La división de servicios está formada por un equipo de profesionales cualificados y especializados en publicaciones de prestigio y ediciones personalizadas, con más de 12 años de experiencia en el mundo de la edición.


Nuestra razón de ser es ofrecer un servicio integral a todas aquellas empresas que necesiten editar publicaciones de calidad y prestigio, y proporcionar un amplio abanico de posibilidades a la hora de personalizar ediciones con objetivos diversos.


Profesionalidad, rigor y eficacia definen nuestra manera de trabajar y de elaborar todos los proyectos que nos confían nuestros clientes.

Aquest llibre obre les portes al fascinant món de la cuina antiga:
des de les preparacions dels nostres avantpassats més
remots del Paleolític, passant per la cuina d’olles i cassoles del
Neolític, la robusta alimentació dels ibers i la delicada cuina
grega, fins a arribar a la sofisticada gastronomia romana.
Receptes explicades pas a pas, amb comentaris sobre els
ingredients més llunyans, a fi que puguem fer-ne adaptacions
actuals, fàcils i sempre delicioses.
I, com sempre en els llibres de Jaume Fàbrega, a part de
les receptes hi ha detallades informacions sobre com es menjava
en cada període històric, els aliments propis de cada
època, les tècniques de cocció, l’espai culinari i el menjador,
els utensilis de cuina i el parament de taula, les diferències
entre classes socials, els grans banquets i els vins; tot amanit
amb una suculenta documentació i un apartat dedicat a la
cuina eròtica

Jaume Fàbrega publica "La cuina antiga. Ibers, grecs i romans"

"La cuina antiga. Ibers, grecs i romans", nou llibre del professor Jaume Fàbrega

És professor de Gastronomia i Enologia de l’Escola de Turisme i
Direcció Hotelera de la UAB, historiador, consultor gastronòmic
i periodista. És un dels escriptors gastronòmics del Mediterrani
més reconeguts. Ha publicat més de seixanta llibres de cuina
i col·labora en diversos mitjans. Llicenciat en història de l’art i crí-
tic d’art, ha estat durant anys membre de la junta de l’ADI-FADdisseny.
Li ha estat atorgat set vegades el Gourmand World
Cookbook Award, el premi als millors llibres de cuina del món.
En aquesta mateixa col·lecció ha publicat La cuina medieval i
renaixentista, La cuina del 1714 i La cuina modernista.

 

Jaume Fàbrega LA CUINA ANTIGA IBERS, GRECS I ROMANS Els primers plats de la nostra memòria gustativa, per menjar avui Pròlegs d’Eudald Carbonell, Enriqueta Pous, Marta Santos i Mario Zucchitello

 

 

El llibre de Fàbrega, col·laborador de Diari de Girona, ofereix una ampli receptari medieval i renaixentista, precedit d'un recull de les tècniques, els costums i la fusió de les tradicions culinàries de l'època. Totes les receptes del llibre -de les més elementals, com ara les peres amb formatge, a les més elaborades, com ara el cabirol amb salsa agredolça- s'expliquen pas a pas i se n'adapten els ingredients amb variants i alternatives.

 

Hi tenen cabuda els costums càtars i els dels frares, els gustos de la noblesa, allò amb que el poble s'havia de conformar i inclús plats i begudes afrodisíacs.

 

L'autor va remarcar el desconeixement que tenim del hàbits alimentaris d'aquestes èpoques, i va -qui sap si un dard medieval als cuiners estrella- va venir a dir que en cuina ja està tot inventat des de fa molt temps.

 

Tastet medieval

 

L'acte va finalitzar, no podia ser d'altra manera, amb menjar. Medieval, per descomptat, elaborat per a l'ocasió el cuiner Abraham Simon. Els assistents -i algun que no era però passava per allà- van poder degustar escabetx de llobarro agredolç, una de les receptes del llibre. No afrodisíaca, per cert.

 

 

 

 

 

 

LA CUINA ROMANA SOPA DE CIGRONS E ls grecs i els romans rics també menjaven llegums, com ara els fesolets, les llenties, les faves i els pèsols secs, i els cigrons. Els menjaven en forma de sopa, amb ordi, verdures, etc., o en forma de puré, semblant a l’actual humus de la cuina àrab, turca, etc. També els consumien bullits i amanits amb sal, oli, comí i vi (o vinagre suau; podria ser un vinagre de Mòdena), o bé remenats amb ous.

 

 INGREDIENTS 1/2 kg de cigrons cuits 1 ceba mitjana 1 cullerada d’orenga 1 branca de julivert 1 L d’aigua (opcional) oli d’oliva 1/2 cullerada de comí pebre sal ELABORACIÓ Escalfeu oli en una cassola. Peleu i talleu la ceba com si haguéssiu de fer un sofregit i poseu-la a la cassola. Afegiu-hi els cigrons cuits, juntament amb la sal, el julivert, el comí, l’orenga i l’oli d’oliva. Aixafeu-los amb una cullera de fusta o deixeu-los sencers. Serviu-los, si voleu, amb un raig d’oli d’oliva.

 

 NOTES • Si ho voleu fer com una sopa, aboqueu-hi 1 L d’aigua i feu-ho bullir uns quants minuts. La cuina prehistòrica 25 CARGOLS A LA BRUTESCA É s una variant dels cargols fets amb foc directe, coneguts sota diversos noms segons les comarques (a la petarrellada, etc.). Formen part del que podríem anomenar «cuina prehistòrica» en línia directa: coccions a la llosa, amb una capa de fang (com es fa amb aus de caça, eri- çons de terra, etc.) o amb palla, llistó, branquillons, etc. INGREDIENTS 3 kg de cargols alls oli sal

 

ELABORACIÓ Col·loqueu els cargols de cara amunt sobre una llosa. Saleu-los bé i tingueu cura que la sal penetri a dins de les cloves. Cobriu-los amb palla seca i, si en teniu, amb alguna branca d’olivera. Caleu foc a la palla i espereu que s’hagi cremat totalment. Venteu o bufeu els cargols, a fi de treure’n les restes de palla i branquillons. Sense deixar-los refredar, aneu agafant els cargols amb un punxó o escuradents, traieu-ne la clova i suqueu-los amb allioli.

 

 NOTES • Amb el foc, la sal dóna una textura cruixent a aquests cargols, i fins i tot a les closques. • Utilitzeu cargols dejunats. • Al camp, quan els pagesos netejaven marges i cremaven llistó o herba seca, utilitzaven els cargols que trobaven, per exemple, als forats de les soques de les oliveres i els consumien a l’instant.

La cuina antiga conté un estudi fruit de dos anys de treball de recerca sobre la cuina prehistòrica d'ibers, grecs i romans.

 

«Parlo dels ingredients i primeres matèries que usaven, les tècniques culinàries, l'espai culinari on es cuinava i on i com es menjava», diu l'autor.

 

«Sorprenentment, tant la cuina grega com la romana tenen coses molt semblants a l'actual. La curina romana té plats que encara avui fem com els fesolets amb oli, el xai amb prunes, l'ànec amb peres o la sèpia amb pèsols».

 

Com sempre, Fàbrega desmunta mite de la dieta mediterrània perquè, per exemple, «resulta que els ibers no bevien vi sinó cervesa», diu, i afegeix que el vi «els va arribar dels grecs, com l'oli d'oliva i el pa».

 

El llibre també toca el tema de la cuina eròtica, que «interessava moltíssim a grecs i romans», i exposa com bebien el vi i quins tipus de vins tenien.

 

Al final afegeix una guia «molt completa» de totes les festes gregues i romanes que es fan encara avui a tot el món, per exemple el carnaval o evocacions i recreacions històriques com els manaies.

 

 

 

 

 

 

 

 

«Aquest llibre constitueix un relat emocional i racional de la nostra Mediterrània, en què es constata la gran càrrega d’informació que ha donat aquesta manera de viure i que es resisteix a morir. En Jaume, com a bon coneixedor de les menges dels pastors i pagesos i com a expert en conducta social i gastronòmica, ens guia en molts aspectes d’aquesta realitat

RESPOSTAS DE UN MESTRE DELS LLIBRES DE CUINA :Jaume Fàbrega

ENTREVISTA VALENTÍ.12.17

1.He publicat una seixantena de llibres, entre ells 4 grans enciclopèdies, respectivament, sobre La cuina catalana, La cuina mediterrània, La cuina del món i La cuina.Gastronomia Tradicional sana, a més de diversos volums sobre història de la cuina catalana , llibres monogràfics i assaigs. Alguns d’ aquests llibres han estat premiats, en 7 ocasions, pels Gourmand World Coockbok Awards.

Compagino l´escriptura amb la docència, es de fa uns anys imparteixo l´assignatura Gastronomia i Vins a l’ Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB. També faig de crític d’ art- de fet vaig ser Professor d’ Història de l´Art Contemporani i Teoria i Tècniques de l´Art a la Universitat de Girona i publico en diversos mitjans, en paper i digitals (“El Temps”, “Diari de Girona”, “Revista del Baix Empordà...).

 

2. El meu últim llibre publicat és LA CUINA ANTIGA. IBERS, GRECS I ROMANS, que és fruit d’ una investigació d’ anys. En impremta tinc LA CUINA DELS TAPERS, que varen inventar la cuina més sofisticada de la Costa Brava i estic redactant 100 REFRANYS DE MENJAR I BEURE, entre altres.

 

3.Durant uns anys vaig fer de crític gastronòmic, però ara, sortosament, escric el que vull, sense la cotilla d’ haver de comentar restaurants, productes, etc. Em considero, doncs, gastrònom i escriptor, a part d’ historiador i consultor gastronòmic. És l´ofici que més m´agrada... Però també he estat un  actiu activista cultural, artístic i polític.

 

4. Durant anys he pogut viatjar, sortosament en un món i en una Mediterrània més en calma que l´actual. El meu objectiu era- i és- cercar receptes i les seves històries, però no , en general, al restaurants, sinó a les cases. Això era totalment possible als països àrabs, al Magrib, a Xipre, a Creta i Grècia, a Croàcia, a Hongria, a Portugal, etc. Constitueixen un conjunt d’ experiències meravelloses, tant humanes com gastronòmiques. De fet aquestes receptes i experiències apareixen als meus llibres i articles, o al meu blog Bona Vida. Fins i tot són el leit motif d’ una nove.la porno-gastronòmica i de viatges, “Fogons calents.” Per cert, en una pàgina de llibres del Ministerio de Cultura espanyol està classificada com a un llibre de “cocina regional catalana”!.

 

5.Als meus llibres- del primer- La cuina gironina,1985- al darrer, La cuina antiga.Ibers, grecs i romans, 2017, sempre mantinc el mateix estil. D’ Una banda, hi ha diverses introduccions o capítols que expliquen els aspectes relacionats amb la llengua, l´antropologia, la sociologia, la història i la cultura en general, cosa que en fan un llibre de lectura, de tauleta de nit. De l´altre el receptari, que mai no és una simple recepta, com sol ser habitual. Sempre hi ha una introducció on n´explico els orígens, els aspectes lingüístics, la comparo amb receptes d’ altres cultures, etc.; després ve la llista d’ Ingredients, ben detallada; a continuació l´Elaboració, pas a pas, atenent fins i to a aspectes que solen passar desapercebuts (com la textura del plat, el color,les variants , etc.) i, finalment unes Notes que completen aspectes diversos. A més he desenvolupat un estil narratiu propi, que té el gran avantatge que permet detectar la gran quantitat de plagis que es fa dels meus articles i llibre en altres llibres, articles, blogs, etc. A través de l´estudi dels receptaris medieval i del Barroc he proposat una manera concreta d’ explicar els plats, sempre adreçat al lector, i no de forma impersonal com es fa en espanyol. De fet faig d’ assessor en termes gastronòmics del TERMCAT, i en temes enològics, de la Universitat de València, ja que sempre he procurat, per respecte al lector, cuidar molt el llenguatge.

 

6.Als  meus llibres de cuina històrica, per apropar-los al lector d’ avui, a part que totes les receptes es poden fer- si no hi ha ingredients disponibles en busco d’ alternatius-, hi ha una faixa on es diu que es podrà esmorzar segons diversos sectors socials. A La cuina antiga. Ibers, grecs i romans, per exemple es diu “esmorza com un neandertal, dina com un ilerget i sopa com un patrici romà”. I així així...Busco sempre que el llibre sigui alhora amè, entenedor però rigorós, i en molts caso divertit. Per exemple, en aquest llibre, o en el de La cuina medieval. Moros, jueus i cristians, hi apareix la cuina eròtica...

 

7. Ja he dit que no pretenc fer llibres només per als savis, sinó per un públic general, que va des de les mestresses de casa, passant pels gurmets i acabant pels grans cuiners... Així ho ha assenyalat grans mestres com Ferran Adrià, Joan Roca, Carme Ruscalleda, Fermí Puig o Nandu Jubany, que asseguren que els meus llibres constitueixen una bona base de dades.

 

8. Quan viatgem,  però fins i tot aquí, hi ha aliments que no ens agraden, i que fins i tot ens poden repugnar. No a tothom, per exemple, li agraden els menuts com el fetge, els ronyons, el cervell, les tripes o la sang...Jo tinc la sort que vinc de pagès, i per tant he estat nodrit amb aquesta aliments i ho considero una gran sort, ja que no tinc molts tabús alimentaris, cosa que em serveix molt en els meus viatges.  Al llarg d’ ells he comprovat que allò que ens agrada o ens desplau és una tria cultural – i fins i tot he escrit diversos assaigs sobre el tema-: els europeus, en general, no mengen cargols, ni calamars ni sèpia, ni pop, que en canvi són molt apreciats a la Mediterrània o a Orient. Aquí mengem anemones (fideus de mar), garoines (eriçons), holotúries (espardenyes), que es consideren no comestibles a la major part de països...El mateix passa amb els bolets, una especialitat catalana i eslava.

 

9. Sempre m´he dedicat a la cuina tradicional, seguint la frase de Josep Pla: “la nostra vella cuina familiar és l´única que val la pena conservar”, i he escrit llibres molt ampli com El gran llibre de la cuina de les àvies. Això no vol dir que no tingui en compte l´aportació dels cuiners i dels grans xes. De fet, dos llibres fonamentals en al nostra bibliografia culinària, els he escrit com a “negre”. Es tracta del famós llibre de Josep Lladonosa “EL gran llibre de la cuina catalana” o el primer d’ en Ferran Adrià, i que el va llançar al món, “El sabor del mediterrani”. I, de fet, a la major part dels meus llibres hi incloc referències o receptes d’ aquets grans mestres, sobretot quan parteixen de la cuina tradicional catalana.

 

10. Com he dit, sempre he tingut una relació amb els grans  i les grans xefs, que a més han escrit o parlat sobre mi...Per exemple Ferran Adrià, Joan Roca, Nandu Jubany, etc. han escrit pròlegs per a llibres meus, a part de personalitats diverses com Eudald Carbonell,Maria Mercè Roca, Josep Maria Terricabras, Pep Riera, Carlo Secchi, Eliane Thibaut-Comelade i tants d’ altres.

 

11.En els llibres de cuina història procuro endinsar-me en l´època i documentar-me bé, a fi de desfer tòpics o informacions errònies. Per exemple, sempre s’ ha escrit i dit que en la cuina antiga es feien servir molt les espècies per amagar els aliments pocs frescos. Als llibre “La cuina antiga. Ibers, grecs i romans” o a “La cuina medieval i renaixentista. Moros, jueus i cristians” demostro que això no és així. De fet, en el passat, es podia menjar millor que ara, si més no la gent rica, i l´art gastronòmics , tanta a l´època antiga com en la medieval i moderna, estava molt desenrotllat.

 

12. Sempre he defensat i defenso la cuina tradicional catalana, i la major part dels meus llibres, tant els de caire general com monogràfics- “La cuina de pagès “La cuina dels pescadors de la Costa Brava”, etc. Com deia Josep Pla, “la nostra vella cuina familiar és l´única que val la pena conservar”.Igualment he proposat l´existència d’ una Alta Cuina Tradicional Catalana, per fer front a la cuina que és de tot el món menys d’ aquí...Molt sovint és més fàcil menjar un risotto que un Arròs a la cassola, o usushi que no pas un Fricandó...

 

13. Tic una vintena de llibres al calaix. Alguns són assajos o llibres de gran calat- Diccionari de gastronomia,Cuina i societat al Quixot, Pescadors de la Costa Brava, La cuina afrodisíaca, La cuina de gènere, Alimentació i religió, Cuina i cultura popular, Raons gastronòmiques per a la Independència...-, d’ altres són de caire monogràfic- La cuina d’ Eivissa, El gran llibre dels menuts, La cuina de la Costa Brava, El llibre de l´escudella; quests dos potser s’ editara. A punt de sortir hi ha “La cuina dels tapers” i en curs d’ escriptura, i amb edició ja assegurada, 100 refranys de menjar i beure. De fet, sempre estic escrivint; per a mi és una necessitat, una passió i un plaer.