La idea central que l'autor vol transmetre es el valor de l'amistat ja que es una tema que avui en dia sembla tant normal però no ens n'adonem de que no és un tema tant senzill com sembla i que influeixen moltes coses un una amistat; en aquest cas la visió social d'una persona amb una religió o rasa diferent a la “ben vista”.
Tot comença en 1932 quant el protagonista , Hans, per primer cop se n'adona de la necessitat de tenir un amic. Aquest Konradin, de família monarca , família prohitler, mai havia tingut un amic de debò, te tanta necessitat com en Hans d'un amic.
Konradin i Hans es fan amics. Hans convida a passar a casa seva a Konradin i aquest desprès d'un llarg període de temps convida a passar a Hans, però Hans creu que la seva relació ja no era el mateix que abans i li esmenta els seus problemes, les seves dubtes... al seu amic i aquest penedit d'haver-li volgut amagar la veritat per no fer-li mal li ho explica tot. Hans es danyat per la sinceritat del seu amic i el pensament nazi s'exten per tot el país, comença haver-hi mal ambient a la classe, “ mal tracte” psicològic per part del professorat i Hans es veu obligat a marxar Amèrica ja que els seus pares li proporcionen aquesta sortida.

L'amic retrobat

Algú de la seva escola li va enviar una carta dient que necessitaven la seva ajudar per fer un monument en honor a els nens que van morir a la segona guerra mundial. Hans va començar a mirar la llista però no va mirar la lletra H. Va estar fent cartes i trucades. Es va aturar a la lletra H i va veure el nom del seu amic Konradin. Mort per complot d’assassinat a Hitler, van executar per complot a en Konradin.

L'arribada de Hitler al poder el 1933 posa punt final a l'amistat de dos companys d'escola. Un d'ells és jueu, l'altre és membre d'una de les famílies més aristocràtiques de Suàbia. Al llarg d'un any ho havien compartit tot, però arriba un moment en què les seves diferències esdevenen insalvables. El jueu deixarà Alemanya per anar-se'n a Amèrica i oblidar allà el seu país nadiu i el seu gran amic. Trenta anys després, sense esperar-s'ho, el retrobarà novament."

Acabe de llegir aquesta novel·la i és una joia. Ara entenc perquè es va convertir en un autèntic best-seller quan va ser publicada per primer cop el 1966, i perquè encara avui continua tenint tant d'èxit.

Hans Schwarz, jueu, ens conta en primera persona la seua relació amb Konradin von Hohenfels,aristòcrata alemany, qui serà el seu amic inseparable durant gairebé un any, quan el moviment nazi els separarà (per sempre?) forçosament.

Aquesta novel·la és una petita obra mestra. Fred Uhlman ens conta en unes poques planes (no arriben a 90) el naixement i la fi de l'amistat d'uns joves, amb les dades imprescindibles perquè a la narració no li sobre però tampoc no li manque absolutament res.

És un llibre molt recomanable per als nostres estudiants: per la seua extensió serà fàcilment llegit al primer cicle de l'ESO, però per la seua temàtica els alumnes de cursos superiors també la gaudiran. No dubteu a recomanar-la, i a llegir-la si no ho heu fet ja.

 

Poca opinió per un llibre tan, important com es la amistat

valenti fainê

El tema de l'amistat es una cosa interessant e important que en certa manera considero que no es valora com s'hauria de valorar. El llenguatge utilitzat per l'autor es un llenguatge culte però estandarditzat de tal manera que al públic a qui va destinat es entenedor jo no soc entenedor pro ser el que es la amistat, encara que desgraciadament dada dia ni ja menys,

En definitiva per conclouré, diré als bons lectors que no deixin de llegir-lo encara que sigui un llibre reeditat variés vegades