IV Premi Gregal de Novel·la Històrica. Hi intervindran Carles McCragh i la mateixa autora, Núria Borrut Mulet.Una editorial parisenca, després de la mort de Sissi Rodoreda, fotògrafa de premsa amb qui havia mantingut vincles professionals, decideix publicar un llibre de les seves instantànies per homenatjar-la. Per fer-lo, escullen les millors que va fer a París mentre participava en els Fets de Maig de 1968, quaranta anys abans.

Una de les responsables de l’edició, familiar de la reportera, aconsegueix un diari que ella va escriure anys abans de morir. Aquests textos comencen deixant constància d’aquells esdeveniments i acaben el 1977, poc després de l’assassinat d’Ulrike Meinhof i d’altres membres de la RAF, una cèl·lula d’extrema esquerra.

Gràcies a aquests escrits i a l’interès de l’editora per conèixer com era Sissi, el lector descobrirà diferents facetes de la reportera. D’una banda, la relació íntima que va mantenir amb una periodista parisenca i, de l’altra, l’abnegació amb què es va dedicar a la seva vida professional, circumstància que li va permetre viure i documentar nombrosos fets de la història mundial, entre altres la Guerra del Vietnam, els cops d’estat a Xile, Argentina i Cambodja, el festival de música de Woodstock de 1969...

El jurat que va premiar aquesta obra va considerar-la unànimement com un cant a la llibertat i a la possibilitat de les utopies.

Biografia de l'autora

Núria Borrut i Mulet (Barcelona, 1958), pintora i escriptora, és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. També ha estudiat Belles Arts a la Universitat Sant Jordi de Barcelona i tècnica narrativa a l’Aula de Lletres i a l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès. Fins a la dècada dels noranta va impartir classes d’Història de l’Art. És membre del’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

Ha publicat Greta (2003), Virgínia o les flames (2004), L’ombra del llorer, XII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa (2004), Petites Mentides, Premi de Narrativa Vila de Lloseta (2005), Lluny de la terra encesa (2012), Tablinum, confessions d’una esclava de Tàrraco (2013), Illa Godwin (2014), Els ossos de la terra (2014), La llum amb què sorprenen les paraules (2014).

Amb aquesta obra, va merèixer el IV Premi Gregal de Novel·la, atorgat l’octubre de 2015.

 

Sota les llambordesla platja és una novel·la històrica que s’inicia en la revolta del Maig del 68 a Paris i que continuarà amb el seguiment dels principals esdeveniments que varen marcar una època.  Un relat escrit amb entusiasme i passió, proper, viu i carregat de sentit crític. Capaç de generar una bona sintonia amb el lector, gràcies a la singular manera de presentar l’enfocament periodístic, la trama personal de les dues protagonistes i el relat purament històric i social.

 

Som a Paris, Maig 68, enmig de corredisses i carrers plens d’estudiants en peu de guerra. Dues dones, la Sissi Rodoreda i la Chantal, aleshores dues estudiants de sociologia és troben llençant llambordes una i fent fotografies l’altra, mentre fugen de l’escenari. Aquesta casualitat les apropa per sempre i les convertirà, gràcies a la seves feines, en testimonis de la Història. 

 

La Sissi, afeccionada a la fotografia esdevindrà una prestigiosa fotoperiodista capaç de captar, de manera molt personal, l’essència de tots els esdeveniments als quals assistirà arreu del món. La Chantal, omplirà les pàgines amb els seus escrits amb la mateixa força i passió amb que la seva companya fa les fotos.

 

La novel·la és converteix des del primer moment en un relat històric que, amb els ulls posats a la càmera, anirà desgranant els grans moviments polítics i socials de poc més de 10 anys. Alhora que, en una faceta més íntima, ens mostrarà la vida en comú de dues dones que, alliberades de la cotilla social, viuran plenament la seva llibertat sexual amb tota normalitat.  

 

Sota les llambordesla platja està dividida en dues parts, que van apareixent en capítols alternatius, i on en cadascuna d’elles incorpora una veu narrativa diferent. Una,  en primera persona, anirem llegint el diari de la Sissi, i l’altra, menys intensa on serà el narrador qui ens posarà al dia de tot el que envolta la confecció del llibre homenatge que se li està preparant a la reportera després de la seva mort. El llibre ha de ser un recull de les millors fotografies fetes per la Sissi d’aquell Maig del 68 i la seva neboda, la Luc, que també és editora, anirà a Paris per col·laborar-hi. Mentre, haurà de decidir què fer amb el diari que ha heretat de la Sissi, on s’hi aboca, a més de retalls de la seva vida personal, totes les sensacions, impressions i dubtes d’una vida marcada pels esdeveniments que li va tocar viure i mostrar. Un cop llegit i assimilat el diari de la Sissi, la Luc, es preguntarà què ha canviat des de llavors i la resposta no li agrada gens.

 

La introducció de gran quantitat de dades, noms, fets, moviments o esdeveniments, alguns descrits només de passada, altres parant-se en el context o en l’ambient en que foren viscuts, poden crear una sensació embafadora en el lector si no han estan posats en el text de manera fluida. La Núria Borrut ha aconseguit fer fluir, amb passió, les dades de manera neta, no hi fan nosa, desfilen i es llegeixen com a part integrada del relat i és perceben – o viuen-, amb la mateixa sensació en que la Sissi les ha descrit. Hi veurem passar des de Charles de Gaulle a Sartre, assistirem a fets com la Guerra del Vietnam, els cops d’estat a Xile, Argentina i Cambodja, el festival de música de Woodstock del 1969, el seguiment de l’activista Ulrike Meinhof o l’assassinat de Puig i Antich entre altres molts episodis del passat més recent. En tots els casos s’hi traspua un sentit crític dels fets ja sigui per l’horror, la injustícia o la incomprensió que generen.

 

Davant la vida, davant dels esdeveniments només hi ha dues sortides, resignar-se i anar fent o lluitar per aconseguir el que un creu que és just i millor. I la Sissi, que viu darrera d’una càmera i que participa dels esdeveniments bàsicament de manera passiva, a base de clics, sentirà una devoció especial per l’activista alemanya Ulrike Meinhof, i li seguirà la pista fins el final. 

 

Amb Sota les llambordesla platja, la Núria Borrut ha escrit un relat que, barrejant de manera efectiva ficció i realitat, ha aconseguit que la novel·la es pugui llegir com un reportatge gràfic i testimonial d’una època. Uns temps plens de canvis que, en certa manera, capgiraren el món, o com a mínim, sacsejaren la consciència d’uns quants. Una bona lectura.

 

Els eslògans d’una generació, les consignes d’una època 

 

D’aquell ciclostil sortiren les consignes que enviaríem arreu i recordo moltes d’aquelles frases, enginyoses, lapidàries, poètiques, surrealistes, al capdavall poc efectives, perquè quan assassinen la raó davant de la teva cara potser no hi ha res com una arma ben engreixada per imposar-te. Em venen al cap <un pensament que s’estanca és un pensament que es podreix>, <Si el que veieu no és estrany, la visió és falsa>, <La voluntat del general contra la voluntat general> (…) recordar aquella que la Chantal i jo diríem tantes vegades al llarg dels anys, fent-la nostra per dir d’una cosa impossible però desitjable, també d’una bona sorpresa:<Sota les llambordesla platja>. I és bonica, penso; crea una imatge forassenyada però plena d’anhel i d’esperança. (pàg. 58)

 

Diu la Ulrike Meinhof , per això la Sissi l’admira i en certa manera enveja la seva força i determinació.

 

 

 

 

 

 

 

 

mayo del 68 documental