Josep Ros de Castro en “Bigotis”

Josep Ros de Castro en “Bigotis”

Josep Ros de Castro en “Bigotis”

Publicat el 10 febrer, 2011 per esteve 
 

Dies passats es parlava del projecte de fer un altra dipòsit com els de Montolivet, suposo com a reserva d’aigua, i això m’ha fet recordar la història de l’aigua que actualment utilitzem i que no ha escassejat mai més des de que es feren els pous del Parc Nou gràcies a la tenacitat del senyor Josep Ros de Castro, regidor de l’Ajuntament – 1960-1976 – 1979-1983. El senyor Ros, pretenia fer un pou en un lloc del pla de Llacs per demostrar l’abundància d’aigua en la zona, i no va trobar cap propietari que l’autoritzés a fer-lo a casa seva, fins que el Club de Tennis Olot va estar d’acord que es fes el pou dins el seu recinte i va ser un èxit i mostrà el camí per fer els pous actuals.

El recordo com una  persona pausada, afable i que sabia escoltar, de professió practicant de farmàcia. Entre les seves abundants virtuts era un exemple per la seva obstinació i constància i per ajudar a solucionar molts problemes que ens eren comuns. Físicament destacava pel seu abundós i ben menat bigoti. Sovint veiem com es fan homenatges pòstums a persones que moltes vegades no en són pas gaire mereixedores; ell se’ls mereixeria. Ben segur que hi ha molt poca gent que sàpiga d’on surt la nostra aigua “de boca”, expressió dels components del “tristpartit” que ens “governava” fins fa poc. I encara molt menys gent sap la història dels pous del Parc Nou. Es diu que aquestes bosses d’aigua provenen de la zona de La Vall d’en Bas i també es diu que des que s’extreu aigua dels pous del Parc Nou, quan plou molt, el pla de Les Preses no queda embassat com abans. Com hem comentat altres vegades, sembla ser que el pla de Les Preses antigament era un llac  i es va buidar per la part de Cudella, i el nom de la finca o zona, podria venir d’escurrella, zona per on es buidà el llac.

 A vegades em pregunto: ¿Què hauria passat si el senyor Ros no s’hagués obstinat tant a solucionar el problema de falta d’aigua que patia la ciutat?. No tinc constància de que els nostres pous actuals minvin. Sí que és veritat que l’aigua ja no brolla com quan es va fer el pou del Tennis, fins i tot no fa pas gaire es va haver d’abaixar el tub de la bomba que capta l’aigua. Actualment – 2008 — quatre pous a 100 metres de profunditat treuen una mitjana de 8.000 m3 d’aigua al dia dels pous el Parc Nou. Fa un parell d’anys que es va notar una baixada del nivell de l’aigua de 10 o 12 metres i era preocupant, però sembla que es manté el nivell.

En “Bigotis” solia utilitzar una petita motocicleta de la casa Clua que s’anomenava Gorrión, d’uns 50 cm3 de cubicatge.  Amb ella hi va fer el seus famosos viatges  a París, Roma i Londres; van ser tota una aventura i tema de conversa durant molt temps a tota la ciutat, fins i tot en “Bigotis” va parlar per ràdio des de París i la BBC. S’acompanya una foto del dia de la inauguració dels pous – 1973 –; el senyor Ros és el primer de l’esquerra, sol, com si ell no hi tingués res a veure.

Esteve Roure i Punset

 

Qui sóc

 


Em dic Esteve Roura i Punset, nascut i viscut sempre a Olot, el 02/06/1928, jubilat, però gràcies a Déu sempre ocupat.

Penso que una manera de definir el meu tarannà és fer-me meves les paraules d’en Joan Maragall:

Estima el teu ofici / la teva vocació / la teva estrella / allò pel que serveixes / allò en què realment ets un entre els homes / esforça’t en el teu quefer com si de cada detall que penses / de cada paraula que dius / de cada peça que poses / de cada cop de martell que dónes / en depengués la salvació de la humanitat./ Perquè en depèn, creu-me

Amics de e¨ Josep Ros de Castro

Josep Ros de Castro en “Bigotis”