Aquesta obra escrita ens l'ofereix recordant com durant més de cinquanta anys del passat segle (1930-1980) molts homes pirinencs es van esforçar i a vegades jugar la vida, per transportar la llet a les indústries làctiques de La Seu d'Urgell. El títol ja és una bona descripció: "Camins de llet i neu". Transport de la llet a l'Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra de l'any 1930 al 1980. Ja va editar un llibre seu anterior que va ser "Carrer Major de la Seu".

Camins de llet i neu - Recull de Periodico.ad

Nascut a la Seu d’Urgell el 23 de novembre de 1930.

Des de 1957 casat amb la Pilar Ausàs. Han tingut cinc fills i ara gaudeixen d’onze néts.

Cursà estudis primaris al col·legi La Salle de la Seu, entre el 1939 i el 1945. Als 14 anys entrà a treballar al Banesto com a botones –en català se’n diu grum–, fins que es va prejubilar a finals de 1987.

Per tirar endavant la seva extensa família, alternà la feina del banc amb negocis de representacions comercials. El 1970, amb altres persones, inicià el negoci Pneumàtics Segre SL.

Caramellaire i membre de la Germandat de Sant Sebastià. Cofundador del Retaule de Sant Ermengol, Ràdio Joventut de la Seu i del club d’esquí de fons CEFUC.

Durant divuit anys fou membre del patronat de la Fundació Sant Hospital de la nostra ciutat.
En diverses ocasions ha estat membre del Consell de pastoral del Bisbat d’Urgell, i també del Consell d’Economia.
Per encàrrec del bisbe Joan Martí Alanis, el 1991 inicià el moviment Vida Creixent, del que en fou president fins al 2008, moment en què presentà la seva renúncia a l’arquebisbe Joan E. Vives. Continua, però, essent membre de la seva Comissió diocesana.

Voluntari de la residència geriàtrica del Sant Hospital i del grup de guies turístics de la Seu.

Esporàdicament col·labora a les publicacions:
· Lo Banyut
· Cadí-Pedraforca
· Viure als Pirineus
· Església d’Urgell
· Butlletí de Vida Creixent d’Urgell
· Anys Daurats, revista de l’Esplai de gent gran
· Les Mesures

 

Un dia ja una mica llunyà ens vam passar tot un matí i part d'una tarda parlant. Seria impossible de traduir per escrit les moltíssimes coses que em va explicar. Me'n queden però, dos llegats. El record entranyable d'uns moments viscuts sota els plàtans del Passeig, davant la taula d'una cafeteria i en llocs molt diversos de la Seu i aquesta entrevista que segueix, publicada al número 9 de la revista Cadí-Pedraforca. 

 

Gràcies per tot, Carles! Una forta abraçada!

 

 

Camins de llet i neu és una exhaustiva recopilació d'imatges, dades, anècdotes i records d'una de les activitats que més va marcar l'economia de l'Alt Urgell i del Pirineu durant la segona meitat del segle passat i que segueix formant part de la vida quotidiana de molts pobles. Carles Dalmau recorda que els vehicles de transport de llet van ser durant anys no només una activitat necessària sinó també una via d'obertura per a molts nuclis aïllats.

En aquest sentit, l'obra recorda que llavors els camions no només tenien la funció de transportar llet sinó també persones i tota mena de productes necessaris. Alhora, s'hi rememora les dificultats i riscos que passaven els conductors, per la presència de neu i gel i les condicions precàries de les carreteres i camins locals.

Aquest és el segon llibre que publica Carles Dalmau, després de l'èxit de 'Carrer Major de la Seu'.

 

 

 

Carles Dalmau i Robres ha fet un bon treball amb aquest llibre sobre el transport de la llet produïda a L'Alt Urgell, La Cerdanya i Andorra cap a les fàbriques de La Seu, la Cooperativa del Cadí i Lleteries, entre els anys 1930 i 1980. Són cinquanta anys de la nostra història contemporània que a la part espanyola comprenen la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la transició democràtica. Andorra, amb les seves pròpies institucions, viu aquestes etapes molt influïda per la situació espanyola.

Amb aquest paisatge el Carles exposa de manera planera i familiar, gairebé diria que amb una especial tendresa, la gran aventura d'una cosa tan aparentment pacífica com el transport de la llet. Una època que es basa en els fonaments deixats per dos personalitats tan curioses i importants com les del Bisbe Benlloch, promotor de l'apertura al món de les nostres comarques via construcció de carreteres, i les de Josep Zulueta i Gomis, gran personalitat urgellenca del segle XX, fundador i promotor del cooperativisme agrari a casa nostra.

El Carles Dalmau compta amb l'assessorament i col.laboració de gent com el Joan Obiols, professor, escriptor de L'Alt Pirineu, Lluís Obiols, arxiver i Carles Gascon, historiador. A poc a poc el llibre ens va introduint en un món que mereix ser conegut per tothom i en especial pels més jove que ara viuen en una societat ben allunyada del que havia estat fins fa poc, una societat lligada directament a la duresa del nostre món rural d'alta muntanya.

L'autor, home vinculat a la banca, on treballà durant força anys, promotor d'iniciatives comercials i culturals, se sent especialment motivat per la temàtica del transport en territoris que tradicionalment havien estat aïllats, abandonats de la mà de Déu i de les autoritats més terrenals. Les carreteres, les pistes i camins de muntanya produïren una imbricació de les nostres comarques amb la resta del territori català però també entre elles mateixes. És curiós observar com es construí una xarxa que arribava a més de dos mil

específics com el de les lleteres que oferien serveis de missatgeria i transport mixt de mercaderia i passatgers –avui dia encara en queda una com a únic aportadors de llet usant a vegades mitjans de transport molt testimoni. Les lleteres salpaven cada dia i es trobaven en situacions ben crítiques quan la neu, les tempestes o les esllavissades ho disposaven....Noms com Nadal, Ramonillo, Llorenç, Servat i Gil, entre d'altres, evoquen situacions dignes de pioners agosarats.

Però el fet és que tota aquesta logística desenvolupada al llarg de cinquanta anys, va néixer, va estendre's per tot l'Alt Urgell, Cerdanya i Andorra, i va desaparèixer substituïda per altres mitjans de transport i sobretot per la desaparició de molt pobles i poblets i també per la profundíssima reconversió del sector agrari que ha comportat la desaparició de moltes explotacions pageses. I també d'una de les protagonistes d'aquesta història, la fàbrica coneguda popularment com Lleteries. La Cooperativa del Cadí per la seva part pot administrar avui una gran producció lletera elaborada en les explotacions pageses que s'han pogut adaptar a les exigències actuals.

Un bon debat es podria fer sobre la conveniència o no de la desaparició de tants pobles de muntanya, de tantes explotacions agràries de muntanya. La filosofia zuluetista, avançada al seu temps i ben exposada al seu moment per Domingo Moliné, ja reclamava un cooperativisme de base. Pot ser aquesta una fòrmula de futur per recuperar alguna de les poblacions perdudes? Bé, gràcies a l'amic Dalmau per una exposició gairebé ecològica del tema i per ajudar-nos a millorar el nostre coneixement d'un passat tan proper.