A mitjan segle XVI, un home prim i d’aspecte afable i inofensiu va deixar al seu pas un rastre de terror, desolació i desconfi ança a les terres de l’Ebre. Joan Malet, el primer caçador de bruixes de la història de Catalunya, anava de poble en poble, cridat per les mateixes autoritats, amb el macabre encàrrec d’identifi car les bruixes i els bruixots que, segons les mentalitats supersticioses de l’època, provocaven la mort de collites, bèsties i persones. Les seves pràctiques cruels no van passar desapercebudes als ulls de l’Inquisidor general de Barcelona

LA HISTORIA DE JOAN MALET EL CAÇASOR DE BRUIXAS

La pugna entre el paganisme i el cristianisme ha portat sempre capítols sagnants a la història del vell continent. Catalunya no en va ser una excepció i molt aviat es va unir a la caça de bruixes durant ells segles XVI i XVII. En aquella època la bruixeria estava molt estesa pel territori, es considera que n'hi havia una a cada poble. Tot i així no eren persones amb un barret punxegut i escombra, sinó dones sàvies que sovint eren les guaridores de la localitat. Ajudaven els seus veïns amb els seus coneixements dels remeis naturals i els seus sortilegis. Era una tradició que passava de mares a filles i mantenien ocults els seus secrets durant generacions. També era una comunitat matriarcal, basada en el culte a la dona, la deessa mare i, per aquesta raó, el cristianisme va crear la figura de la Mare de Déu i el culte a ella.de la que heu de descobrir on va ser feta

 

Aquesta visió de les bruixes va canviar radicalment amb la publicació del Malleus Maleficarum, el martell de les bruixes, pels alemanys Heinrich Kramer i Jacob Sprenger, autoritzats a combatre la bruixeria pel Papa Innocenci VIII. Aquest text va ser dels primers a relacionar aquesta pràctica amb l'adoració del Diable i acusava a tots els seguidors de la tradició com a heretges. A més, s'acusava a les bruixes de tots els mals possibles, com el mal temps, les males collites o les epidèmies. En aquest moment va començar una ferotge persecució contra elles però, curiosament, els veïns dels pobles seguien acudint a elles per resoldre els seus problemes. A Catalunya es condemnaven a les bruixes a la forca, amb la pertinent tortura prèvia, perquè es feia des dels ajuntaments, només la Inquisició feia servir el foc, ja que la seva intenció era purificar.

 

Aquest va ser el context en el qual va aparèixer Joan Malet, nascut a Flix, com a braç executor dels tribunals locals i comarcals del Camp de Tarragona. Segons explica Agustí Alcoberro, expert coneixedor d'aquest personatge, a La cacera de bruixes, Malet havia estat l'amant d'una bruixa d'Alcanyís que el va instruir en l'ofici d'endevinaire i, per tant, va aprendre a detectar les persones amb poders sobrenaturals. Suposadament, aquesta era l'habilitat que fins i tot el fiscal de la Inquisició va reconèixer. Malet va començar les seves acusacions a Saragossa, on va assenyalar dues filles de casa noble, fet que va fer que marxés per cames, ja que tota la ciutat es va girar contra ell. A partir de llavors, les seves víctimes van passar a ser persones dèbils com gent gran o pobres i es va establir a les comarques tarragonines. Va ser allà on el caçador va fer més mal portant a la forca a centenars de dones a les ordres dels consells comarcals i els ajuntaments. Era un negoci molt lucratiu, ja que per cada bruixa condemnada els acusadors rebien grans beneficis, per això hi ha tants casos registrats de judicis per bruixeria. Finalment, l'Inquisidor General de Barcelona es va fixar en Malet i, tot i que havia treballat per a ell, el va acusar per ser seguidor del Diable i va acabar cremat en un «acte de fe» el juliol de 1549.

Opinió de una historia que encara no acabat...valenti fainê

 Recomano la lectura del  llibre, primer per que a la vostre ment se envaeixi de las atrocitats i las malalties que pot porta un orador, que es cregui ser un hominoide capaç de saber tot, de se ell mateix par real de la justícia incapaç de escolta mai, a las persones me sensates  es creurà que ell es capaç de esta en la possessió de una sola i justiciera criminalitat una malaltia de deu  boix, desgraciadament em qui li ficava el ull era persona sacrificada..

Un 9 de un llibre boníssim ediccion 62 es bona caçadores de autors/as

 

 

La cacera de bruixes va ser un fenomen intens a Catalunya. A les àrees pirinenques va tenir unes característiques endèmiques tot al llarg dels segles XV, XVI i XVII. I, puntualment, en aquesta darrera centúria, va afectar la pràctica totalitat del país. En concret, en tan sols sis anys, de 1616 a 1622, es van produir més de quatre-centes execucions, segons l’historiador Joan Reglà, tot i que alguns documents coetanis les eleven a més de mil 1 .

 

 

 

 

El 1548, però, la cacera de bruixes va ser especialment important al Camp de Tarragona i a la Conca de Barberà, i es va cobrar algunes desenes de víctimes. L’instigador principal d’aquests processos era un morisc de Flix anomenat Joan Malet. El seu braç executor van ser els tribunals locals, tant de les terres de senyor com de les terres reials. Però, com veurem, també el tribunal de la Inquisició de Barcelona hi va acabar tenint un trist protagonisme. Joan Malet a les comarques del Camp de Tarragona Sabem poques coses de la biografia de Joan Malet. En la seva etapa ascendent, quan els municipis rivalitzaven per obtenir els seus serveis, els documents públics l’anomenen “mestre Malet”. Fins i tot el fiscal de la Inquisició el qualifica de “conocedor de las brujas”. Uns i altres semblen donar per fet que entre les habilitats d’aquest personatge hi havia la de poder descobrir quines dones eren bruixes. Més tard, però, quan el Sant Ofici començà a dubtar de la seva credibilitat, es van anar acumulant tot un seguit dades de fins aleshores desconegudes, o bé no explicades. Joan Malet, fill d’un homicida, era coix i molt pobre. Havia exercit com a fuster però amb una escassa qualificació –es diu que era “carpintero remendón”. Segons la seva confessió havia estat l’amant d’una bruixa d’Alcanyís, que li havia ensenyat l’ofici d’endevinaire o saludador, és a dir, de coneixedor de les bruixes. En tot cas, la seva primera actuació havia estat a la vila d’Arnes, on havia denunciat dues dones de cases benestants. En aquest cas, però, les famílies van sortir en defensa de les encausades, i Malet va haver de fugir per cames. Probablement en va extreure una primera lliçó: les víctimes més fàcils eren també les més desgraciades. Dones, velles, pobres que vivien soles: aquest va ser, a partir d’aleshores, el retrat robot de la majoria d’inculpades. Abans d’actuar a les comarques del Camp, Malet ja acumulava una certa experiència. Sabem que havia estat detingut per la Inquisició de Saragossa, que l’alliberà després que es comprometés a no tornar a utilitzar les seves arts -cosa que, evidentment, no complí. També tenim referències de la seva actuació a Tortosa. A la primavera de 1548 Malet és present a les comarques del Camp, on arriba envoltat d’una aurèola d’autoritat. Sabem que actuà, si més no, a Alcover, Montblanc, Valls, Tarragona i Reus. El Llibre de Consells d’aquesta localitat, la darrera en què ens consta la seva presència activa, és prou explícit pel que fa a la seva manera d’actuar. El 27 de maig el consell municipal acordà “que per demà dematí tanquen los portals [de la vila] i que facen crida que tothom, així homes com dones, isquen a ses portes [de casa]; i que lo dit Malet, amb los senyors batlle i jurats amb un escrivà, que facen lo dit examen, cercant tota la vila. I axí los homes com dones que denunciarà ésser bruixes i metzineres