Plàcid Garcia-Planas ens relata com la paradoxa -i paral·lelament el dolor i la malenconia- és, potser, la manera més eficaç d'explicar l'atrocitat de les guerres actuals.

Jazz al despatx de Hitler,Una altra manera de veure les guerres

Què és el que explica millor la guerra? Les ofensives de l'exèrcit afganès contra els talibans o l'ànsia dels soldats per gravar el combat als seus mòbils Nokia? On rau la notícia?, en el fet que Bet Furik és el poble de Cisjordània d'on han sortit més «màrtirs» o que el primer suïcida es va esclatar a si mateix vestit amb la samarreta del Real Madrid i el segon amb la del Barça? Què és més desconcertant?, que el pas fronterer on va començar la Segona Guerra Mundial és avui dia una zona gai o que just el lloc on van penjar Mussolini és, ara, un McDonald's? 
Plàcid Garcia-Planas, un dels periodistes més destacats de La Vanguardia, ens relata com la paradoxa -i paral·lelament el dolor i la malenconia- és, potser, la manera més eficaç d'explicar l'atrocitat de les guerres actuals. , així, anomena tots i cadascún dels conflictes -les mateixes guerres amb les que nosaltres convivim a distància, des de la comoditat de la televisió i el sofà-, identificant tots els protagonistes que pot, encara que els hagi conegut tan sols per un instant, amb el seu nom de pila o, encara millor, el mot amb el que se'l coneix entre els seus. (De fet, pretenia acompanyar aquesta nota amb el llistat de tots els noms -dotzenes i dotzenes- que he subratllat llegint el llibre. Ell, que no és a Facebook -més aviat és a Kandahar-, acaba fent una petita viquipèdia de damnificats per la guerra).

Rere aquest missatge, doncs, s'inicia la narració d'un viatge que travessa els Balcans -Bòsnia, Sèrbia, Montenegro, Kosovo-, passant per Palestina, Israel i el Líban, i acabant a la teranyina de l'Iraq, el Pakistan i l'Afganistan. I, entremig, anades i tornades -en el temps i l'espai- a París, Londres, l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista, i tot allò que, provenint de la història d'entresegles, ens pugui retornar a la realitat més actual, probablement ja ben canviada.

 

Premi Godó de periodisme d'investigació.

  

Les guerres del segle XX comptades des d'un altre lloc. Detalls importants que han passat desapercebuts, històries secundàries que amb el pas del temps s'han fet importants, la resolució dels conflictes militars, etc. Des quina música s'escoltava en el búnquer de Hitler, fins als soldats i el seu comportament en la guerra de golf o els problemes racials a la guerra de Iugoslàvia. Capítols breus, sintètics i molt ben escrits, que realcen el valor del detall en la història contemporània.

 

Periodista especialitzat en conflictes i guerres, Plàcid Garcia-Planas és corresponsal de guerra de La Vanguardia. Ha cobert dotzenes de conflictes bèl·lics i té una àmplia, experiència en aquest terreny. Un llibre diferent que aborda, com els grans reporters del segle, els temes i les anècdotes des d'un punt de vista no convencional i personal.