Sinopsi

Any 1869. El convent de Santa Anna d’Alcover, abandonat pels frares arran de la desamortització de bens eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a l’hospital, instal·lat a l’antiga església.

Prop del convent apareix un cadàver recent, amb el cap i la cara esclafats a cops. Un gos misteriós n’ha permès la descoberta. És època de revoltes i l’absència de policia al poble obliga l’alcalde a encarregar la investigació a l’agutzil i el sereno locals. Han d’esbrinar qui és i qui l’ha mort. Poc després, en un altre indret del poble apareix un segon home mort de manera semblant. Aquesta vegada es tracta d’un pagès conegut. La convicció que hi ha un assassí en sèrie angunieja la població.

Un fet casual permet saber qui era la primera víctima. Es tracta d’un industrial reusenc de la Selva del Camp. Fa la impressió que el segon crim pot haver estat només un parany per distreure l’atenció del primer. La recerca del criminal ja es pot centrar en un sol home, relacionat amb el convent de Santa Anna.

Tresors amagats, reminiscència de guerres carlines, altres crims sense resoldre, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris religiosos, reivindicacions feministes... Tots aquests fets que es van succeint i sembla que podran permetre finalment arribar a la resolució dels dos assassinats. Però serà així?

ELS CRIMS DEL CONVENT

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter durant vint anys i vinculat posteriorment al món de la premsa en català i de la gestió cultural, és autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana, Premi Xavier Romeu de Monografies per a l’Ensenyament (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). En el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009) i Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013).

A Meteora ha publicat les novel·les, protagonitzades pel sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa, La taca negra (2007), que amb el títol provisional de «Nines russes» va guanyar el Premi Joan Arús de l'Ajuntament de Castellar del Vallès, El vi fa sang (2010), Dur de pair (2012) i Tempesta al Bàltic (2014). Amb Procés enverinat Salvador Balcells ens ofereix la cinquena entrega de la sèrie Espinosa, que tan bona acollida ha tingut entre el públic lector del gènere negre en català

L’antic convent de Santa Anna d’Alcover, aleshores hospital i residència de pobres i avui Convent de les Arts, és el principal escenari de la meva darrera novel·la Els crims del convent. Es tracta d’una narració detectivesca i històrica ambientada els anys 1869 i 1870, entre la segona i la tercera carlinada, durant els aldarulls de la revolta del republicans federals, un any després de la Revolució de Setembre de 1868 i mentre governava el general Prim. En la novel·la hi ha dos crims, el segon dels quals sembla fet per distreure l’atenció del primer. També hi té un paper destacat un gos misteriós, que és qui descobreix un dels cadàvers. I tot gira al voltant d’un tresor amagat relacionat amb les guerres carlines. No puc dir gran cosa més per no desvetllar la trama, cosa que seria imperdonable en una novel·la d’intriga detectivesca.

El principal protagonista, l’agutzil Pere Rosich, és un jove funcionari municipal, fill de pagesos, idealista, reflexiu i molt espavilat, a qui espera un futur brillant com a investigador de crims. En el decurs de les investigacions coneix la que serà la seva companya sentimental, una jove de ciutat, rebel i feminista avant la letre. La seva determinació farà que resolgui el cas, malgrat les enormes dificultats que li posen. El sereno, que col·labora amb ell, és tot el contrari: materialista, borratxo, busca-bregues i expeditiu. Altres personatges destacats són el doctor Galindo, sor Madrona, el mestre Pons, els notaris Rovira i Pibernat, l’alcalde Bofarull i en Valeri, el repartidor d’aiguardents.

Any 1869. El convent de Santa Anna d'Alcover, abandonat pels frares arran de la desamortització de béns eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a l'hospital, instal·lat a l'antiga església. Prop del convent apareix un cadàver amb el cap i la cara esclafats a cops. Un gos misteriós n'ha permès la descoberta. És època de revoltes i l'absència de policia al poble obliga l'alcalde a encarregar la investigació a l'agutzil i el sereno locals. Han d'esbrinar qui és la víctima i qui l'ha assassinada. Poc després, en un altre indret del poble apareix un segon home mort de manera semblant. Aquesta vegada es tracta d'un conegut pagès. La convicció que hi ha un assassí en sèrie angunieja la població.Un fet casual permet saber qui era la primera víctima. Fa la impressió que el segon crim pot haver estat només un parany per distreure l'atenció del primer. Finalment, la recerca del criminal ja es pot centrar en un sol home, relacionat amb el convent de Santa Anna. Tresors amagats, reminiscències de les guerres carlines, altres crims sense resoldre, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris religiosos, reivindicacions feministes... tenyeixen la trama del llibre. El nostre comissari Salvador Balcells Vilà ens promet una bona estona amb 'Els crims del convent'. Editorial Gregal #elvifasang