L’Editorial Gregal va aparèixer el maig del 2011 amb la voluntat d’afavorir el diàleg entre la literatura i la història. És per aquest motiu que en el nostre catàleg hi predominen les obres d’història, d’assaig i de narrativa històrica. Però també hem obert les nostres portes a la creació poètica, al testimoni social, a l’enginy dels relats breus i a la màgia dels àlbums il•lustrats. Set col•leccions que guarden un sol secret: remar a favor de la cultura entesa com la suma de totes les formes d’art, d’amor i de pensament; entesa com a sinònim i màxima garantia de llibertat.

Quins van ser els motius reals que induïren Innocenci III a promoure la destrucció dels albigesos?

Declarar una croada fratricida en terres cristianes resultava justificable per eradicar idees que minaven els dogmes de l’Església romana. El resultat, però, va ser l’expansió del regne dels capets, submisos al papat, en detriment dels nobles occitans permissius amb els bonshomes. Alhora significà el fre definitiu a l’expansió dels catalans amb la pèrdua dels legítims drets feudals de Pere I, cabdill victoriós de les Navas de Tolosa, massa remís a obeir els designis de Roma.

Daniel i Gerard, els protagonistes de l’obra, són dos joves que aspiren a transcendir la seva condició, però es veuen atrapats pel destí que al llarg del relat els condemnarà a enfrontar-se entre ells. El vent dels interessos dels poderosos sacsejarà les seves existències com si es tractés de fulles arrancades d’un arbre a la tardor.

La novel·la es desenvolupa en escenaris d’Occitània, Catalunya, Mallorca i Terra Santa en una successió d’esdeveniments que transcorren durant prop de noranta anys a cavall dels segles XII i XIII.

El setge del destí fa evident la inconsistència de les pretensions humanes.

El setge del destí

Ramon Vergés i Ferrer va néixer a Arbúcies el 1947. Tècnic químic de professió, ha cursat estudis, a Barcelona, a l’Escola de Metria Industrial, a la Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial i a l’Institut Català de Tecnologia, i a la Universitat Politècnica de Madrid. La seva carrera professional, de prop de cinquanta anys, ha estat dedicada a tècniques d’investigació, producció i control de qualitat, però també a dirigir la logística integral o exercir d’adjunt a Direcció en diversos sectors productius i de serveis.

Des de sempre ha mantingut latent la passió per l’escriptura de ficció fins que, en arribar la jubilació, ha pogut dedicar-se a aquesta tasca després de preparar-se en profunditat. Ha publicat relats curts a BCN Week i, des de 2012, és col·laborador habitual de la Revista Literària Talaiot de Nou Barris.

 

Quins van ser els motius reals que induïren Innocenci III a promoure la destrucció dels albigesos? Declarar una croada fratricida en terres cristianes resultava justificable per eradicar idees que minaven els dogmes de l?Església romana. El resultat, però, va ser l?expansió del regne dels capets, submisos al papat, en detriment dels nobles occitans permissius amb els bonshomes. També significà el fre definitiu a l?expansió dels catalans amb la pèrdua dels legítims drets feudals de Pere I, cabdill victoriós de les Navas de Tolosa, massa remís a obeir els designis de Roma. Daniel i Gerard, els protagonistes de l?obra, són dos joves que aspiren a transcendir la seva condició, però es veuen atrapats pel destí que al llarg del relat els condemnarà a enfrontar-se entre ells. El vent dels interessos dels poderosos sacsejarà les seves existències com si es tractés de fulles arrancades d?un arbre a la tardor. La novel la es desenvolupa en escenaris d?Occitània, Catalunya, Mallorca i Terra Santa en una successió d?esdeveniments que transcorren durant prop de noranta anys a cavall dels segles XII i XIII. El setge del destí fa evident la inconsistència de les pretensions humanes.

 

 

 

Ramón en quin moment es va sentir amb la fortalesa d’escriure “El Setge del Destí”? Principalment que pretenia transmetre als lectors?

M’és realment impossible determinar en quin moment vaig decidir escriure “El setge del destí”. De fet era una història que em rondava pel cap feia anys, com altres que esperen el seu torn. Resultado de imagen de fotos de Innoceci III

Actualment estic treballant en una nova novel·la: “Equinocci de tardor”, després en vindran d’altres ja que escriure crea addicció. Escriure representa viure més d’una vida.

Sé que les meves motivacions a l’hora de crear aquesta història potser no coincidiran amb el que els lectors i poden trobar. Això significarà que cada persona, no importa quants lectors siguin, es farà seu el relat, crec que no hi ha millor èxit que aquest. 

Què pretenia explicar en les pàgines d’"El setge del destí"?

Potser és la meva resposta a una pregunta universal: Ser o no ser, rebel·lar-se o no rebel·lar-se? O és una declaració de petitesa davant dels atzars de la vida? Qui ho sap?

 

 

Li ha calgut recopilar molta documentació al tractar-se d’un llibre amb tants personatges històrics, és a dir, requereix molt treball previ?

Efectivament he aplegat molta informació per construir, o al menys provar-ho, una història consistent. Encara que fets que ara conec no apareguin mai en la novel·la era indispensable per a mi que jo els conegués, m’havia de submergir en l’època per intentar ser creïble. He de confessar que la recerca m’ha fet gaudir d’allò més.

 

 

Com definiria l’obra per atraure i motivar a la varietat de lectors que no coneixen el seu gènere?

El transfons de la novel·la cerca la comprensió del lector cap a les febleses humanes. 

No és impropi de la nostra naturalesa el voler transcendir, encara que no sempre encertem a l’hora de triar el camí per aconseguir-ho. Potser seria bo que no ens precipitéssim a l’hora de jutjar els errors del proïsme creient que nosaltres som millors, tal vegada hauríem de considerar que potser hem estat afortunats en disposar d'un destí més magnànim que el seu; i que no és necessàriament un mèrit propi.

 

 

Des de el seu punt de vista, després de documentar-se sobre la vida del Sant Pare Lotario de Conti, que n’opina?

És molt difícil opinar sobre un home poderós que va viure fa més de vuit-cents anys. Desitjava el poder pel poder? Creia que era la seva obligació mantenir el llegat  rebut d’unes altres mans i tenia por de perdre’l i ser recordat per la feblesa a l’hora d’actuar? De ben segur que hi poden haver tantes versions del seu caràcter i motivacions com persones hi hagin reflexionat.

 

 

Sobre els personatges Daniel y Gerard, amics que el destí fa que al llarg del relat hagin  d’enfrontar-se, quines són les diferències reals entre ells que destacaria?

Jo no gosaria dir que el Daniel i el Gerard hagin estat “amics” precisament. Tot i ser diferents les similituds potser és el que els enfronta. Daniel vol ser

un paladí de Déu sense cap màcula i en realitat és un home desorientat que gaudeix fent el mal tot i que la consciència el turmenta. Gerard ha patit quan era massa jove i això l’ha convertit en un monstre despietat. S’ha sabut conformar amb el que la vida li ha ofert i sempre s’hi ha sabut adaptar per cruel que hagi estat el tracte del destí. Tots dos són uns assassins, diguem que un sense consciència i l’altre amb consciència emmordassada.

 

 

Hi ha hagut alguna part de llibre més difícil d’escriure? Quina?

El que ha estat més difícil durant l’escriptura ha sigut captenir-me i eliminar les parts que no aportaven gaire bé res de positiu al relat en el seu conjunt. Renunciar a pàgines complertes  fa mal quan les has escrit i reescrit mil vegades, però... si convé, convé.

 

 

L’ expressió del llenguatge utilitzat per descriure qualsevol detall  en la seva obra com la descripció dels fenòmens meteorològics,  les postures i gests dels personatges, les converses creades...creu vostè que sol ser prou valorada pels lectors?

Aquells que no abandonin la lectura fins arribar a l’última pàgina serà perquè hauran valorat prou aquestes parts ja que són les més properes, les que més aproximen el lector als personatges i als seus sentiments. El que gaudeix llegint acostuma a trobar el millor en aquestes converses i descripcions (sempre que l’escriptor hagi encertat al transcriure-les).

 

 

Un cop creada la seva obra, a quin públic li agradaria més haver arribat? O a quin li agradaria haver sorprès? 

Sota quina frase vendria la seva obra per reclamar atenció?

M’agradaria que els lectors no encasellessin la novel·la. Novel·la històrica, sí, però no ho són totes d’històriques? No és només un relat d’aventures, és un relat de lluita i pèrdua davant la vida, potser tos acabem perdent aquesta partida una hora o altra.

“El setge del destí”: la història de dos homes en la recerca d’un lloc en el món.