Quòrum Llibres és una plataforma editorial que publica a través del crowdfunding (micromecenatge). Està integrada per professionals del món del llibre que ens plantegem obrir un nou canal per donar sortida a obres de qualitat en format paper, però comptant amb el suport participatiu dels autors i dels lectors que faciliten les noves tecnologies.

Des del nostre web www.quorumllibres.cat i també a traves de les xarxes digitals (Facebook i Twitter) us proposarem periòdicament projectes de llibres amb els quals podreu interaccionar.

D’altra banda, amb la mateixa voluntat participativa de la nostra plataforma cultural, també incorporarem propostes a través de la Subscripció anticipada, en la qual us mostrarem i plantejarem edicions d’obres que volem impulsar a llarg abast. Alhora, també us convidem a participar de la nostra comunitat digital, que anirà incorporant noves idees destinades a la dinamització de la creació literària i dels autors en llengua catalana.

Marc! Marc...! On s’ha ficat aquest noi? -Valèria, has vist el Marc? ja fa estona que
no el sento, l’estic cridant i no contesta. On s’ha ficat? Que no sap que marxem aquesta
tarda, a la posta de sol? Ja hauríem d’estar a punt i encara deu ser vés a saber on, jugant
o pensant en alguna d’aquestes històries fantàstiques que sempre vol que li expliquem.
No deu sentir res, com si fos sord!. Per tots els déus, quina feinada! Quins nervis! Ja
m’agradaria ser dalt del vaixell...Valèria? Ah! ets aquí!
-Sí, senyora, en Marc és a la seva habitació. Li acabo de dir que s’afanyi ,que ja estem a
punt de marxar. Diu que ara acaba de recollir quatre coses que es vol endur i baixa a
l’atri.
La Valèria és la dida d’en Marc. Ha tingut cura d’ell des del seu naixement i gairebé és
com una segona mare. Se l’estima molt, a ell i a tota la família. En Marc li té tanta
confiança que de vegades li explica coses que no explica ni als seus pares.
Aquell dia d’abril, tot era un enrenou a casa del Marc. Se n’anaven, potser per molt de
temps. El seu pare li havia explicat que marxaven a Tàrraco perquè havia d’ocupar un
lloc important en el govern de la provincia Tarraconensis. Havia estat escollit pel
governador d’aquella província, com a PRAEFECTUS CLASSIS ET ORAE
MARITIMAE. En Marc no entenia què era ben bé el que faria el seu pare a Tàrraco,i va
decidir preguntar-li:
-Pare, li va dir, i què faràs a Tarraco?
-Sóc el Comandant en cap de la flota i de les costes. La meva feina serà vigilar el mar i
les costes de tota la província i també de les illes, Tenim una flota que esta per tot el
Mediterrani, el nostre mar. Jo sere el responsable de protegir el munt de vaixells de
mercaders i passatgers de l’imperi que solquen aquestes aigües en l’epoca de mare
apertum, o sigui de Març a Octubre. Hem d’evitar el perill que fa més de 100 anys vam
aconseguir erradicar, la pirateria. Gràcies a aquesta flota i a aquesta vigilància ja no
tenim pirates a les nostres costes. Marc, és una feina molt important i de molta
responsabilitat i per mi és un honor.
-I estaràs sempre a Tarraco, pare?
-Això que et diré potser no t’agradarà gaire,.... mm...mm...(va dubtar una mica, no sabia
com començar). Veuràs, la província és molt gran i potser haure de viatjar a l’època de
mare apertum..
-Quan és això?-va preguntar en Marc
-Des de la primavera fins a la tardor. Quan els vaixells poden sortir a navegar sense
perill de trobar mal temps. A l’hivern és molt arriscat i gairebé ningú navega, sobretot si
s’ha d’anar lluny. Per tant...- va continuar el seu pare- no ens veurem cada dia

La butlla d’or

 

 La butlla d’or hi trobem ben reflectida la seva passió pel mar i per la cultura i civilització grecoromana, el llatí, la mitologia clàssica, la Tarragona romana…

 

Q. Corneli Secund es trasllada amb la seva família i servents de Roma a Tàrraco quan l’emperador l’anomena comandant en cap de la flota  i de les costes (praefectus classis et orae maritimae) a la província Tarraconensis…

 

Una lectura apassionada i refrescant per a aquest estiu (o per al proper curs) ben recomanada per a tothom i d’una manera molt especial per als nostres alumnes de l’ESO per tal que aprenguin a estimar la cultura clàssica, la Tàrraco romana, la mitologia…, és tot un manual de cultura i civilització romana ben trenat amb aventures i misteri! No us perdeu aquest llibre.

 

Ja era hora de mantenir una xerrada amb ella, tot un referent!Neus Jordi:

Neus Jordi, professora jubilada de Grec i de Llatí, amant de l’arqueologia i del mar, col·laboradora aràcnida des de fa molts anys, finalista en el XII Premi Víctor Mora de narrativa breu (L’Escala, 2010) i mare de l’Anna Corbella Jordi, acaba de publicar a QuorumLLibres La butlla d’or.

 

 

 

1. Li agrada trobar referents clàssics arreu? Per què?

M’agrada molt i ho faig sovint, gairebé sense proposar-m’ho. És una cosa que em surt espontàniament, tot i que de vegades has de investigar una mica per trobar el referent. Però és apassionant. Actualment que tinc temps i llegeixo més, m’adono que a totes les èpoques els bons autors literaris fan referències als clàssics, en els temes dels seus llibres i en les formes.

2. Amb quina finalitat ho fa?

És una satisfacció personal veure que en el nostre món occidental els clàssics encara són vigents, en la llengua, la literatura, l’art, la filosofia, la ciència… I si hi ha ocasió ho faig veure als que m’envolten que moltes vegades es queden molt sorpresos.

3. Per què creu que encara s’utilitzen mots amb referents clàssics arreu?

Pel mateix que he dit, perquè encara son vigents.Ho portem immers en la nostra cultura, són les nostres arrels.

4. Per què és important que encara s’utilitzin avui en dia tants referents?

Potser perquè si hi ha gent que es pensa que tot això dels clàssics està passat de moda se n’adonin que no és veritat, simplement és ignorància.

5. Quins referents ha trobat pels carrers de Barcelona, Tarragona, pels viatges que ha fet?

Imatges que reprodueixen personatges de la mitologia, no només en els museus, ni en el nostre país, sinó, per exemple, a Nova York hi ha un Prometeu daurat davant del Rockefeller Center que tohom es pensa que és un àngel! També hi ha molts referents clàssics a Barcelona en l’arquitectura (frontons, columnes…) noms de carrers (el carrer d’Hercules), escultures (al parc de la Ciutadella)…. A Tarragona botigues com Iulia Victrix i bars, per exemple el bar Tabernae a la plaça del Fòrum.

8. Solen ser mots ben trobats o mots que només sonen bé i que potser no tenen sentit amb el que venen o patrocinen?

Crec que la majoria tenen sentit. Per exemple la marca NIKE de sabatilles, que vol dir victòria, és una paraula que en el món de l’esport té molt sentit. Sembla ser ( si més no, ho he escoltat) que el simbol de NIKE està inspirat en les ales de les escultures, com ara la de Samotràcia, en canvi, el nom de la botiga de Tarragona “Iulia Victrix” es basa en el nom que erròniament es creia que tenia Tàrraco, que després es va veure que no era aquest, però no té res a veure amb els productes que es venen a la botiga. De vegades no són paraules sinó imatges.

9. Són més aviat d’origen grec o romà?

Hi ha de tot. Per exemple a Barcelona existeix una llibreria que es diu Antinous, un personatge que va ser l’amant de l’emperador Adrià i que tenen llibres de temàtica gaylesbiana, i per tant, relacionat amb la pregunta anterior, té sentit. El nom Laietània també és molt emprat a les costes de Barcelona i el Maresme, per clubs esportius i escoles. Els Laietans eren les tribus ibèriques que se suposa que vivien en aquestes costes, però en Llatí els anomenaven així, per tant és un nom llatí. En grec o noms propis grecs també n’hi ha, per exemple Dionisos, una cadena de restaurants grecs.

10. La gent s’interessa molt pels referents clàssics?

Molta gent no s’hi interessa perquè no coneixen els clàssics. Quan ho descobreixen els agrada molt.

12.D’on li ve la dèria per allò clàssic? Per què va estudiar clàssiques?

Des de petita a casa meva m’havien aconsellat lectures de clàssics, l’Odissea, l’Eneida, tragèdies gregues, històries de mitologia, i encara que fos en versions adaptades, vaig començar a entrar en aquest món. M’agradava moltíssim. Més tard, a l’escola m’agradava molt el llatí i el grec i m’agradava traduir. A més a més com que vivia a Tarragona vaig “respirar”passat romà per totes bandes.

13. Si no hagués estudiat clàssiques, buscaria referents arreu?

Crec que no, perquè no tindria tants coneixements del tema ,suposo.

14. Què troba a faltar del món de la docència?

Evidentment, Llatí i Grec. La llengua és la porta que obre el món de la cultura clàssica. Tot el que s’ha escrit en aquestes dues llengües és bàsic i fonamental, no només en el que anomenem “lletres” sinó en tots els àmbits de la ciència. No oblidem que Euclides va escriure en grec, i també Hipòcrates, i Lucreci en el De rerum natura explica en Llatí temes d’allò que en diem “ciències”. No oblidem que la Filosofia és grega i la tècnica de construcció i el dret romans. Els arquitectes haurien de llegir Vitrubi, per exemple, i els veterinaris  La Història dels animals d’Aristòtil.

15. Va fer alguna activitat amb els alumnes relacionada amb els referents clàssics? Quina?

Sí, sobretot de llengua i vocabulari, per exemple el vocabulari de la medicina.No només d’etimologies, sinó noms de malalties relacionadas amb la mitologia. O buscar referents clàssics en els diaris i revistes.

16. La recerca dels referents clàssics en l’actualitat la van ajudar en la seva tasca de professora de Grec i de Llatí durant més de trenta anys?

Sí, perquè jo m’ho passava molt bé fent-ho, als alumnes els agradava i es prenien més interès per aquestes llengües i cultures quan veien que ara encara es feien servir.

17. Sabem que escriu i que acaba de publicar La butlla d’or. Ens podria explicar què pretén amb aquest llibre i quin ha estat el procés creatiu?

Quan em vaig jubilar vaig pensar que seria una llàstima que tot allò que jo sabia i havia estudiat ja no ho pogués ensenyar. S’havia acabat la meva vida professional, ja no tindria alumnes, per dir-ho així. Aleshores vaig decidir escriure relats de tema clàssic per a gent jove. Primer vaig començar amb un conte En una illa grega,  amb el qual vaig quedar finalista en un concurs literari, i també vaig escriure relats de mitologia, que encara no estan editats en paper, però que es van publicar en el blog El fil de les Clàssiques de la meva companya de professió Margalida Capellà. I finalment em vaig animar a escriure una novel·la. Com que jo sóc de Tarragona i havia anat moltissimes vegades a visitar aquesta ciutat amb els meus alumnes, vaig pensar que la ciutat romana de Tàrraco seria un bon escenari. Així doncs, vaig començar un relat que volia que fos amè i entretingut ( no podia ser un llibre de text), però amb una base seriosa, una descripció acurada de la Tàrraco romana.

És doncs un llibre sobre arqueologia romana?

No, hi ha molts temes.Una vegada vaig començar a escriure em vaig adonar que volia explicar moltes coses més, no tant sols arqueologia. Per tant el que he escrit és una novel·la d’aventures, en la qual els personatges principals són ficticis però he procurat ser fidel pel que fa a les descripcions de la ciutat de Tàrraco, els seus monuments i fins i tot de la geografia que l’envolta. De fet algú que conegui Tarragona pot identificar els llocs on passa l’acció. També són reals les circumstàncies que envolten els fets, el clima, els vents,i el paisatge, les circumstàncies a la mar i en la navegació. Al llarg de la novel·la explico com eren els jocs a la Tàrraco romana, hi ha curses de carros al circ, lluites de gladiadors, aspectes de la vida quotidiana, etc. La mitologia també forma part del relat, sempre relacionada amb l’argument del llibre. I també relacionat amb l’argument hi ha alguna referència literària i epigràfica, com ara la d’un personatge, l’Eutiques, que va ser un auriga i del qual tenim una inscripció.

Quin és l’argument?

Bàsicament La butlla d’or explica les aventures i peripècies de dos nois, dos amics de classe social diferent que es coneixen a Tàrraco. Un és fill d’un alt càrrec de la província que acaba d’arribar des de Roma perquè al seu pare l’han nomenat praefectus orae maritimae i l’altre treballa en un termopoli, i per una circumstància inesperada es coneixen, i aquí comença tot. Tot això acompanyat d’uns dibuixos que m’ha cedit generosament un molt bon il·lustrador de Tarragona, l’Hugo Prades, al qual estic molt agraïda.

Què pretén amb aquest llibre?

En primer terme, que els nois i noies ( i adults) que el llegeixin s´ho passin bé aprenent, que coneguin la ciutat de Tàrraco i puguin identificar tots els llocs i monuments que surten al llibre i sàpiguen com eren els romans i com vivien, com es divertien etc. De fet és el llibre que jo hauria fet llegir als meus alumnes abans o després de fer una visita a Tàrraco. Crec que és útil i divertit. Anant més enllà penso que com que dóna molta informació de molts temes, com la mitologia, la història, la vida a l’època romana, etc., que en el llibre tant sols s’intueixen, això pot fer que el lector tingui il·lusió i interès per la cultura greco-romana i la lectura dels clàssics. Resumint, que els clàssics siguin un referent.

Per poder-se editar va fer una campanya de micromecenatge?

Sí després de valorar diferents possibilitats, l’editorial Quorum Llibres em va brindar la possibilitat d’editar-lo mitjançant una campanya de micromecenatge i ha estat un èxit. Haig de donar les gracies a tots els “micromecenes” que han col·laborat en aquest projecte. Per mi ha estat una bona experiència.

18. Si hagués de buscar un nom amb referent clàssic per una botiga, un producte… quin triaria?

Depèn del que volgués vendre. Emporion serviria per una botiga d’aquestes que venen de tot, Atena com a marca d’olives ( em penso que a Grècia ja existeix). Dafne per un herbolari, Afrodita si fos una perfumeria, Convivium per un restaurant, Ariadna per una merceria, Amaltea per a un formatge de cabra, i per un llibre la butlla d’or! etc.

 

A La butlla d’or hi trobem ben reflectida la seva passió pel mar i per la cultura i civilització grecoromana, el llatí, la mitologia clàssica, la Tarragona romana…

Q. Corneli Secund es trasllada amb la seva família i servents de Roma a Tàrraco quan l’emperador l’anomena comandant en cap de la flota  i de les costes (praefectus classis et orae maritimae) a la província Tarraconensis…

Una lectura apassionada i refrescant per a aquest estiu (o per al proper curs) ben recomanada per a tothom i d’una manera molt especial per als nostres alumnes de l’ESO per tal que aprenguin a estimar la cultura clàssica, la Tàrraco romana, la mitologia…, és tot un manual de cultura i civilització romana ben trenat amb aventures i misteri! No us perdeu aquest llibre.