L'Enric recupera d'un antiquari un quadern de viatge que li canviarà la vida. El dietari revela una informació espantosa: la història d'en Sebastià, un català que va ser obligat a filmar presos i oficials nazis en posicions eròtiques al camp de concentració de Mauthausen. L'Enric, un apassionat de la fotografia, vol fer justícia i, a partir de les pistes que li proporciona el quadern, comença la recerca. La seva investigació, però, aviat toparà amb impediments i de mica en mica descobrirà que la realitat pot ser molt variable i que tothom no és qui sembla.

EL FOTÔGRAF

Òscar Palazón Ferré (Lleida, 1969) és llicenciat en Filologia Anglogermànica. Viu i treballa a la ciutat de Tarragona, on fa de professor d'anglès en un institut de secundària.[cal citació]

Ha publicat 4 novel·les, 3 poemaris i diversos relats i poemes en llibres col·lectius. També ha fet incursions en la poesia visual i experimental, quedant finalista en un parell de premis d'aquest gènere.[1][2]

Ha compaginat la seva faceta com a escriptor amb la traducció,[3] la gestió cultural,[4] el periodisme literari,[5][6] la presentació de llibres,[7] la participació en jurats de premis literaris[8] i la docència a l'Escola de Lletres de Tarragona

 

'Enric, un home que acaba de ser abandonat per la nòvia, descobreix un quadern escrit per un pres català de Mauthausen on es revela un secret esborronador. Anirà a la seva recerca, i convertirà la venjança del supervivent en una obsessió personal.
 
 
Palazón ha construit una excel·lent història a partir d'una anècdota (la filmació de pel·lícules pornogràfiques a Mauthausen), en què reflexiona sobre els racons del temps, la memòria i la venjança. Està edificada sobre un esquema narratiu que alterna dos temps (o potser són més, o potser no), i que juga amb subtilesa amb el lector. El ritme és força ràpid i es converteix en una d'aquelles novel·les que continues llegint a les escales automàtiques del metro. Si hi he de trobar algun defecte, és que potser que hi ha algun cap sense lligar un cop conegut el desenllaç (i que no explicaré aquí, per no espatllar-lo), o que coixeja un xic.

Entrevista a Oscar Palazon