Carme Sánchez és sexòloga i fa més de vint anys que atén pacients a la seva consulta. La majoria són dones amb una experiència comuna: no aconsegueixen gaudir del sexe. A El sexe que volem les dones l’autora recull casos reals i desenvolupa un concepte clau: el sexe és un joc, el joc dels adults. Aquest llibre t’ajudarà a replantejar la teva visió de la sexualitat, a treure-hi ansietat i a saber què vols i com ho vols. Sintonitzar amb el teu cos i coneixe’l per gaudir-ne —ja sigui a soles o en companyia, tinguis l’edat que tinguis i sigui quina sigui la teva orientació sexual— és la premissa bàsica.

«Serà un llibre de capçalera per a dones de qualsevol edat. Els dubtes, les inquietuds, les incerteses i les inseguretats hi troben resposta. Una obra que fa més lliures i sàvies les dones que el llegeixen.» —Maria de la Pau Janer

«Carme Sánchez enterra un pensament recurrent: que sobre sexe no ens queda res per aprendre. Mentida!» —Anna Alós

«A banda de consells de salut, el llibre ens recorda que el sexe és un joc i que les dones, malgrat les triples jornades, tenim el dret d’alliberar-nos i gaudir del nostre temps i del nostre cos. Sense culpes i sense presses.» —Marta Naval

El sexe que volem les dones

Carme Sánchez, manresana de naixement, castelldefelenca d’elecció, és psicòloga clínica, sexòloga i terapeuta de parella. Ha estat vinculada a diferents ONG (Creu Roja i Federació de Dones per la Igualtat del Baix Llobregat) i associacions professionals (Col·legi de Psicòlegs i Associació de Planificació Familiar). Col·labora en diferents mitjans de comunicació, com “Les mil i una nits” de Catalunya Ràdio, i a La Voz des de fa 17 anys.

M’heu de permetre començar aquest llibre pel final. No, no us desvelaré res. No patiu. Simplement vull començar explicant el primer cas que vaig atendre com a sexòloga, cap al 1994, i del qual guardo un gran record. Escriure i reescriure m’hi ha fet pensar. Aquell va ser el punt de partida de molts altres casos que m’han fet aprendre i créixer com a terapeuta. La dita diu que parlant la gent s’entén. Així de fàcil, oi? I aquell va ser-ne un paradigma perfecte: els meus pacients em plantejaven un problema que per a ells era molt greu, però que va tenir una solució molt senzilla. Aquella tarda va entrar a la meva consulta una parella molt jove i que feia escassos sis mesos que s’havien casat. Eren la Patri i en Ramon. De vint-i-pocs anys tots dos. Ella, dependenta en una botiga de cosmètics, i ell, manobre. Venien recomanats per un ginecòleg, ja que tenien seriosos problemes per fer sexe. La qüestió és que des que eren matrimoni, la Patri no podia (o no volia) tenir relacions. És una situació molt estranya, vaig pensar. Són una parella molt recent i se’ls veu molt afectuosos. La meva primera impressió la vaig corroborar a l’entrevista que els vaig fer conjuntament: feia molt poc que convivien, semblaven molt enamorats i ells mateixos feien anar l’expressió «estimar-se». Doncs, què passa aquí? L’entrellat el vaig treure parlant a soles amb ella. La Patri, a la segona visita, es mostrava una mica nerviosa. Algun rosec tenia: —Què et passa? —li vaig preguntar. —No sé com dir-t’ho, Carme. Em fa molta vergonya —va respondre ella entrecreuant els braços. —Estigues tranquil·la. Pots parlar amb confiança. Llavors, la noia em va explicar que el seu marit feia pudor i que li provocava molt fàstic tenir-lo massa a prop. —Però em vas explicar que abans de casar-vos sí que teniu relacions amb normalitat, oi? —vaig qüestionar, sobtada. —Abans, quan festejàvem, normalment quedàvem per sopar i sortir els caps de setmana, que era quan podíem estar més tranquils i fer sexe —va arrencar la Patri—. En Ramon venia a buscar-me molt empolainat. Feia molt goig i a mi m’excitava un fotimer. Però des que vivim junts a casa, ell arriba de la feina, de l’obra, molt suat i a mi em tira molt enrere. —Però no es dutxa? —la vaig tallar. —Sí, cada dia —va respondre—. Però el problema és que es dutxa al matí. O sigui que a la nit es posa al llit tal qual ha arribat de treballar i aquella olor pot amb mi. Quan vaig veure que el problema era aquest, un simple canvi d’hàbit, va ser com posar oli en un llum. L’endemà, vaig parlar amb en Ramon i de la manera més elegant possible li vaig suggerir que en lloc de dutxar-se al matí, com feia cada dia, provés de repetir l’operació abans o després de sopar. Sabeu què va passar? Aquella parella no va tornar a aparèixer per la consulta. Cas resolt. La Patri tenia vergonya de dir-li al seu marit que es dutxés i en Ramon no se n’havia adonat que, després d’un dia d’una feina molt física, li calia una ensabonada. La comunicació en la sexua-litat, com en la vida, és una de les claus de tot plegat. D’això i d’altres coses en parlarem més endavant. M’hi acompanyeu?

Soc sexòloga «Ets molt normal per ser sexòloga.» Periodista de ràdio Una de les moltes preguntes recurrents en la meva vida, tant de pacients com d’amistats i coneguts, és: per què t’has dedicat professionalment a la sexologia? Reconec que no tinc una sola resposta, però sí un recull d’anècdotes en la meva infància, adolescència i primera joventut que em van conduir a especialitzar-me en sexualitat humana. Aspectes que en van ajudar en la decisió: descobrir de ben petita la col·lecció de revistes porno que el meu tiet tenia amagades a la seva habitació, rebel·lar-me en l’adolescència en veure el sexisme imperant per part dels meus pares, del professorat i de molts alumnes de l’institut, apuntar-me als tallers sobre sexualitat que la Carme Freixa i la Noemí Barja van impartir a la Facultat de Psicologia de la UAB, fer unes pràctiques al Centre de Planificació Familiar de Terrassa... Ja veus, tot em dirigia directament a cercar sobre sexualitat i finalment a fer el Màster en Sexologia i Psicoteràpia Integrativa per la Universitat de València. Des de ben petita em causava estranyesa el secretisme al voltant del fet sexual. M’encantaven els relats eròtics que llegia a revistes com Lib —que molt després em vaig assabentar que molts estaven escrits pel Santiago Segura—, però sabia que no podia explicar-ho a ningú i quan la meva mare em va comprar el 14 llibre il·lustrat D’on venim vaig fer cara de bona nena i me’l vaig llegir també, però sense fer cap pregunta incòmoda. En la meva adolescència vaig començar a patir el tractament desigual pel fet de ser noia tant a casa com entre els companys i companyes de classe, i això em va fer posicionar com a defensora de la igualtat de gèneres des de ben jove. Perquè de manera intuïtiva la sexualitat era per a mi quelcom més ampli que tenir vulva o que t’agradessin els nois. Amb tot, i ja adulta, he hagut d’aguantar algunes vegades comentaris poc educats i sovint força sarcàstics en comentar que em dedicava a l’educació i la teràpia sexual. Per sort, i a mesura que altres disciplines han incorporat aspectes sobre sexualitat, també més professionals s’han anat formant en sexologia. Darrerament no resulta tan estrany respondre que soc sexòloga i ja no em trobo tan sovint que el meu interlocutor obri molts els ulls i faci un somriure murri.

 

LA VOZ Diari independentde Castelldefels

L’entrevistem avui perquè acaba de publicar El sexe que volem les dones, un llibre que desdramatitza el sexe i retorna la seva funció lúdica, on el lector i lectora podran trobar les respostes a una infinitat de matisos, problemes, interrogants de la vida sexual en les diferents etapes de la vida. Animem a tothom a llegir-lo, homes i dones de totes les edats, perquè en tots els temes de la vida sempre es pot seguir aprenent.

De què es queixen més les dones de la seva vida sexual?

Les queixes són diferents segons l’edat les dones: les més joves solen queixar-se de l’estigma que encara existeix si volen viure una sexualitat sense prejudicis; les més adultes es queixen de no tenir temps per dedicar a la seva vida personal i sexual, sobretot si tenen fills i filles petites; i les més madures d’alguns entrebancs que el canvis físics propis de l’edat els hi comporten en la vivència de la seva sexualitat. Malgrat tot, les dones actuals estem aconseguint, de mica en mica, viure la sexualitat amb més llibertat i positivitat que les generacions anteriors.

En el llibre El sexe que volem les dones emfatitzes en la importància del joc per tenir un millor sexe…

En aquests quasi vint-i-cinc anys d’experiència com a sexòloga i terapeuta m’he adonat que les persones que viuen la sexualitat com un joc en solitari i en parella gaudeixen més i pateixen menys disfuncions. La finalitat de la sexualitat compartida és passar-s’ho bé amb una altra persona, amb unes regles consensuades, és clar, però sobretot, traient-li l’embolcall de culpabilitat i rigidesa que sovint se li dona.

El sexe que es gaudeix millora la qualitat de vida?

Les persones que gaudeixen de la seva sexualitat, en solitari i en companyia, solen tenir una millor salut física i també mental. De fet, és un bon indicatiu de la salut en general, malgrat no s’inclogui en molts estudis.

Quins segueixen sent avui dia els grans prejudicis al voltant del sexe?

Tot el que fa referència a l’acceptació de la diversitat respecte a la sexualitat i l’afectivitat: la identitat de gènere (els i les transgèneres, per exemple), l’orientació sexual (homosexuals, lesbianes, bisexuals, asexuals,…), les persones amb algun tipus de discapacitat (física, mental o sensorial), les diferents opcions de relació (poliamor, per exemple)… És a dir, tot allò que no quedi enquadrat dintre d’una parella heterosexual jove i monògama.

L’educació sexual que avui s’imparteix a moltes escoles, diferent de la de fa 30 o 40 anys, permetrà que hi hagi nois i noies més lliures i feliços amb la seva sexualitat?

Malauradament, no existeix encara una educació sexual reglada en l’ensenyament obligatori i això provoca que els tabús i també el mites continuïn. En les famílies el tema tampoc s’aborda gaire perquè els pares i mares no se senten preparats per fer-ho. I s’afegeix un element que acaba sent més negatiu que positiu: Internet facilita que els nens, les nenes i els adolescents puguin accedir a determinat material molt explícit sexualment abans de poder tenir una bona base educativa en l’àmbit afectiu i sexual. Per tant, encara queda molta feina per fer en l’educació sexual amb els nois i noies i també amb els pares i mares.