La división de servicios está formada por un equipo de profesionales cualificados y especializados en publicaciones de prestigio y ediciones personalizadas, con más de 12 años de experiencia en el mundo de la edición.


Nuestra razón de ser es ofrecer un servicio integral a todas aquellas empresas que necesiten editar publicaciones de calidad y prestigio, y proporcionar un amplio abanico de posibilidades a la hora de personalizar ediciones con objetivos diversos.


Profesionalidad, rigor y eficacia definen nuestra manera de trabajar y de elaborar todos los proyectos que nos confían nuestros clientes.

Aquest llibre obre les portes al fascinant món de la cuina antiga:
des de les preparacions dels nostres avantpassats més
remots del Paleolític, passant per la cuina d’olles i cassoles del
Neolític, la robusta alimentació dels ibers i la delicada cuina
grega, fins a arribar a la sofisticada gastronomia romana.
Receptes explicades pas a pas, amb comentaris sobre els
ingredients més llunyans, a fi que puguem fer-ne adaptacions
actuals, fàcils i sempre delicioses.
I, com sempre en els llibres de Jaume Fàbrega, a part de
les receptes hi ha detallades informacions sobre com es menjava
en cada període històric, els aliments propis de cada
època, les tècniques de cocció, l’espai culinari i el menjador,
els utensilis de cuina i el parament de taula, les diferències
entre classes socials, els grans banquets i els vins; tot amanit
amb una suculenta documentació i un apartat dedicat a la
cuina eròtica

Jaume Fàbrega publica "La cuina antiga. Ibers, grecs i romans"

"La cuina antiga. Ibers, grecs i romans", nou llibre del professor Jaume Fàbrega

És professor de Gastronomia i Enologia de l’Escola de Turisme i
Direcció Hotelera de la UAB, historiador, consultor gastronòmic
i periodista. És un dels escriptors gastronòmics del Mediterrani
més reconeguts. Ha publicat més de seixanta llibres de cuina
i col·labora en diversos mitjans. Llicenciat en història de l’art i crí-
tic d’art, ha estat durant anys membre de la junta de l’ADI-FADdisseny.
Li ha estat atorgat set vegades el Gourmand World
Cookbook Award, el premi als millors llibres de cuina del món.
En aquesta mateixa col·lecció ha publicat La cuina medieval i
renaixentista, La cuina del 1714 i La cuina modernista.

 

Jaume Fàbrega LA CUINA ANTIGA IBERS, GRECS I ROMANS Els primers plats de la nostra memòria gustativa, per menjar avui Pròlegs d’Eudald Carbonell, Enriqueta Pous, Marta Santos i Mario Zucchitello

 

 

El llibre de Fàbrega, col·laborador de Diari de Girona, ofereix una ampli receptari medieval i renaixentista, precedit d'un recull de les tècniques, els costums i la fusió de les tradicions culinàries de l'època. Totes les receptes del llibre -de les més elementals, com ara les peres amb formatge, a les més elaborades, com ara el cabirol amb salsa agredolça- s'expliquen pas a pas i se n'adapten els ingredients amb variants i alternatives.

 

Hi tenen cabuda els costums càtars i els dels frares, els gustos de la noblesa, allò amb que el poble s'havia de conformar i inclús plats i begudes afrodisíacs.

 

L'autor va remarcar el desconeixement que tenim del hàbits alimentaris d'aquestes èpoques, i va -qui sap si un dard medieval als cuiners estrella- va venir a dir que en cuina ja està tot inventat des de fa molt temps.

 

Tastet medieval

 

L'acte va finalitzar, no podia ser d'altra manera, amb menjar. Medieval, per descomptat, elaborat per a l'ocasió el cuiner Abraham Simon. Els assistents -i algun que no era però passava per allà- van poder degustar escabetx de llobarro agredolç, una de les receptes del llibre. No afrodisíaca, per cert.

 

 

 

 

 

 

LA CUINA ROMANA SOPA DE CIGRONS E ls grecs i els romans rics també menjaven llegums, com ara els fesolets, les llenties, les faves i els pèsols secs, i els cigrons. Els menjaven en forma de sopa, amb ordi, verdures, etc., o en forma de puré, semblant a l’actual humus de la cuina àrab, turca, etc. També els consumien bullits i amanits amb sal, oli, comí i vi (o vinagre suau; podria ser un vinagre de Mòdena), o bé remenats amb ous.

 

 INGREDIENTS 1/2 kg de cigrons cuits 1 ceba mitjana 1 cullerada d’orenga 1 branca de julivert 1 L d’aigua (opcional) oli d’oliva 1/2 cullerada de comí pebre sal ELABORACIÓ Escalfeu oli en una cassola. Peleu i talleu la ceba com si haguéssiu de fer un sofregit i poseu-la a la cassola. Afegiu-hi els cigrons cuits, juntament amb la sal, el julivert, el comí, l’orenga i l’oli d’oliva. Aixafeu-los amb una cullera de fusta o deixeu-los sencers. Serviu-los, si voleu, amb un raig d’oli d’oliva.

 

 NOTES • Si ho voleu fer com una sopa, aboqueu-hi 1 L d’aigua i feu-ho bullir uns quants minuts. La cuina prehistòrica 25 CARGOLS A LA BRUTESCA É s una variant dels cargols fets amb foc directe, coneguts sota diversos noms segons les comarques (a la petarrellada, etc.). Formen part del que podríem anomenar «cuina prehistòrica» en línia directa: coccions a la llosa, amb una capa de fang (com es fa amb aus de caça, eri- çons de terra, etc.) o amb palla, llistó, branquillons, etc. INGREDIENTS 3 kg de cargols alls oli sal

 

ELABORACIÓ Col·loqueu els cargols de cara amunt sobre una llosa. Saleu-los bé i tingueu cura que la sal penetri a dins de les cloves. Cobriu-los amb palla seca i, si en teniu, amb alguna branca d’olivera. Caleu foc a la palla i espereu que s’hagi cremat totalment. Venteu o bufeu els cargols, a fi de treure’n les restes de palla i branquillons. Sense deixar-los refredar, aneu agafant els cargols amb un punxó o escuradents, traieu-ne la clova i suqueu-los amb allioli.

 

 NOTES • Amb el foc, la sal dóna una textura cruixent a aquests cargols, i fins i tot a les closques. • Utilitzeu cargols dejunats. • Al camp, quan els pagesos netejaven marges i cremaven llistó o herba seca, utilitzaven els cargols que trobaven, per exemple, als forats de les soques de les oliveres i els consumien a l’instant.

La cuina antiga conté un estudi fruit de dos anys de treball de recerca sobre la cuina prehistòrica d'ibers, grecs i romans.

 

«Parlo dels ingredients i primeres matèries que usaven, les tècniques culinàries, l'espai culinari on es cuinava i on i com es menjava», diu l'autor.

 

«Sorprenentment, tant la cuina grega com la romana tenen coses molt semblants a l'actual. La curina romana té plats que encara avui fem com els fesolets amb oli, el xai amb prunes, l'ànec amb peres o la sèpia amb pèsols».

 

Com sempre, Fàbrega desmunta mite de la dieta mediterrània perquè, per exemple, «resulta que els ibers no bevien vi sinó cervesa», diu, i afegeix que el vi «els va arribar dels grecs, com l'oli d'oliva i el pa».

 

El llibre també toca el tema de la cuina eròtica, que «interessava moltíssim a grecs i romans», i exposa com bebien el vi i quins tipus de vins tenien.

 

Al final afegeix una guia «molt completa» de totes les festes gregues i romanes que es fan encara avui a tot el món, per exemple el carnaval o evocacions i recreacions històriques com els manaies.

 

 

 

 

 

 

 

 

«Aquest llibre constitueix un relat emocional i racional de la nostra Mediterrània, en què es constata la gran càrrega d’informació que ha donat aquesta manera de viure i que es resisteix a morir. En Jaume, com a bon coneixedor de les menges dels pastors i pagesos i com a expert en conducta social i gastronòmica, ens guia en molts aspectes d’aquesta realitat