Un recorregut personal i íntim de Lluís Foix a través de les estacions de l’any amb una mirada sàvia que implica una entesa total amb la natura que l’envolta.

Una reflexió delicada, erudita i vital de la vall del Corb i del món en el més pur estil planià des d'una visió realista i humil. Reflecteix l’orgullós sentit de pertinença d’un Foix arrelat a una terra que l’ha bressolat durant la seva infància i que ara representa la seva pàtria en estat pur.

Un llibre únic, deliciós, imprescindible.

El que la terra m'ha donat Lluís Foix Carnicé

Lluís Foix ha estat director de La Vanguardia, director adjunt i sotsdirector en diverses etapes des de 1982 fins al 2001. Durant set anys ha estat director de la versió digital de La Vanguardia. És llicenciat en Periodisme i en Dret i ha estat corresponsal a Londres i a Washington. Ha cobert moltes guerres, cimeres, eleccions i conflictes enviant cròniques des de 84 països. És especialista en política internacional i columnista habitual als diaris La Vanguardia, El Punt Avui i Mundo Deportivo. Participa en diverses tertúlies radiofòniques i televisives.

Potser sí que és veritat que el contacte amb la terra ens permetrà conèixer més la veritat. En el que ara diem avui se’ns fa més difícil esbrinar-li la veritat. Cadascú de nosaltres –com que ja gairebé no tenim contacte amb la terra– ens pensem que tenim la veritat, quan la veritat és de tots, de tots. És de les estacions climatològiques que ara també sembla que han perdut el nord. No és un pastís per compartir entre uns quants només. Aquesta és en síntesi aquest llibre excepcionalment ben escrit, i recomano rellegir-lo degut a un pelegrinatge, segons Josep Maria Esquirol, del protagonista i que jo qualifico d’observador existencial.
Penso que a Andorra hauríem de tenir molt present el que la terra ens ha donat en la nostra curta, normal o llarga vida. Una terra aspra i dura de vegades. Terra que hem amagat sovint al cementiri dels elefants, com si ens fes por tenir-la present, i no només, de tant en tant, la volem recordar. Que desagraïts que som, Déu meu! Algun dia quedarà encara algun tros de terra, a casa nostra, per retrobar la soledat? De la solitud no en queda massa tampoc, perquè roman dins nostre, i endinsar-nos en nosaltres mateixos no ens agrada gaire.

 

Plantejat com un viatge íntim i personal a través de les estacions de l’any, El que la terra m’ha donat constitueix un relat indirecte de la vida del periodista que no segueix una cronologia precisa sinó que, a través del curs de l’any, el que fa és un cant i un elogi de la natura. Així, si els dos primers títols de la seva obra autobiogràfica –La marinada sempre arriba i Aquella porta giratòria- se centraven en passatges concrets de la vida de l’autor –el primer, en la infància i joventut; el segon, en el seu treball al diari La Vanguardia entre 1969 i 1983-, en aquest cas es tracta d’una mirada de caràcter més atemporal i, a la vegada més íntima, sobre la naturalesa com a valor estètic i com a patrimoni a conservar. I això val tant per a aquell espai més pròxim –el de les terres de Lleida- com per a aquells altres que Foix ha anat descobrint al llarg de la seva dilatada trajectòria com a corresponsal i enviat especial a països dels cinc continents. Al cap i a la fi, tots ells han contribuït a modelar la personalitat de Lluís Foix, bastida a partir d’uns ascendents rurals -molt ben definits a la seva obra La marinada sempre arriba- i un tarannà cosmopolita propi d’un home llegit i viatjat.

 

Llicenciat en dret i periodisme, Lluís Foix es va incorporar a La Vanguardia l’any 1969, de manera que tota la seva carrera professional ha estat vinculada al rotatiu barceloní en el qual ha desenvolupat, pràcticament, totes les funcions, però que ha destacat, sobretot, en l’àmbit de la política internacional. Així, Foix ha estat corresponsal a Londres (1974-1980) i Washington (1981-82) i ha cobert informacions com a enviat especial en un total de 84 països. Això a banda, ha estat director del rotatiu durant un breu període, subdirector i director adjunt (1987-2000) i director de l’edició digital (2000-2006). A més de la seva tasca com a escriptor, Lluís Foix col·labora actualment amb diferents mitjans escrits i participa en diverses tertúlies radiofòniques i televisives.