Edicions 62 va néixer l'any que li dóna nom. Exactament, per Sant Jordi del 1962, quan va aparèixer el primer llibre de la nova empresa: Nosaltres, els valencians de Joan Fuster. Amb motiu del cinquantè aniversari, s'anuncià que el llibre més venut per l'editorial, fins al moment, era Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, amb 1.376.016 exemplars.[1][2]

Ramon Bastardes i Max Cahner van fundar l'editorial, que inicialment se centrava en l'assaig i llibres de cultura popular catalana.[3] Edicions 62 va tenir la seva primera seu a la Gran Via de les Corts Catalanes, de Barcelona.[4] En molt poc temps, i a desgrat d'unes circumstàncies que no eren ni políticament ni econòmicament favorables, l'editorial va arribar a ser com la volien els seus fundadors, una editorial generalista, universal i moderna. En aquest sentit, va ser decisiva la tasca de qui n’ha estat director literari durant prop de 40 anys, Josep M. Castellet. Al llarg de la seva trajectòria Edicions 62 ha constituït un catàleg de més de 4000 títols, que es caracteritza per la diversitat i la riquesa.[5]

Edicions 62 ha estat pionera,[cal citació] a Catalunya, en la incorporació d'escriptors contemporanis de tots els camps i procedències, i ha promogut també, per mitjà de col·leccions específiques, la difusió dels clàssics universals de la literatura i del pensament i dels clàssics de la literatura catalana. Publica obres de pràcticament tots els gèneres i en totes les modalitats d'edició: poesia, teatre, narrativa, assaig, biografies i memòries; edicions de butxaca, llibres de text i edicions escolars d'obres literàries; diccionaris i enciclopèdies, grans obres il·lustrades, etc. El seu ritme actual de publicació és d'una centena de títols nous cada any.

Edicions 62 pertany actualment al Grup 62, un conglomerat amb diversos negocis del món cultural.







Josep Miret Musté fou un home de compromís polític durant els anys de la segona República i la guerra civil, primer des de les joventuts de la Unió Socialista de Catalunya i, després, al PSUC. Tingué un paper actiu, amb responsabilitats polítiques i militars, dins de les institucions de la Generalitat, l’Exèrcit Popular de la República —en el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, en la presidència del Consell de Transports,
en la Conselleria de Proveïments i, per últim, com a comissari polític als fronts.
Un cop abandonà Catalunya, mantingué el seu compromís polític jugant un paper singular en els moviments de resistència antinazi al nord de França, fins a jugar-se la pròpia vida i que el portà a afegir-se als milers de republicans que romanien des de 1940 al camp de Mauthausen, on fou assassinat l’any 1944.

Josep Miret Musté: (1907-1944)

Rosa Toran (Manresa, 1947) és doctora en Història i professora d'aquesta matèria a l'IES Vilassar de Mar (Barcelona). Ha escrit diversos llibres, en col·laboració amb Cèlia Cañellas, sobre la política municipal durant la Restauració de la Segona República i sobre l'acció política de les dones. En els darrers anys ha investigat la deportació i la vida als camps nazis, singularment la dels republicans espanyols. Col·labora amb regularitat en premsa i revistes especialitzades sobre aquests temes. Com a membre de l'associació Amical de Mauthausen, ha portat a terme diverses tasques i ha estat comissària d'exposicions com Mauthausen, l'univers de l'horror i Resistents i deportades. Edicions 62 li ha publicat Els camps de concentració Nazis i la biografia de Joan de Diego.

Josep Miret Musté nasqué a Barcelona el 14 de setembre de 1907, en el si d’una família senzilla i d’orígens camperols procedent de Mont-ral —un petit poble de la serra de Prades— i que progressivament havia anat emigrant, primer cap a la Riba, també a Tarragona, i després a Juneda (Lleida), fins que els pares, Gabriel i Magdalena, s’instal·laren al carrer Aribau número 5 de Barcelona, i més endavant, al mateix carrer, a la porteria del número 68 i al pis 4t 2a. El pare tenia un taller de serralleria, fet que influirà en la futura dedicació de Josep, i més tard, a la postguerra, la família regentà una botiga de queviures al carrer Pas de l’Ensenyança. Era el més gran dels cinc germans —dos nois, Josep i Conrad, i tres germanes, Francesca, Joana i Magdalena— en una família conservadora i clerical, en contrast amb la militància política d’esquerres dels dos germans i de la germana petita Magdalena, tots tres afiliats al PSUC. Josep Miret començà ben aviat, als tretze anys, a treballar com a aprenent de manyà al taller Vídua de Jaume Bunti del carrer Indústria 103, però decidí emprendre estudis per perfeccionar-se en l’ofici, tal com ell mateix ressenyà en el qüestionari que hagué de respondre per accedir al curs preparatori de manyans de l’Escola Elemental del Treball: