Ramon Usall
Pot un partit entre seleccions desencadenar una guerra? És el Barça l’únic club més que un club? Quins trets comuns uneixen equips com ara l’Athletic de Bilbao, el Dinamo de Zagreb i l’Ararat Erevan? I el Benfica, el Colo-Colo i l’Steaua de Bucarest? Podríem dir que el Reial Madrid té un passat republicà? No hi ha cap fet històric contemporani rellevant que no es pugui explicar a través d’un club de futbol. El simbolisme d’alguns clubs i seleccions és tan gran que una mirada acurada a la seva història ens permet reviure bona part dels esdeveniments que han marcat els darrers cent anys: les rebel·lions anticolonials i la lluita de classes, el nazisme i el comunisme, la Guerra Freda o la dels Balcans, els anhels de sobirania més recents...

Futbolítica és una lectura apassionant, farcida d’anècdotes i dades curioses, amb tota l’èpica pròpia de les grans gestes i dels grans partits, que ens convida a conèixer aquests actors polítics extraordinaris, representants de societats senceres, comunitats oprimides o minories rebels, que tot sovint han representat un paper crucial en el decurs de la nostra història. I ho han fet sempre mentre una pilota buscava una porteria i un gol decisiu

Futbolítica. Històries de clubs políticament singulars

Ramon Usall i Santa, leridano nacido en Barcelona en 1977, es licenciado en sociología por la Universidad Autónoma de Barcelona y doctorando en Historia en la Universidad de Lleida. Ha trabajado en diferentes organismos relacionados con la cooperación para el desarrollo y las relaciones internacionales. Actualmente ejerce de profesor de historia en la enseñanza secundaria. Es autor de Argelia vivirá! Francia y la guerra por la independencia argelina, 1954-1962 (Publicaciones de la Universidad de Valencia, 2004) y Un mundo en azul y grana. El Barça de Eric Castel (Pagès Editors, 2004), obra galardonada con el premio Rovelló de ensayo sobre literatura infantil y juvenil.professor de l'institut de secundària Josep Vallverdú, de les Borges Blanques, Ramon Usall, ha fet doblet en els premis literaris de Lleida. D'una banda, va resultar guanyador en la 27 edició del premi d'assaig Josep Vallverdú amb l'obra Futbol per la llibertat, dotat amb 9.000 euros. I, de l'altra, també es va emportar el premi Lleida de Narrativa, dotat amb 12.000 euros, amb Seixanta-vuit, una proposta de novel·la negra sobre la història d'un detectiu lleidatà, Rafel Rovira, que reviu l'herència que va deixar el maig del 68 a partir d'una professora de francès exiliada a França. És la primera vegada que un autor es porta dos guardons en la mateixa edició d'aquests premis organitzats conjuntament per l'Ajuntament

Precisament, el nou llibre d’Usall ens explica d’una manera divulgativa i amena com d’entrelligats estan l’esport (i més concretament el futbol) amb la política. Fins al punt que l’autor s’atreveix a sentenciar que no hi ha cap fet històric contemporani que no es pugui explicar a través d’un club de futbol.

Resseguint les pàgines d’aquesta Futbolítica podreu comprovar com esport i política són un maridatge perfecte tant per les causes més justes com per a les més obscenes. Des d’equips que han lluitat contra el feixisme i a favor d’un món més lliure fins a clubs que van acabar convertint-se en el braç (armat) esportiu dels dictadors més cruels.

O que el Madrid no sempre ha estat Reial i ni tant sols sempre ha estat l’equip del règim. O com la monarquia absoluta marroquina va crear un equip de futbol com a eina per ajudar en la consolidació de l’ocupació del Sàhara Occidental. O per quin mecanisme mental, en plena guerra de Txetxènia, els guerrillers independentistes van desar els seus fusells per unes hores per veure jugar l’equip que patrocinava el president prorus Razman Kadirov, el seu gran enemic.

  també podreu saber perquè, per exemple, assistir a un partit de futbol al Líban pot representar una sentència de mort. O les arrels de les enormes diferències ideològiques entre els dos clubs principals de la capital italiana, la Roma i la Lazio. O perquè el Club Esportiu Júpiter (a les instal·lacions del qual es va fer la presentació del llibre) era l’equip tant del president Macià com de molts anarcosindicalistes barcelonins.

La imagen puede contener: 8 personas, personas sonriendo, personas de pie y exterior

 

I
 
 
I sobretot, amb Futbolítica tindreu tots els arguments del món per poder-vos posar a riure quan algú us torni a dir la bestiesa que no s’ha de barrejar l’esport amb la política. Perquè aquesta és una frase quasi tan lamentable com la de contraposar referèndums a democràcia i urnes a problemes reals de la gent.

 

 

 

El fet que el futbol sigui, en ocasions, l'opi del poble el fa precisament un acte de naturalesa política. De legitimació del poder i l'ordre establert, pero acte polític al cap i a la fi.
Molt interessant la recomanació!

 

 

 

 

 

ENTREVISTA A RAMON USALL, AUTOR DEL LLIBRE “FUTBOLÍTICA. HISTÒRIES DE CLUBS POLÍTICAMENT SINGULARS”

Perdona el meu atreviment , voldria que expliquessis als meus seguidors/es,  que al fi a la cap en són al cap del any  uns 140.000 mil, el per què d'un llibre que dona a entendre que els grans negocis i la política mal intencionada es traslladen, sempre, a l'àmbit del futbol? 

En essència, l'obra "Futbolítica" parteix de la idea que el futbol, en tant que fet social total, com el definia Ignacio Ramonet, està estretament vinculat a la política i a la història, malgrat que hi hagi qui s'entesti a negar-ho. Així, doncs, tota política, benintencionada o no, té la seva traducció en l'àmbit futbolístic i em sembla que la lectura del llibre ajuda a deixar-ho ben clar.

 

En la contracoberta del llibre s'afirma que no hi ha cap fet històric contemporani que no es pugui explicar a través d’un club de futbol? 

Tot i que l'afirmació pugui semblar una mica agosarada no deixa de ser certa. No és que defensi que el futbol és el motor de la història, ni molt menys, sinó que n'és un mirall que ens permet explicar-la i em sembla que els exemples que he triat per al llibre són una mostra de com els clubs de futbol ens poden explicar la història contemporània. Per citar-ne algun, la història de l'Stroitel de Prípiat que és un reflex perfecte de la vida i la mort de la central de Txèrnobil, protagonista de l'accident nuclear més devastador de la història.

 

El llibre tracta temes importants que, en principi, res tenen que veure amb l'esport del futbol, per què? 

Una mica pel que t'exposava amb anterioritat, per apropar-nos a la història del nostre temps des d'una perspectiva diferent, la del futbol i dels seus clubs, que també han estat actors, secundaris si vols, de la història contemporània de la humanitat. El cas de Txernòbil en seria un bon exemple, però se'n poden trobar molts altres que parlen de la Guerra Freda, del nazisme, de la Guerra dels Balcans, de l'actual Guerra Siriana... Tot explicat sempre a partir d'un club de futbol que, com el subtítol de l'obra indica, és "políticament singular". 

 

Anem al llibre , sempre que escrius t'espera un premi, és la oportunitat de que el llibre, surti, en plenes vacances, o llegeixes el pensament del teus lectors i lectores i saps de sobres que serà un èxit? 

Evidentment que no. De fet, és difícil preveure la reacció del públic davant d'un llibre quan aquest acaba de sortir d’impremta. Tot i així, com bé dius, veure la teva obra publicada sempre és un premi, i si a aquesta s'hi afegeix una bona acollida de part dels lectors i les lectores doncs la cosa ja surt rodona. 

 

"Esport i política són un maridatge perfecte,  tant per les causes més justes com per a les més obscenes" s'afirma a l'obra, podries explicar al lector com arribes aquestes conclusió? 

Doncs constatant la història de l'esport, i especialment del futbol, al llarg del darrer segle i mig, que dona bona mostra de com tant les causes justes com les més perverses han trobat en l'àmbit esportiu un espai per intentar legitimar les seves posicions polítiques. Per citar-ne un exemple, a Portugal el futbol va servir tant per legitimar l'Estado novo de Salazar (gràcies als triomfs europeus del Benfica) com per posar-lo contra les cordes (amb l'Académica de Coimbra, que va convertir els seus partits a la copa portuguesa de 1969 en autèntics actes de desafiament al règim). 

 

¿Podries explica al lector per què la presentació del llibre es va celebrar al camp del Júpiter, un club vinculat tant al president Macià com a molts anarcosindicalistes barcelonins? 

Doncs justament per això, perquè el Júpiter és un d'aquests clubs políticament singulars que recull el llibre "Futbolítica". Un club nascut al Poblenou obrer i significat per les seves simpaties pels moviments obreristes existents a la Catalunya dels primers anys del segle XX, que lluïa l'estel i la senyera al seu escut, que va tenir les simpaties de Francesc Macià i que va ser durament reprimit per les dictadures de Primo de Rivera i de Franco. Tot això feia que pocs llocs millors que les dependències del Club Esportiu Júpiter poguessin acollir la presentació d'un llibre com aquest. 

Explica'm, i sigues sincer, que en creus, com a escriptor, del referèndum, la democràcia, les urnes i els problemes reals de la gent?   

Doncs, com a ciutadà, més que com a escriptor, el que penso és que el referèndum és un acte de democràcia radical que precisament ha de servir per fer un acte de sobirania que permeti a la ciutadania d'aquest país fer-se amb el control del seu destí per poder resoldre els problemes reals de la gent. En definitiva, l'oportunitat de construir un país millor. Més lliure però també més just. 

Ja tens a punt noves idees? Estàs preparant alguna nova bomba? 

Fa tot just uns mesos vaig publicar un altre llibre, una novel·la negra, "Seixanta-vuit", protagonitzada per un detectiu lleidatà, en Rafel Rovira, de la meva creació. Ara, després d'aquest "Futbolítica" crec que em mereixo una mica de descans. Tot i així, pel cap sempre bullen noves idees que esperem que, més aviat que tard, s'acabin convertint en nous llibres. En tot cas, els qui s'hagin quedat amb ganes de noves històries sobre futbol i política, sempre poden llegir-me a les pàgines de L'Esportiu on periòdicament publico articles sobre aquestes qüestions.