Ara Llibres és una editorial cooperativa al servei de la cultura catalana, compromesa amb la innovació i amb vocació internacional.

Treballem amb una aposta ferma per a la generació d’idees, la creativitat i la innovació.

Jordi Finestres
Una descoberta excepcional que permet a l’historiador seguir les últimes passes del president republicà hora a hora, pràcticament minut a minut, i recrear un dels episodis més obscurs del passat recent del nostre país: la persecució a França del president electe a l’exili, la seva captura i empresonament i la seva vergonyosa execució per part del bàndol franquista insurgent. Una documentadíssima investigació, en edició il·lustrada, que es llegeix com una intriga absorbent, de trist i cèlebre final, en la qual ressonen amb emoció les últimes paraules del president: “Per Catalunya!”.

En el 75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, Jordi Finestres revela un dels grans misteris de la història de Catalunya: Qui va posar fi a la vida del president Companys al castell de Montjuïc? De qui fou el tret de gràcia“Acabo d’ordenar a un grup d’homes que afusellin el president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Lluís Companys. I jo l’he rematat al terra. Que Déu tingui pietat de la seva ànima i que perdoni la meva”. Això és el que va dir a la seva dona i als seus fills quan va tornar a casa de ben matí, segons recull la revista ‘Sàpiens’ i el diari ‘El País’. ?

Jordi Finestres
(Manresa, 1974) És periodista, especialitzat en l’àmbit de la comunicació esportiva i política i també de la divulgació i investigació històrica a la revista Sàpiens. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació, tant en premsa com a la televisió. Ha publicat més d’una vintena de llibres, la majoria dels quals, centrats en temàtica històrica i en l’esport.

L’historiador Jordi Finestres ens proposa amb aquest llibre seguir les últimes passes del president republicà hora a hora, pràcticament minut a minut, i recrear un dels episodis més obscurs del passat recent del nostre país: la persecució a França del president electe a l’exili, la seva captura i empresonament i la seva vergonyosa execució per part del bàndol franquista insurgent. Una documentadíssima investigació on descobrirem qui va posar fi a la vida del president Companys al Castell de Montjuïc. Amb il·lustracions de Quim Roser, els fets es llegeixen com una intriga absorvent.

 

 

“Acabo d’ordenar a un grup d’homes que afusellin el president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Lluís Companys. I jo l’he rematat al terra. Que Déu tingui pietat de la seva ànima i que perdoni la meva”. Això és el que va dir a la seva dona i als seus fills quan va tornar a casa de ben matí, segons recull la revista ‘Sàpiens’ i el diari ‘El País’.

El brigada mont-rogenc no va tornar a parlar mai més del cas. Per primer cop es desvetlla així el nom de l’autor del tret de gràcia i ho fa el periodista Jordi Finestres al llibre ‘Retrat d’un magnicidi. Les últimes hores del president Companys’ (Ara Llibres).

Les pistes facilitades per un nét de Benet han permès Finestres reconstruir la trajectòria del policia, d’aleshores 48 anys, però no les causes que van fer que fos l’escollit per dirigir l’afusellament la nit anterior de manera precipitada. Era policia, però el cos estava sota les lleis militars: volgués o no havia d’obeir. Va fer diversos trets ja que li tremolava el pols, amb una pistola Astra 400 de 9 mil·límetres, segons explica Jordi Finestres.

Nat a Mont-roig del Camp, i allistat voluntàriament com a educador de música a l’Exèrcit, en 1912 es va oferir a anar a Melilla, on ja va ser condecorat. Es va llicenciar en 1914, però no tornaria a l’Exèrcit fins que en 1921 ingressaria a la policia.

En la sublevació de 1936 es troba a Saragossa. No volia saber res del separatisme, però tampoc de l’anticatalanisme. Va donar suport als rebels i a l’octubre de 1937 es troba a la Brigada Legionària Italiana, els Fletxes Negres. A l’abril de 1938 entrarà a Lleida. Va ser nomenat brigada per mèrits de guerra en juliol de 1939.

El llibre relata que va intentar quedar-se amb el mocador ple de sang del president, però un capità de la Guàrdia Civil li ho va impedir. Mai més no s’ha pogut trobar aquest mocador.

Una afecció pulmonar acabaria amb l’aleshores ja capità Benet en 1950, que moriria a Tarragona.

 Reusdiguital Diari AVUI

 

La matinada del 15 d’octubre del 1940, Lluís Companys i Jover fou afusellat per ser President de la Generalitat de Catalunya i ha passat a la història per ser l’únic president escollit democràticament que ha estat afusellat per raons polítiques.

 

El projecte “Lluís Companys, 75 anys després” és un treball d’investigació que neix amb un doble objectiu: d’una banda, omplir un buit documental; i d’altra banda, reconstruir de la manera més fidedigne possible el dia de l’afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys, i explicar què va significar la seva mort per al catalanisme a través de tres treballs complementaris realitzats en tres camps artístics diferents: la fotografia, l’audiovisual i la narrativa.

 

Tots tenim a la ment imatges del nostre president màrtir, dels seus discursos, en actes públics, i, sobretot, de la seva detenció pels fets del 34, tancat en el calabós, i agafant els barrots amb el seu equip de govern. No obstant, no tenim cap imatge de la seva mort, possiblement el fet pel qual és més recordat. Aquest projecte tracta d’omplir aquest buit de l’imaginari col·lectiu.

“La història ens jutjarà a tots en la nostra intenció”

L’objectiu principal de la fotografia de l’afusellament de Lluís Companys és fer una dramatització del moment de l’execució amb els protagonistes que hi van participar, en el mateix lloc i a la mateixa hora

.

Volem fer un retrat fidel de l’esdeveniment, reproduint de la manera més exacta possible tots els elements que n’hi formen part: des de l’escenografia -el lloc i l’hora en que va morir-, la presència de tots els personatges que van assistir a l’afusellament (tenint en compte tots els detalls: com anaven vestits, quines distincions portaven en els seus uniformes, quines armes duien, com estaven distribuïts en el fossar de Santa Eulàlia), i sobretot les emocions expressades en els seus rostres en aquest moment. Un treball fotogràfic en el qual s’estudiarà acuradament la simbologia, els colors, la il·luminació, la composició... a fi i efecte de provocar una emoció en l’espectador.

 

A la imatge hi sortiran uns 30 personatges, dels quals, 15 sabem qui són, quin càrrec tenien i estem investigant quin grau d'implicació van tenir en aquest procés.