El pintor Francesc Galobardes encara se sorprén de la quantitat d'esglésies i capelles que va trobar a Andorra, tot i ser un país tan petit. Amb la canya i la tinta les va recórrer totes, aquelles que estan documentades i d'altres que no i el resultat és el llibre "Canya i pedra". Joan Carles Casal, d'A4 Edicions, proposa visitar les esglésies amb el llibre i contrastar "la pintura amb la realitat".
el llibre es recullen totes les esglésies del Principat d'Andorra ordenades per parròquies. L'Arquebisbe d'Urgell precisament valorà aquest fet tan significatiu a l'hora de presentar el nou llibre de Francesc Galobardes i també tingué un record agraït per tota la feina d'impuls i de conservació del Patrimoni artístic andorrà que l'ex-ministre de Cultura Sr. Pere Canturri dugué a terme durant el seu mandat.

CANYA I PEDRA. FRANCESC GALOBARDES. ESGLÉSIES D'ANDORRA.YOLANDA TOUCEDA.

Yolanda Touceda va néixer a Andorra la Vella el 1970. De formació humanista, i gran amant de l’art, és una apassionada de la història i la natura. Dedicada a la família durant aquests anys, Canya i Pedra és el seu primer treball. Actualment resideix a la parròquia de Sant Julià de Lòria.

 EAquest Llibre és un Recull de totes les esglèsies i capelles del Principat d'Andorra dibuixades per l'artista pintor Francesc Galobardes.
Cada esglèsia va acompanyada d'una breu explicació.

 

NOTA -el periòdic.ad

 

 

 

 

 

Quan molts ens demanàvem què n'havia sigut, de Francesc Galobardes –artísticament parlant, és clar– va i el pintor escaldenc es treu de la màniga Canya i pedra, un volum singular amb què A4 Edicions d'estrena en el llibre d'art i en què l'autor ha passat pel particularíssim sedàs del dibuix a tinta xinesa i canya la seixantena de temples del país. Atenció, perquè no es tracta d'una guia del romànic ni res que s'hi assembli; aquí hi surten totes les esglésies del nostre racó de món, amb o sense pedigrí i ordenades per parròquies, des de la més humil –posem que Santa Filomena d'Aixovall, fins a la més gore –posem que el nou Meritxell. Galobardes (Riudaura, Girona, 1930) ha deixa per una vegada de banda la pintura a l'aire lliure, i encara s'en fa creus, i s'ha enclaustrat al taller per tira endavant un projecte que el voltava des que es va instal·lar al país, el 1960. Ja aleshores Sergi Mas, amic de primera hora, li ho va advertir: «Si pretens pintar totes les capelles d'Andorra, se t'ha girat feina». Tanta, que ha tirgat quasi cinc dcennis a veure aquella dèria convertida en realitat.

 

El cas és que s'hi va posar de debò ara fa un lustre, i que els últims mesos va posar el turbo per matar el tema. Amb la particularitat de la canya, aquesta tècnica mil·lenària i d'origen xinès, és clar, d'aparent senzillesa però que –adverteix– «demana molt de dibuix, molt de nervi, molta precisió i molta rapidesa d'execució». La dificultat prové, diu, de la naturalesa de la tinta xinesa: «Has de sucar i tirar ràpid, descarregar la canya de seguida; si no, s'asseca de seguida». Ell la va descobrir els anys 50 a Barcelona, abans d'emprendre l'aventura andorrana. I des d'aleshores l'ha cultivat quasi en secret. El resultat, conclou, é sun dibuix «més impressionista que acadèmic». Amb un sol hàndicap: com que la paleta del dibuix a tinta només dóna per al blanc i negre, Galobardes s'ha vist impossibilitat d'atacar el paisatge nevat, la seva indiscutible especialitat. I què volen que els digui: Canya i pedra demostra que hi ha vida (artística) més enllà de la neu. Troba a faltar, això sí, sentir l'alè del paisatge a la cara, i es reivindica com un dels últims pintors de cavallet: «Jo sóc fill de l'Escola d'Olot; en aquella època tothom pintava al natural, un artista sabia que estava condemnat a passar fred i a passar calor. Avui ja no és així. El jovent prefereix treballar al taller». Ho diu sense segones, com qui certifica un canvi d'era; però ho té clar: dibuixant a partir de fotografies, com ha fet a Canya i pedra, el resultat no és el mateix. Que troba a faltar el plein air, vaja. Com troba a faltar tants col·legues i els galeristes que el van exposar per mig món: «Tots s'han anat morint», diu.

 

Canya i pedra constitueix, en tot cas, un esglaó més d'una obra monumental. Recorda Galobardes que posseeix un fons d'obra pròpia que frega el mig miler de teles i prop de 700 dibuixos. Una obra que mereix probablement destí millor que criar pols al magatzem i que constitueix el llegat irrepetible d'un dels pioners de les arts plàstiques en el nostre trosset de Pirineu. El seu camí potser no passi per Venècia, però el que està clar és que sense ell –i altres com ell– avui no seríem a Venècia.

 

Opinarne

Que dir de un llibre que  com diuen el gran mitjans de comunicació els dibuixos fantàstics del pintor Francesc  Galobardes encara  transporten  a las persones que  tenen el llibre o se sentin atrets, artesania a las mans del que crec que es un mestre de la pintura i el dibuix.

 

Debat dels mestres res a dir-ne al contrari calla es  hi consent ?