SOM és un grup cooperatiu català

que treballa amb ambició per construir una indústria cultural forta, viva i al servei de la societat. Un grup liderat per un Consell Rector format pels propis professionals.

Som una cooperativa perquè creiem que la indústria cultural ha de ser de tots, també teva. Així garantim que la cultura estigui al servei de tothom.

Creiem en el model cooperatiu perquè junts tenim més força.
Som les cooperatives següents:
No et quedis sense l’Atles ‘El camí cap a la independència’
L’obra compta amb el pròleg de Carles Puigdemont, explica el passat i el futur del país en un llenguatge visual i aborda el dret d’autodeterminació del poble català des de la complexitat i el rigor

Les 5 claus d''El nazi de Siurana' de Toni Orensanz
Després de la Segona Guerra Mundial, derrotat el feixisme, un nazi fugitiu es va amagar a la inaccessible Siurana, la vila del Priorat, on es va fer construir un xalet immens i va viure protegit pel franquisme i per uns gossos ferotges. Tothom coneixia l’amagatall com el xalet del nazi o el xalet del belga, perquè el suposat nazi era belga d’origen. O això explica la llegenda del nazi de Siurana.

Què hi ha de veritat darrere de la llegenda? És possible que aquest veí de Siurana que va morir l’any 2002, quan tenia vuitanta-nou anys, reconegut, aplaudit i homenatjat pels seus mèrits muntanyencs, fos oficial d’un cos d’elit de les SS i una peça clau de l’ocupació nazi de Bèlgica? I quin paper hi va jugar la seva dona, Anita Salden, en aquesta història?

En un exercici de periodisme d’investigació de primer ordre, Toni Orensanz s’endinsa en els horrors més obscurs del segle XX, aquells que van revelar la veritable essència del mal. Una història apassionant sobre nazis a Espanya, memòria històrica, fugues sonades i pactes de silenc

EL NAZI DE CIURANA

Toni Orensanz
és escriptor, periodista i guionista. Ha escrit L’òmnibus de la mort: parada Falset (Ara Llibres, 2008) i L’estiu de l’amor (Amsterdam, 2013), amb el qual s’estrenà com a novel·lista.

Ja fa més de seixanta anys que pel Priorat corre la llegenda que el majestuós xalet que hi ha a l’entrada del poble de Siurana va ser construït per un nazi belga, que va escapar de la justícia als anys cinquanta. Durant tot aquest temps la història ha estat comentada pels veïns de la zona i per alpinistes, procedents de tot el món, que arriben a Siurana atrets per les seves rocoses muntanyes. Fins aquest mes de febrer ha estat només això, una xafarderia, una llegenda popular, però el periodista falsetà Toni Orensanz ha canviat les coses. Com a bon prioratí té constància de la història des de ben petit, però fa quatre anys va conèixer per casualitat la vídua de Jan Buyse, el suposat nazi, i de seguida va tenir la necessitat de comprovar que hi havia de real en tot el que es comentava. Després d’investigar durant tot aquest temps, Orensanz acaba de publicar ‘El nazi de Siurana’ (Ara Llibres, 2016),

una novel·la que ell mateix presenta com a llibre de no ficció, en la que es detalla qui va ser realment el belga.

 

Camp de Tarragona vam voler conèixer la història al lloc dels fets, així que vam quedar amb Orensanz a Siurana i ens va resumir en cinc punts els secrets de la novel·la.

Pot haver-hi bones històries en el lloc més petit del món”, afirma l’escriptor i periodista Toni Orensanz, que acaba de publicar ‘El nazi de Siurana’ (Ara Llibres), una apassionant recerca periodística sobre la història de Jan Buyse, un nazi belga fugitiu que des dels anys 60 fins al 2002 va residir al poblet de Siurana on popularment era conegut com el nazi o el belga. Tot i aquest renom, els habitants de la vila no coneixien el tèrbol passat d’aquest belga que va ser líder de les Algemeene SS a Brussel·les, va formar part de la Waffen SS i va combatre amb els hitlerians al front de l’Est, Estirant del fil d’una trobada casual amb la vídua de Buyse, Anita Selden, Orensanz anirà desgranant al lector totes les seves descobertes sobre uns personatges històrics, Jan Buyse i la seva dona, que van ser condemnats per l’Estat belga a causa de la seva col·laboració amb el III Reich i que van aconseguir fugir de la justícia refugiant-se a l’Espanya franquista on van començar una nova vida. De fet, Jan Buyse va arribar a ser en la seva maduresa un alpinista reconegut que va liderar l’equip que va inventariar els cims dels tres mils metres dels Pirineus. “Arribes a la conclusió que moltes vegades els vellets venerables menteixen”, afirma Orensanz que torna a tractar un relat relacionat amb la memòria històrica, com ja va fer amb L’òmnibus de la mort: parada Falset (2008).

 

Amb relativa facilitat, però, va anar trobant els papers que li van confirmar que Buyse era un important dirigent nazi. Va trucar a les portes de la seva viuda, sense gaire èxit, tres vegades. “M’agrada començar amb la fórmula de qüestionar un rumor, m’atrau com s’expliquen les coses, com es creen els relats -explica-. En l’imaginari col·lectiu els nazis sempre han viscut ocults, però la realitat és que no han viscut gaire amagats. Hi ha molts criminals nazis que han envellit tranquil·lament. Mengele sortia a la guia telefònica argentina”, diu. L’Espanya franquista va amagar molts nazis. Com altres, Buyse estava molt ben connectat. Tenia molts privilegis. Es va fer construir una línia elèctrica només per a ell i també va ser el primer a tenir aigua corrent a casa. Va viure a Barcelona des del 1950 fins el 1962 amb un nom fals. Després, a Siurana, ja es va sentir prou segur per recuperar el seu nom. “Tenia moltes relacions socials amb persones de Barcelona, formava part del consell d’administració de l’empresa Defries SA, però amb els veïns del poble xocava bastant. Tenia convidats sovint però ningú els veia, ni tan sols el personal que treballava a casa”, explica.

 

Por de parlar

 

El nazi de Siurana’, l’horror amagat a la comarca del Priorat

L’olfacte periodístic del periodista prioratí Toni Orensanz està afinat. Així ho demostra en el seu darrer llibre ‘El nazi de Siurana’, una apassionant història sobre la vida de Jan Buyse, un nazi belga fugitiu que als anys seixanta es va instal·lar al poblet encimbellat de Siurana, protegit pel franquisme.

Orensanz treu a la llum per primer cop el passat tèrbol del que va ser líder de la policia nazi Brussel•les i va combatre amb els hitlerians al front de l'Est. “El llibre intenta explicar com de difícil és passar pàgina, quan la història és fosca, quan parlem del nazisme o de la repressió franquista. No és fàcil ni individualment, ni col3lectivament”, explica Orensanz.

Un relat, per tant, que aborda dubtes ètics i reflexions sobre el passat recent d'Europa i d’Espanya. De la Segona Guerra Mundial i també del franquisme. Un franquisme que a casa nostra no ha cicatritzat, com ho demostra la polèmica que a generat la retirada o no del monument als Caiguts que encara s’erigeix al mig del riu a Tortosa. “El cos em demana de treure el monument ara mateix, des d’un punt de vista ideològic, però jo també tinc certa obsessió en la idea que estem explicant malament el franquisme. I si no entenem que aquest monument va aparèixer al mig del riu perquè el franquisme va trobar complicitats locals per instaurar aquest monument, vol dir que no hem entès res”, apunta l’autor de llibre.

Les ferides no superades de la guerra és el tema central del ‘El nazi de Siurana’ de Toni Orensanz, una història apassionant sobre nazis a Espanya, memòria històrica, fugues sonades i pactes de silenci. El llibre recull també una paradoxa. I és que després de la Segona Guerra Mundial dos personatges antagònics van anar a viure a Siurana. D’una banda Jan Buyse, el nazi protegit pel franquisme, i de l’altra Joan Sales, republicà, catalanista i autor del llibre ‘Incerta glòria’, una de les millors novel·les sobre la Guerra Civil espanyola. El destí ha volgut que tots dos reposin en el cementiri de Siurana, a pocs metres de distància.