Any 1869. El convent de Santa Anna d’Alcover, abandonat pels frares arran de la desamortització de bens eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a l’hospital, instal·lat a l’antiga església.

Prop del convent apareix un cadàver recent, amb el cap i la cara esclafats a cops. Un gos misteriós n’ha permès la descoberta. És època de revoltes i l’absència de policia al poble obliga l’alcalde a encarregar la investigació a l’agutzil i el sereno locals. Han d’esbrinar qui és i qui l’ha mort. Poc després, en un altre indret del poble apareix un segon home mort de manera semblant. Aquesta vegada es tracta d’un pagès conegut. La convicció que hi ha un assassí en sèrie angunieja la població.

Un fet casual permet saber qui era la primera víctima. Es tracta d’un industrial reusenc de la Selva del Camp. Fa la impressió que el segon crim pot haver estat només un parany per distreure l’atenció del primer. La recerca del criminal ja es pot centrar en un sol home, relacionat amb el convent de Santa Anna.

Tresors amagats, reminiscència de guerres carlines, altres crims sense resoldre, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris religiosos, reivindicacions feministes... Tots aquests fets es van succeint i sembla que podran permetre finalment arribar a la resolució dels dos assassinats. Però serà així?

Salvador Balcells i Vilà (L’Espluga de Francolí, 1946), llibreter durant vint anys i vinculat posteriorment al món de la premsa en català i de la gestió cultural, és autor de tres llibres de divulgació: Visca la terra. Manual de l’ecologista català (Xarxa Edicions, 1983, i Edicions Lluita, 1989), Energia i societat. Una perspectiva catalana, Premi Xavier Romeu de Monografies per a l’Ensenyament (Edicions de la Federació d’Entitats Culturals del País Valencià, 1986), i Barcelona 92. Com desfer Catalunya (Edicions Lluita, 1986). En el camp de la ficció, ha col·laborat en les obres col·lectives Salou 6 pre-textos V (Ajuntament de Salou, 2009), Estimada solitud i 15 contes més (La Busca Edicions, 2009) i Crims.cat 2.0 (Alrevés Editorial, 2013).

A Meteora ha publicat les novel·les, protagonitzades pel sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Emili Espinosa, La taca negra (2007), que amb el títol provisional de «Nines russes» va guanyar el Premi Joan Arús de l’Ajuntament de Castellar del Vallès, El vi fa sang (2010), Dur de pair(2012) i Tempesta al Bàltic (2014). Amb Procés enverinat Salvador Balcells ens ofereix la cinquena entrega de la sèrie Espinosa, que tan bona acollida ha tingut entre el públic lector del gènere negre en català.

 

L'escenari és l'antic convent de Santa Anna del poble d'Alcover. Ens situa al 1869, quan era hospital i residència de pobres, i ho fa amb molt encert. És molt curós amb els detalls, i a mi m'ha resultat molt fàcil traslladar-me a aquella època.

 

La lectura és àgil i molt trepidant.

Allò que ens diu Gregal sobre aquest llibre:
Any 1869. El convent de Santa Anna d’Alcover, abandonat pels frares arran de la desamortització de bens eclesiàstics, acull pobres a les seves cel·les i a l’hospital, instal·lat a l’antiga església.

Prop del convent apareix un cadàver recent, amb el cap i la cara esclafats a cops. Un gos misteriós n’ha permès la descoberta. És època de revoltes i l’absència de policia al poble obliga l’alcalde a encarregar la investigació a l’agutzil i el sereno locals. Han d’esbrinar qui és i qui l’ha mort. Poc després, en un altre indret del poble apareix un segon home mort de manera semblant. Aquesta vegada es tracta d’un pagès conegut. La convicció que hi ha un assassí en sèrie angunieja la població. 

Un fet casual permet saber qui era la primera víctima. Es tracta d’un industrial reusenc de la Selva del Camp. Fa la impressió que el segon crim pot haver estat només un parany per distreure l’atenció del primer. La recerca del criminal ja es pot centrar en un sol home, relacionat amb el convent de Santa Anna.

Tresors amagats, reminiscència de guerres carlines, altres crims sense resoldre, notaris influents, remeieres endevinaires, sermons i desvaris religiosos, reivindicacions feministes... Tots aquests fets es van succeint i sembla que podran permetre finalment arribar a la resolució dels dos assassinats. Però serà així?

L´autor, en Salvador Balcells:
Salvador Balcells i Vilà (l’Espluga de Francolí, 1946). De molt jove vaig treballar en diferents oficis abans de convertir-me en llibreter el 1972. Vaig regentar la llibreria Xarxa al Prat de Llobregat durant quasi dues dècades. He cursat estudis de Dret i Ciències de la Informació. A partir de 1990 i fins la jubilació he estat vinculat al món de la premsa en català. Paral·lelament a totes aquestes activitats he militat en moviments ecologistes i sobiranistes.

Durant la dècada dels vuitanta vaig escriure i publicar tres llibres de divulgació: Energia i societat. Una perspectiva catalana; Barcelona 92. Com desfer Catalunya i Visca la terra. Manual de l’ecologista català.

Posteriorment, he donat vida al sotsinspector Emili Espinosa en cinc novel·les, La taca negra (2007), El vi fa sang (2009), Dur de pair (2011), Tempesta al Bàltic(2014) i Procés enverinat (2016).

Els crims del convent és la meva primera incursió en la novel·la històrica, també amb connotacions detectivesques,

 

 

Hi he treballat paral·lelament durant uns quants anys i la trauré el mes de febrer amb Gregal. També té una trama criminal i és ambientada a la segona part del segle XIX entre la segona i la tercera guerra carlina. Es diu Els crims del convent i sorgeix perquè tenia ganes de fer alguna cosa diferent de l’Espinosa.