PAGÈS EDITORS, AL SERVEI DE LA CULTURA DES DE 1990,
Pagès editors va ser creada per Lluís Pagès Marigot l’any 1990 a Lleida. Va néixer per a publicar llibres en llengua catalana i en aquests anys de vida ja ha publicat al voltant de 2.700 títols, els quals constitueixen un fons important de catàleg editorial. Les col·leccions i les línies editorials són diverses i han evolucionat amb el pas dels anys.

La voluntat del seu fundador, Lluís Pagès (guardonat amb una Creu de Sant Jordi l’any 2014), ha estat sempre la mateixa, fer un treball seriós, de rigor i una aposta clara per la qualitat, tant pel que fa als continguts com en les formes. Així, les col·leccions de Pagès editors estan dirigides per professionals de cada àmbit d’estudi (historiadors, filòsofs, filòlegs, tècnics, etc.).

Pagès editors participa en diversos certàmens editorials internacionals, com la Frankfurt Book Fair, la Liber (Barcelona-Madrid) o la FIL (Feria Internacional del Libro de Guadalajara), La Setmana del Llibre en Català, entre d’altres.






Amb la cultura del territori

L’any 1996, Pagès editors crea Editorial Milenio, una editorial germana en llengua castellana que de seguida agafarà una forta embranzida i permetrà l’entrada de l’empresa al mercat espanyol i llatinoamericà. L’any 2010, Eulàlia Pagès, filla de Lluís Pagès, s’incorpora a l’empresa, un fet que representa la renovació generacional en la direcció general de la casa. També és el moment d’obrir Nus de Llibres, una plataforma de distribució de títols a tot el territori de llengua catalana, Aragó, Rioja i Madrid. L’any 2014, Pagès editors fa dos salts endavant més. Obre una seu a Barcelona i crea la col·lecció Nandibú, de llibres infantils i juvenils. El primer títol, Bestiolari de Joana Raspall, es converteix ràpidament en un èxit de vendes.

Història de la presó Model de Barcelona (2a. edició)
Autor: Cañellas Julià, Cèlia ; Garriga Gibert, Gemma ; Junqueras Vies, Oriol ; Marín, José Francisco ; Solé Sabaté, Josep Maria ; Torán Belver, Rosa
ISBN: 978-84-9975-850-3
352 pàgines
Tapa rústica amb solapes
170 x 240 mm
Col·lecció: Guimet Nº 218
Data de publicació: Abril 2017
Disponibilitat: En existència

20,00 €

Història de la presó Model de Barcelona (2a. edició)

La presó és un reflex de la societat que l'ha construïda, en l'opinió de Michel Foucault, i conèixer una col·lectivitat és també saber com s'estructura el seu control social. En aquest marc d'anàlisi, un equip d'historiadors ha aprofundit en la història de la presó Model des de 1904 a 1993. Així, el llibre que teniu a les mans mostra que els problemes socials no els arreglaven els centres de càstig i de reclusió, i que la Model, que ha viscut igualment que el país els batecs convulsos de les primeres dècades del segle, amb la complexitat d'estar ubicada al mig de la ciutat, toca a la seva fi. Enrere queda una llarga història i el cruent record d'haver estat un centre de reclusió, càstig i també mort per a molts centenars de persones que no havien comès altre crim que lluitar per la democràcia, la llibertat i la justícia social.

Nacio Digital informasio sobre el llibre.

La presó és un reflex de la societat que l'ha construïda,

 

ÈLIA CAÑELLAS, ROSA TORÁN, ORIOL JUNQUERAS, FRANCISCO MARÍN, GEMMA GARRIGA, JOSEP M. SOLÉ I SABATÉ

 

 

 

La presó és un reflex de la societat que l’ha construïda,
en l’opinió de Michel Foucault, i conèixer
una col·lectivitat és també saber com s’estructura
el seu control social.

 

Foucault: -Aquesta és una llarga història: el sistema de la presó, vull dir, de la presó repressiva, de la presó com a càstig, va ser establert tardanament, pràcticament a la fi del segle XVIII. Abans de aquesta data la presó no era un càstig legal: es empresonava a les persones simplement per retenir-les abans de processar-les i no per castigar, excepte en casos excepcionals. Bé, es creen les presons com a sistema de repressió afirmant-el següent: la presó serà un sistema de reeducació dels criminals. Després d'una estada a la presó, gràcies a una domesticació de tipus militar i escolar, podrem transformar a un delinqüent en un individu obedient a les lleis. Es buscava la producció d'individus obedients.

 

 

 

Ara bé, immediatament, en els primers temps dels sistemes de les presons va quedar en clar que ells no produïen aquell resultat, sinó, en veritat, el seu oposat: com més temps es passava a la presó menys s'era reeducat i més delinqüent s'era. No només productivitat nul·la, sinó productivitat negativa. En conseqüència, el sistema de les presons hauria d'haver desaparegut. Però va romandre i continua, i quan preguntem a les persones què podríem col·locar en comptes de les presons, ningú respon.

 

 

 

Per què les presons van romandre tot i aquesta contraproductividad? Jo diré que precisament perquè, de fet produïen delinqüents i la delinqüència té una certa utilitat economicopolítica enles societats que conèixer-nos: La utilitat esmentada podem revelar-la fàcilment: 1) Com més delinqüents hi hagi, més crims existiran; com més crims hagin, més por tindrà la població i com més por en la població, més acceptable i desitjable es torna el sistema de control policial. L'existència d'aquest petit perill intern permanent és una de les condicions d'acceptabilitat d'aquest sistema de control, el que explica per què als diaris, a la ràdio, a la televisió, en tots els països del món sense cap excepció, es concedeix tant espai a la criminalitat com si es tractés d'una novetat cada nou dia. Des de 1830 en tots els països del món es van desenvolupar campanyes sobre el tema del creixement de la delinqüència, fet que mai ha estat provat, però aquesta suposada presència, aquesta amenaça, aquest creixement de la delinqüència és un factor d'acceptació dels controls.