La ciutat dels prodigis ens situa entre les dues Exposicions Universals celebrades a Barcelona el 1888 iáel 1929. La novel·la descriu la transformació espectacular que viu la ciutat durant aquests anys a travésáde l?ascens meteòrica d?Onofre Bou

La ciutat dels prodigis de Eduardo Mendoza

Eduardo Mendoza ganador del Premio Cervantes 2016
El autor barcelonés ve así reconocida toda su carrera literaria.
El Cervantes es el máximo galardón de las letras españolas.
El Premio Cervantes 2016 es para Eduardo Mendoza, según acaba de anunciar el ministro de cultura Íñigo Méndez de Vigo. Dotado con 125.000 euros, este galardón supone el reconocimiento a toda una larga carrera jalonada de grandes éxitos, que en los últimos años había recaído en autores como Fernando del Paso, Juan Goytisolo o Elena Poniatowska. Se vuelve a cumplir la tradición de entregarlo una de cada dos convocatorias a un autor español.
Eduardo Mendoza es una de las voces más importantes

«Quan vaig començar a reunir dades per trobar un fil conductor de la història d’un barceloní, que vaig batejar com Onofre Bouvila, vaig descobrir fins a quin punt imperava l’oblit. Molt poca gent sabia que hi havia hagut una Exposició Universal el 1888 i que aquesta exposició havia estat el tret de sortida de la Bar - celona moderna. Poca gent sabia com es va planejar i construir l’Eixample i què hi havia abans on avui hi ha carrers, passejos i rambles. Ningú tenia una idea clara d’on vivien els rics i on vivien els pobres i com es relacionaven els uns amb els altres. I amb prou feines es trobava documentació sobre aquests temes. Reu - nir aquests documents fragmentaris i convertir-los en un relat coherent va ser una feina que em va tenir entretingut bastants anys, segurament els més gra - tificants de la meva vida d’escriptor.»Ara La ciutat dels prodigis surt de nou a la llum en versió catalana traduïda per Xavier Lloveras. Com en altres ocasions semblants, em pregunto què significa - rà per a un nou lector. Fa uns anys jo vaig escriure una novel·la. Ara és la novel · la qui ha de parlar amb la seva pròpia veu.»                                                                                              Del Pròleg d’Eduardo Mendoza A cavall entre la novel·la històrica i la novel·la picaresca, La ciutat dels prodigis, publicada per primera vegada l’any 1986, és tot això i més: un monument lite - rari a una ciutat, una de les obres que més han alimentat el mite i més s’han acostat a la utopia de «la gran novel·la sobre Barcelona». 

Ara La ciutat dels prodigis surt de nou a la llum en versió catalana traduïda per Xavier Lloveras. Com en altres ocasions semblants, em pregunto què significarà per a un nou lector. Fa uns anys jo vaig escriure una novel·la. Ara és la novel · la qui ha de parlar amb la seva pròpia veu.»
                                                                                              Del Pròleg d'Eduardo Mendoza 

A cavall entre la novel·la històrica i la novel·la picaresca, La ciutat dels prodigis, publicada per primera vegada l'any 1986, és tot això i més: un monument literari a una ciutat, una de les obres que més han alimentat el mite i més s'han acostat a la utopia de «la gran novel·la sobre Barcelona».

v.f.

 

La història ens ensenya que enfront dels reptes col·lectius Barcelona treu el millor de si mateixa per reinventar-se. Tenim l’oportunitat que aquesta ciutat torni a brillar amb llum pròpia, no només com a referent internacional en creació i innovació sinó també en solidaritat, justícia i defensa dels drets humans. Que la ciutat dels prodigis sigui, abans que res, la ciutat dels drets.

 

La ciudad de los prodigios

La ciudad de los prodigios' (Eduardo Mendoza) (La mitad invisible - La 2, 24/03/12)