. Una pàgina brillant i decisiva de la seva història que és, al mateix temps, el relat d'una injustícia i d'un maleït Ildefons Cerdà.
Una producció de TV3 i Paral·lel 40
DIRECCIÓ: Lluís Permanyer
REALITZACIÓ: Eva Martínez
MUNTATGE: Gilles Thomats
GUIÓ: Lluís Permanyer, Eva Martínez
PRODUCCIÓ: Alicia Olivares
PRODUCCIÓ EXECUTIVA: Joan Gonzàlez
PRODUCCIÓ EXECUTIVA TVC: Muntsa Tarrés
DIRECCIÓ EXECUTIVA TVC: Joan Salvat

ILDEFONS CERDÀ ÉS UN PERSONATGE SINGULAR, ESTRANY

ILDEFONS CERDÀ ÉS UN PERSONATGE SINGULAR, ESTRANY,
MÀGIC. UN GRAN FAMÓS DESCONEGUT, EMMAGATZEMAT
EN L’OSTRACISME DE LA MEMÒRIA DEL PAÍS. SE’N RECORDA
VAGAMENT QUE VA SER EL DISSENYADOR DE L’EIXAMPLE DE
BARCELONA, I POCA COSA MÉS. UN MONUMENT ESCULTURAL A
CENTELLES, EL SEU POBLE, I UNA PLAÇA INHÒSPITA ENMIG D’UN
GRAN VIAL, A BARCELONA, HONOREN LA SEVA MEMÒRIA. NO HI
HA MUSEUS, NI MONUMENTS RELLEVANTS, NI PLAQUES. SOLAMENT
ALGUNES COMMEMORACIONS I EXPOSICIONS ESCADUSSERES.
DES DE FA DECENNIS EL RECORD DE LA PERSONA RESTA AMAGAT
A LES GOLFES DE LA NOSTRA HISTÒRIA. TANMATEIX, CERDÀ
VA SER UN DELS PERSONATGES DETERMINANTS EN EL FUTUR DE
CATALUNYA. ELL, A COPS DE GENI, VA DEFINIR UNA CIUTAT QUE,
AL SEU TORN, VA ARROSSEGAR UN PAÍS I VA FORJAR MOLTA GENT EN
ELS VALORS DE L’HUMANISME, EL TREBALL I LES LLIBERTATS.
LA VIDA D’ILDEFONS CERDÀ VA SER PASSIÓ PURA: PASSIÓ
PER LA SEVA GENT, PASSIÓ PER LA TERRA, PASSIÓ PER LA LLIBERTAT
I, EN DEFINITIVA, PASSIÓ PER CATALUNYA. UNA PASSIÓ
QUE ENCARA PODEM FLAIRAR AVUI I QUE CONDICIONA EL NOSTRE
PRESENT. GRÀCIES AL GENI DE CERDÀ BARCELONA ÉS ENCARA
UNA CIUTAT VIVA I DINÀMICA QUE HA VISCUT I EVOLUCIONAT
PER SI MATEIXA, MALGRAT QUE HA ESTAT ESPOLIADA, QUE LI HAN
MANLLEVAT EL PODER I QUE NO HA TINGUT ESTAT —I SOVINT
HA TINGUT L’ESTAT EN CONTRA. BARCELONA HA TINGUT UNA TRAJECTÒRIA
DE SUPERVIVÈNCIA DIFÍCIL, SEMPRE EN EVOLUCIÓ; RES
NO HA ESTAT FÀCIL. BARCELONA ENCARA BREGA I BATEGA, I FORT,
I NO TENIM PRESENT QUE L’ÈXIT DE LA CIUTAT TAMBÉ HA ESTAT
PROPICIAT PER LA SEVA ESTRUCTURA URBANA. LA FILOSOFIA I LA
GEOMETRIA HAN PERMÈS ENCAIXAR CANVIS I RESPONDRE AMB
ÈXIT ALS REPTES DE SUCCESSIVES DÈCADES D’EVOLUCIÓ TECNOLÒGICA,
ECONÒMICA I SOCIAL. CERDÀ, AL CAPDAVALL CONTEMPORANI
DE DARWIN, VA SER CAPAÇ DE DISSENYAR UN MODEL
URBANÍSTIC EVOLUCIONISTA, CAPAÇ D’ADAPTAR-SE ALS MÉS DIVERSOS
CANVIS I ESCENARIS QUE POGUÉS PRESENTAR EL FUTUR.
BARCELONA TAMBÉ HA FUNCIONAT, I HA ESTAT UNA CIUTAT
D’ÈXIT, PERQUÈ VA SER DISSENYADA COM UNA CIUTAT FUNCIONAL.
I TOT AIXÒ NO VA SER PRODUCTE DE LA CASUALITAT. CERDÀ
VA CAMINAR A L’ESQUENA DE GEGANTS, I LA SEVA GENIAL APORTACIÓ
NO VA DONAR FRUIT PER ATZAR, SINÓ QUE VA SER EL PRODUCTE
D’UN AMBICIÓS PROJECTE HUMANISTA, FONAMENTAT EN DESPRÉS DE LA GUERRA DEL FRANCÈS LA BURGESIA MANUFACTURERA
I COMERCIAL CATALANA VA EVOLUCIONAR CAP
A ESTRUCTURES NETAMENT INDUSTRIALS I CAPITALISTES, TOT
APROFITANT LES OPORTUNITATS QUE ENCARA POSSIBILITAVEN
ELS MERCATS COLONIALS ESPANYOLS. L’EMERGENT BURGESIA
INDUSTRIAL CATALANA ESDEVINGUÉ, DE FET, L’ÚNICA GENUÏNAMENT
INDUSTRIAL DE L’ESTAT, I L’ÚNICA «MODERNA». TANMATEIX,
AQUESTA BURGESIA ERA QUANTITATIVAMENT DÈBIL, I
ESTRUCTURALMENT TAMBÉ. EL PROCÉS INDUSTRIAL, CENTRAT EN
EL TÈXTIL, VA TENIR MOLTES DIFICULTATS PER AVANÇAR A CAUSA
DE LA MANCA DE PRIMERES MATÈRIES I RECURSOS ENERGÈ-
TICS. EL TÈXTIL CATALÀ ERA POC COMPETITIU EN ELS MERCATS
EUROPEUS, TOT I QUE PODIA EXPORTAR A LES COLÒNIES SEMPRE
QUE L’ESTAT MANTINGUÉS UNA POLÍTICA PROTECCIONISTA.
LES MANCANCES I FEBLESES D’AQUEST MODEL INDUSTRIAL
AFECTAVEN LA FORÇA DELS SEUS IMPULSORS, I AQUESTA FEBLESA
DE LA BURGESIA CATALANA TAMBÉ ES VA PALESAR EN LA DIMENSIÓ
POLÍTICA: TOT I QUE LA CATALANA ERA L’ÚNICA BURGESIA
MODERNA DE L’ESTAT, NO VA PODER DIRIGIR EL PROCÉS DE
REVOLUCIÓ LIBERAL, QUE ESDEVINGUÉ IMPARABLE AMB EL DECLIVI
DE LA MONARQUIA ABSOLUTA I LA MORT DE FERRAN VII.
NO HI VA HAVER UNA RUPTURA POLÍTICA QUE OBRÍS ESCLETXES
DE PROGRÉS. EL NOU PROJECTE D’ESTAT LIBERAL ESPANYOL
ES VA DESCABDELLAR ARROSSEGANT LA FEIXUGA HERÈNCIA DE
LA MONARQUIA BORBÒNICA CENTRALISTA AFAIÇONADA EN ELS
PATRONS CULTURALS CASTELLANS. A RECER DEL PODER POLÍTIC
DE MADRID, UNA CAPITAL OMNÍMODA, ES VA DESENVOLUPAR
UNA POTENT BURGESIA FINANCERA I ESPECULADORA, TUTELADA
PER LES BANQUES DEL REGNE UNIT I FRANÇA. EN EL CIM DEL
PODER, LA CONJUNCIÓ DE BANCS I MINISTERIS VA TROBAR EL
SEU ALIAT NATURAL EN LA BURGESIA TERRATINENT I LATIFUNDIS TA, QUE ERA, AL CAPDAVALL, UNA TRANSMUTACIÓ DELS ANTICS
PODERS FEUDALS, I TAMBÉ VA CONFLUIR AMB ELS INTERESSOS
DE LA BURGESIA COMERCIAL DE LES CAPITALS DE PROVÍNCIA I
LES CIUTATS PORTUÀRIES.
TANMATEIX, EL DESENVOLUPAMENT D’UN ESTAT MODERN
EXIGIA EL PROGRÉS DE LA INDÚSTRIA, I AQUESTA DEMANAVA
POLÍTIQUES ARANZELÀRIES PROTECCIONISTES. PERÒ EREN
POCS ELS SECTORS COMPROMESOS AMB LA POTENCIACIÓ DE LA
INDÚSTRIA I AMB EL PROTECCIONISME, I LA PRESSIÓ POLÍTICA
DE LES POTÈNCIES CAPITALISTES, EL REGNE UNIT I FRANÇA,
POSAVA TRAVES CONTINUADES AL DESPLEGAMENT INDUSTRIAL.
AIXÍ, ELS PRINCIPALS PARTITS DE MITJANS I DE FINALS DEL
SEGLE XIX, MODERATS, PROGRESSISTES, LIBERALS I CONSERVADORS,
NO VAN PROPICIAR POLÍTIQUES FAVORABLES A LA INDÚSTRIA.
LA BURGESIA CATALANA, DÈBIL I MARGINADA DEL PODER,
ES VA HAVER DE LIMITAR A PRESSIONAR, DE MANERA DESIGUAL,
DAMUNT ELS PARTITS DEL SISTEMA A FI D’ACONSEGUIR ESPAIS
DE SUBSISTÈNCIA. L’ESTAT ESPANYOL DEL SEGLE XIX NO VA
TENIR CAP PARTIT DECIDIDAMENT INDUSTRIAL CAPAÇ DE MODERNITZAR
EL PAÍS, I LA BURGESIA CATALANA TAMPOC EL VA
SABER CREAR. SOLAMENT A PRINCIPIS DEL SEGLE XX, AMB LA
FUNDACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA PER PART DE SECTORS
DE LA BURGESIA CATALANA, ES VA CREAR UN INSTRUMENT FAVORABLE
ALS INTERESSOS INDUSTRIALS, FALCATS, EN AQUEST CAS,
EN L’APROFITAMENT DEL FET DIFERENCIAL NACIONAL DE CATALUNYA.