Edicions 62 va néixer per Sant Jordi de 1962, quan va llançar el primer títol del seu catàleg: Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, i actualment té un fons editorial de 4.000 obres. En poc temps, tot i el context polític i social d'aquells anys, va assolir el seu objectiu fundacional: ser una editorial generalista, universal i moderna.

Sota la direcció literària de Josep M. Castellet durant més de quaranta anys, ha publicat traduccions al català de narrativa contemporània universal, opció que manté actualment amb autors significatius. Una segona línia primordial és la de narrativa catalana contemporània i els clàssics, amb les col·leccions El Balancí i Èxits. Èxits està dirigida a un públic ampli i reuneix escriptors catalans de ficció i de no-ficció.

Edicions 62 publica obres de tots els gèneres pràcticament i en totes les modalitats d'edició: poesia, teatre, narrativa, assaig, biografies i memòries; edicions de butxaca, llibres de text i edicions escolars d'obres literàries; diccionaris i enciclopèdies, grans obres il·lustrades, etc., com també el premi Sant Joan de prosa narrativa en català, el Premi Gabriel Ferrater de poesia i els premis literaris Ciutat de Gandia, Joanot Martorell de narrativa i Ausiàs March de poesia.

Grup 62 té una dilatada experiència en la realització de projectes editorials a mida i, a través de l'àrea de nous negocis, ofereix edicions exclusives d'obres del seu fons editorial, obres per a bibliòfils, llibres il·lustrats de petit i gran format, així com col·leccionables destinats a la premsa.

Edicions 62 va néixer l’any que li dóna nom. Exactament, per Sant Jordi del 1962, quan va aparèixer el primer llibre de la nova empresa: Nosaltres els valencians, de Joan Fuster. En molt poc temps, i a desgrat d’unes circumstàncies que no eren ni políticament ni econòmicament favorables, l’editorial va arribar a ser com la volien els seus fundadors, Ramon Bastardes i Max Cahner: una editorial generalista, universal i moderna. En aquest sentit, va ser decisiva la tasca de qui n’ha estat director literari durant prop de 40 anys, Josep M. Castellet.

Al llarg de la seva trajectòria, que s’ha mantingut coherent a desgrat de les vicissituds històriques i empresarials, Edicions 62 ha constituït un catàleg de més de 4000 títols, que es caracteritza per la diversitat i la riquesa. Edicions 62 ha estat pionera, a Catalunya, en la incorporació d’escriptors contemporanis de tots els camps i procedències, i ha promogut també, per mitjà de col·leccions específiques, la difusió dels clàssics universals de la literatura i del pensament i dels clàssics de la literatura catalana. Publica obres de pràcticament tots els gèneres i en totes les modalitats d’edició: poesia, teatre, narrativa, assaig, biografies i memòries; edicions de butxaca, llibres de text i edicions escolars d’obres literàries; diccionaris i enciclopèdies, grans obres il·lustrades, etc. El seu ritme actual de publicació és d’una centena de títols nous cada any.

L'ENIGMA COLOM

BIOGRAFIA DE MARIA CARME ROCA EXPLICADA PER LA MATEIXA AUTORA
Vaig néixer el dia 21 de novembre de 1955 al barri gòtic de Barcelona. Unes hores abans del meu naixement, els meus pares eren al cinema veient “Cuando ruge la marabunta” (jo no rugia, però em feia notar). La meva mare, malgrat començar a patir dolors de part, es resistia a abandonar la sala i la projecció de la pel•lícula, un film de l’any 1954 dirigit per Byron Haskin i interpretat per Charlton Heston i Eleanor Parker. I fins que la pel•lícula no va acabar, no van marxar. Tal vegada em ve d’aleshores la meva afició al cinema. A la meva novel•la juvenil, De pel•lícula (Barcanova, 2003 / Cadí, 2009), faig un petit homenatge al món del cine. Feia fred, aquell mes de novembre ho va ser molt. I les condicions no eren les més idònies ja que els meus pares no gaudien de comoditats. Vaig néixer a casa, en el quart pis del número 4 del carrer de Sant Domènec de Call tot just al costat de la casa més antiga que es conserva a Barcelona. Assistida per una llevadora, la mare em va parir no sense dificultats amb la companyia del meu pare i d’una veïna, la senyora Rosario, de qui vaig aprendre les primeres paraules en llengua castellana ja que era lleonesa El carrer de Sant Domènec del Call ha aparegut en novel•les com Barcino (Columna, 2009) −Luci Minici Natal Quadroni Ver, el protagonista, va néixer a l’altra banda d’aquest antic decumanus minor− o L’Enigma Colom (Columna, 2014) on la família Colom hi tenia casa.

Al cap d’uns quatre anys els meus pares van canviar de residència i vam anar al carrer de la cantonada, al carrer de la Fruita, on hi vaig viure fins l’any 1980, fins que em vaig casar. És una finca de l’any 1720, un palauet que havia estat propietat d’una marquesa i que posteriorment es va convertir en una escala de veïns. Vaig voler que aquesta casa tingués protagonisme en una novel•la juvenil que vaig publicar l’any 2002, Nits de celobert (Baula). Com a curiositat, diré que durant l’edat Mitjana, en aquest indret hi havia una escola per a nens jueus. El barri gòtic té molts segles d’història i és habitual que cada vegada que s’hi fa una reforma, apareguin troballes arqueològiques. Recordo que quan es va canviar el paviment i es van substituir les llambordes per les lloses planes, les aturades eren freqüents a causa del què s’anava trobant. Crec que des de llavors va anar creixent en mi l’interès pel passat, per la història.
Vaig tenir la sort d’anar a l’escola Montessori, la que hi havia al carrer Ataülf . Només en tinc bons records, tant de vivències com d’aprenentatge. Mai no vaig escoltar un reny desagradable. Parladora com era, però, sovint m’avisaven amb un: “Roca i companyia...”. Gaudia de molta imaginació. De menuda, quan m’explicaven alguna cosa i jo després la repetia, hi afegia del meu compte (dit per la meva mare). No ho feia amb la intenció de mentir, simplement farcia la realitat amb allò que m’agradava. Aquesta capacitat d’imaginar la hi vaig atorgar a Akanuu, el protagonista de la novel•la infantil, Akanuu, l’arquer persa (premi Barcanova de literatura infantil i juvenil, 2005). Però el Montessori només cobria l’etapa de parvulari i calia continuar en una altra escola. Els pares en van buscar una de propera, el col•legi de les dominiques de la “Presentación de la Santísima Virgen al Templo”, al carrer Bellafila. El canvi va ser molt brusc per a mi. El primer que em va sorprendre va ser l’absència dels nens. On eren? Després de passar quatre anys en un parvulari mixt, trobar-me només amb nenes se’m va fer estranyíssim. La majoria de les monges eren bonhomioses, dolces, i amb una paciència infinita, si bé n’hi havia alguna de paorosa digne d’esdevenir un personatge de novel•la (de moment no l’he escrit ni crec que ho faci). Però val a dir que era l’excepció que confirmava la regla. M’admirava de com anaven de polides, sempre amb l’hàbit immaculat i les mans netíssimes. Me’n feia creus, perquè sovint jo les duia tacades de tinta.

1493. L’almirall Colom ha tornat de les Índies Occidentals i prepara una altra expedició. Temps enrere, Guerau de Gualbes, fill bastard d’un noble, havia treballat sota les seves ordres.

Però ara es veu obligat a amagar-se dels seus enemics en una Barcelona que procura mantenir les seves institucions d’autogovern malgrat els intents del rei Ferran per controlar-les.

Mentre Guerau fa l’impossible per recuperar la confiança del seu antic mentor i l’amor de Blanca, la dona que estima, es veurà implicat en una teranyina de venjances, interessos i conspiracions

creuades que tenen com a nexe d’unió l’almirall Colom i el seu gran projecte.

 

L’enigma Colom és una novel·la molt ben construïda, els seus personatges reals mantenen al màxim la seva personalitat i aspecte, gràcies a la profunda investigació que l’autora ha portat a terme, i els seus personatges novel·lats entrellacen la història de manera sublim.

 

La seva ploma àgil s’escola entre les pàgines de la història per mostrar-nos retalls fidedignes de la ciutat de Barcelona dels anys 1492 – 1493. Una ciutat en construcció, on les classes socials estan força dividides i les arrels de sang construeixen el paviment del que esdevindrà una de les més brillants ciutats.

 

La novel·la ens presenta part de la vida del Almirall Colom en la època d’entre viatges a la Nova Terra, les seves relacions personals amb la Cort, amb la seva tripulació i amb aquells que el rodegen.

 

 

 

Reconeixerem a Ferran II, a Enric II d’Aragó, el prior de Santa Anna i gran prior de l’orde del Sant Sepulcre, en Bartomeu Cristòfor de Gualbes i Setantí, cortesans com lluís de Santàngel, Joana Nicolau i la influent i intrigant Beatriz de Bobadilla i Ossorio, una gran caçadora d’homes.

 

 

 

Però el personatge que ens guiarà per aquesta història és en Guerau, un personatge amb arrels confoses i que anirà creixent amb el lector, mostrant les intrigues que s’amaguen rere cambres de Palau i de dones influents. Un jove que mostrarà la seva vàlua a tots aquells que en el seu moment el repudiaren com a bastard.

 

 

 

M.C.Roca té un total de 51 obres

1º Diu en un comentari que de petita ja li agradava el personatge...

 

 

 

Escriure la novel·la m'ha permès aprofundir en la recerca i documentació d'un personatge que m'ha interessat des de sempre. Quan era petita, però, no pensava que un dia escriuria sobre Cristòfor Colom.

 

 

2º Vostè, a part de altres coses, és Historiadora i Filòloga, què aporta sobre Colom que no se sàpiga? 

 

 

 

Jo he escrit una novel·la, no un llibre d'història tot i que amb un gran respecte per aquesta última. La meva aportació ha estat fer-ne més divulgació i recopilar/endreçar coneixements, que en el decurs del temps han aportat altres historiadors i estudiosos. I sempre partint de la base que defenso la catalanitat de Cristòfor Colom.

 

3º  No hi ha un acord en el món acadèmic sobre el personatge tot i que s'ha escrit molt sobre ell. Però vostè, després de l'estudi i la recerca, qui creu que era? On va néixer? Quin era el seu origen? 

 

 

 

Des del meu punt de vista és una llàstima que no hi hagi acord acadèmic. Opino que tots els historiadors i estudiosos, aquells que estan d'acord en afirmar la catalanitat de Colom,  que els caldria unir-se en aquest punt bàsic. I més endavant ja s'aniria aprofundint en els detalls concrets. El sentit comú, la lògica, la informació de la qual disposem, ens porta a deduir que Colom no podia ser d'un altre lloc que dels Països Catalans. Però una altra cosa és poder-ho demostrar amb tots els ets i uts. Podem formular hipòtesis, és clar, però malauradament, de moment res més. Per aquest motiu he escrit una novel·la, no un llibre d'història.

 

                                 

4º Hi havia motius polítics per amagar el seu origen, la família Colom havia lluitat contra el rei Ferran II, és per això que no tenim dades concretes d'on, quan i com. Em podria concretar una mica més? Què representa per a vostè Luis Ulloa?

La família Colom havia lluitat contra el rei Joan II, el pare de Ferran, el catòlic. Per descomptat, aquest serà un fet que el rei Ferran no perdonarà al gran navegant. Tanmateix, com que li interessava el projecte, durant un temps va fer els ulls grossos.

M'he basat, sobretot, en els estudis de Luís Ulloa, un referent imprescindible; aquí sí que coincideix tothom (tots els que afirmen que Colom era català, és clar).

 

5º  Un personatge  fictici del llibre és Guerau de Gualbes, un aventurer. Que sigui de ficció no pot representar un embolic?

 

 

 

Si no hi hagués ficció, ja no seria una novel·la. El personatge de Guerau de Gualbes que, d'altra banda, podia haver existit, em permet d'omplir els buits històrics a banda de crear la  trama argumental necessària. 

 

 

6º En el llibre vostè explica  que el pare, en Francesc Colom, que va ser president de la Generalitat... Tot això s'havia amagat. Per què? Quin era l'objectiu?.

 

 

 

A veure... A la novel·la, Francesc Colom no és el pare, és un altre personatge de la família Colom que ara no esmento per mantenir l'interès d'un possible lector. Jo formulo una hipòtesis que, d'altra banda és molt versemblant des del punt de vista històric. Per això, com ja he dit abans, he escrit una novel·la. 

 

I sí, la família Colom s'ha "amagat". No només el gran navegant, sinó molts altres Colom. Cal  recordar que aquesta família, i ara em refereixo concretament als Colom de Barcelona, era una nissaga molt important a l'època.

 

 

7º  Vostè explica també que el Rei Ferran II volia ser-ne rei de Castella no de Catalunya. M'ho explica una mica?

Per via paterna, Ferran II va heretar la corona catalanoaragonesa, però sí, ell desitjava ser rei de Castella. La seva mare, la noble Joana Enríquez era castellana i una mare pesa en el sentit que la seva influència va ser molt important. Pensem d'altra banda que era un Trastàmara, és a dir que la seva nissaga era castellana. No ens ha d'estranyar, doncs. Però el que és decisiu és que mentre a Catalunya i Aragó els reis havien de pactar amb les Corts, a Castella el rei pot fer i desfer amb més plena autoritat. També hi havia raons personals: de petit va ser segrestat a la Força de Girona i quan ja era rei va patir un intent d'assassinat a la plaça del Rei a mans d'un pagès de remença, Joan de Canyamars. Tenia motius per no estimar el poble català, però aquí no va estar a l'altura, perquè havia de deixar a banda les qüestions personals.

 

8º  Després d'estudis i investigacions de tants experts... Quina conclusió en podem treure? Un dia o altra, la Història ens donarà o traurà la raó? 

 

M'agrada, vull pensar que la veritat acaba surant. És complicat, però, perquè han passat molts segles i la realitat s'ha anat diluint. Ell mateix i la seva família (ja hem comentat abans que els Colom havien lluitat contra el rei Joan II) van contribuir a passar "desapercebuts". 

 

9º  El seu cervell ha treballat molt des de la sortida del llibre i ja porta un bon bagatge. De què  està mes contenta? A part dels premis, de quin llibre n'està mes satisfeta?

 

Més que d'un llibre o d'un premi concret (tots els meus llibres són les meves "creatures") del que estic contenta és de la suma de tots ells, la trajectòria aconseguida i amb el benentès que no m'aturo, que vull continuar escrivint, perquè no ho puc evitar, perquè em fa feliç.

 

10º  Un ocellet de las Rambles m'ha explicat que està preparant  o a punt de traure un llibre que serà una bomba. Me n'explica alguna cosa?

 

Doncs, sí, l'ocellet està ben informat. El dia 17 de febrer sortirà un nou títol: "A punt d'estrena. De Can Jorba a Pertegaz. El somni d'una maniquí". A través d'una història costumista i d'intriga ambientada a la postguerra, la novel·la explica la trajectòria d'una dona jove que des de petita somia en convertir-se en una maniquí.