Des de la prehistòria fins al segle XXI, aquest llibre repassa els moments clau per entendre d’on venim i qui som els catalans. Com seria Catalunya sense la romanització? Com seria Catalunya si Borrell II no hagués trencat el vassallatge amb els reis francs? Quantes vegades hem sentit a parlar de la Guerra dels Segadors i potser realment no en sabem gaire cosa? Per què la Catalunya contemporània va emprendre els rumbs de la industrialització, la utopia i la lluita per l’autogovern? En aquest llibre hi trobareu la selecció de 100 moments sense els quals el nostre país seria diferent. Aquesta és, per tant, una història sense final, o, més exactament, amb el final provisional que tots plegats decidim donar-li.

Moments clau de la història de Catalunya

100 EPISODIS CLAU DE LA HISTORIA DE CATALUNYA

Agustí Alcoberro i Pericay és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Entre el maig de 2008 i el setembre de 2014 fou director del Museu d'Història de Catalunya

És ben sabut que la història dels pobles es construeix sobre dos ritmes. Un de lent, gairebé estàtic, que marca la tradició i el pòsit, les estrutures de llarga durada. L’altre d’accelerat, pautat pels esdeveniments, que corre a un ritme vertiginós. El primer ens remet a les continuïtats profundes. El segon, als canvis. L’un gairebé nega el pas del temps. L’altre converteix el relat històric en periodisme. La història es construeix en realitat sobre el diàleg entre tots dos. És ben cert, per exemple, que avui reproduïm quotidianament accions i gestos que tenen milers d’anys de vida —començant per la dieta, que ve del neolític, o la parla, romana. Però també ho és que qualsevol persona d’avui ha viscut al llarg de la seva vida un gran nombre de canvis tecnològics i d’altre tipus que li han exigit una modificació dels hàbits diaris. Sobre aquestes bases, triar cent episodis de la història d’una nació és sempre un repte i un exercici dolorós. Els episodis no són exactament esdeveniments, ni tampoc estructures. Per definició, tenen una durada imprecisa. N’hi ha que vénen marcats per l’empremta individual de persones concretes. D’altres responen a una voluntat o a una pulsió col·lectives. N’hi ha que expressen noves realitats materials, econòmiques o tecnològiques. I d’altres es mouen en l’àmbit de la dominació política o de les novetats culturals. Aquest recull d’episodis pretén presentar una visió calidoscòpica i incompleta de la història dels catalans i les catalanes en els seus marcs més amplis —la Mediterrània, Ibèria, Europa i el món. Un relat que interrelaciona l’ésser humà i el seu medi natural, però que reflecteix també les relacions (de col·laboració, de conflicte, de dominació) entre els éssers humans d’un mateix col·lectiu, i entre aquest i els altres grups propers o llunyans. En la seva modèstia, la tria implica valoracions i jerarquies. Al començament del segle XXI, com a l’època dels studia humanitatis, ara fa sis centúries, la història és mestra de la vida perquè ens ensenya a pensar històricament. Aquesta és la grandesa de la història, allò que la fa una disciplina extraordinàriament útil i necessària