Charles Pépin
Un petit tractat de saviesa sobre el fracàs que ens posa en el camí del veritable èxit.

Una fina línia uneix les vides de Sèneca, Einstein, Picasso, Miles Davis, Steve Jobs i Rafael Nadal: ells i tants d’altres han tastat en algun moment l’amargor del fracàs. Fracassar, rectificar, són dos verbs de conjugació difícil, però, en canvi, són essencials per entendre els mecanismes de la ciència, l’art, l’esport... de la vida. No obstant això, en el sistema educatiu i en el nostre dia a dia es continua penalitzant el fracàs i se’l considera un fet vergonyós: oblidem que, sovint, el fracàs és un pas necessari en el camí de la comprensió i de l’èxit.

Aquestes premisses han portat el filòsof francès Charles Pépin a fer una incursió en el món del fracàs amb una mirada nova, incisiva i lluminosa. Ha explorat corrents filosòfics i vides d’esportistes, així com els moments més foscos en la biografia d’estadistes i científics. S’ha amarat, en resum, dels nobles valors que floreixen en la devastació provocada per l’error i el desengany i n’ha extret aquest deliciós assaig a l’abast, només, de qui hagi fracassat algun cop a la vida.

Les virtuts del fracàs- Copia

Charles Pépin
(1973) és un filòsof, escriptor i periodista francès. Durant un temps va fer cròniques sobre filosofia a la televisió, i col·labora amb la revista Philosophie Magazine. L’any 2015 va publicar la novel·la La Joie, una revisitació de L’estrany, d’Albert Camus.

Vivim en una societat que només valora els triomfs i oblida i, fins i tot, castiga les equivocacions. Vet aquí una nova perspectiva sobre la importància del fracàs en la vida.

 

El filòsof francès Charles Pépin explora, a Les virtuts del fracàs, diferents corrents filosòfics i biografies de perfils coneguts per mostrar que, en un moment o altre, han patit l’amargor del malencert i que, precisament, gràcies a això, han pogut rectificar i gaudir molt més dels successos.

 

Un petit tractat de saviesa sobre el fracàs que ens posa en el camí del veritable èxit.

Una fina línia uneix les vides de Sèneca, Einstein, Picasso, Miles Davis, Steve Jobs i Rafael Nadal: ells i tants d’altres han tastat en algun moment l’amargor del fracàs. Fracassar, rectificar, són dos verbs de conjugació difícil, però, en canvi, són essencials per entendre els mecanismes de la ciència, l’art, l’esport... de la vida. No obstant això, en el sistema educatiu i en el nostre dia a dia es continua penalitzant el fracàs i se’l considera un fet vergonyós: oblidem que, sovint, el fracàs és un pas necessari en el camí de la comprensió i de l’èxit.

Aquestes premisses han portat el filòsof francès Charles Pépin a fer una incursió en el món del fracàs amb una mirada nova, incisiva i lluminosa. Ha explorat corrents filosòfics i vides d’esportistes, així com els moments més foscos en la biografia d’estadistes i científics. S’ha amarat, en resum, dels nobles valors que floreixen en la devastació provocada per l’error i el desengany i n’ha extret aquest deliciós assaig a l’abast, només, de qui hagi fracassat algun cop a la vida.

 

 

 

 

 

 

Penseu-hi: la història està plena d’errades que no es tornarien a perpetrar, si s’estudiessin com cal, però que, d’altra banda, han portat a grans encerts. Aquesta lectura ho explica i ho remarca. És una eina necessària i, gairebé, imprescindible. Ara i sempre.

 

"Les virtuts del fracàs, capítol rere capítol, repassa les raons que expliquen per què cal prendre l’insuccés com un fet positiu i necessari, però no ho fa d’una manera qualsevol, sinó mostrant exemples de les adversitats que han superat esportistes, pintors, músics, científics i altres persones conegudes només pels seus triomfs."

 

Perquè rere els grans èxits també hi ha errors

La visió negativa de l’insuccés està massa arrelada a la nostra societat; la trobem a tot arreu: a les escoles, a l’entorn laboral, en l’àmbit personal... Cada cop que cometem un error, ens flagel·lem i fustiguem sense obtenir-ne res, però, i si li donem la volta i analitzem el fracàs de forma positiva per tal d’aprendre, rectificar i no tornar a caure en el mateix parany? Charles Pépin hi aposta, i així ens ho fa saber en el seu relat.

Les virtuts del fracàs, capítol rere capítol, repassa les raons que expliquen per què cal prendre l’insuccés com un fet positiu i necessari, però no ho fa d’una manera qualsevol, sinó mostrant exemples de les adversitats que han superat esportistes, pintors, músics, científics i altres persones conegudes només pels seus triomfs. Oi que no hem pensat mai si darrere de les victòries de Rafael Nadal o dels èxits d’Steve Jobs s’hi amaguen errors? Doncs hi són, i Pépin utilitza aquests i molts altres exemples per argumentar les seves afirmacions.

 

Mil i un motius per valorar el fracàs

Si Darwin no hagués abandonat els seus estudis de medicina i teologia, avui no sabríem res de la teoria de l’evolució. Sabeu que el marcapassos es va inventar mentre es feien experiments per crear un altre aparell? Són exemples que mostren que equivocar-nos ens permet reinventar-nos, o que, de vegades, errar en una cosa ens dóna la solució a una altra. I és que només podem triomfar si ho intentem, malgrat la por, el vertigen i la decepció.

Aquests són només alguns dels motius que es narren a Les virtuts del fracàs, però el més important de tot és tenir clar que fallar ens fa créixer i assaborir l’èxit molt més intensament. Sens dubte, el relat de Charles Pépin és una lliçó de vida i una glopada de motivació i força per al lector. Les anècdotes que presenta, reals i curioses, converteixen aquesta novetat editorial en un tractat de saviesa i sentit comú amb un toc de gràcia. No us vénen ganes de llegir-lo?