Diez años de trabajo. Diez años buscando grandes obras literarias con las que sorprender a nuestros lectores. Este aniversario es gracias a vosotros. Y os queremos seguir sorprendiendo con títulos como la gran novela Solenoide, la edición conmemorativa de La librería o la colección de relatos victorianos Damas oscuras. Estos han sido algunos de nuestros últimos libros.
¿Estáis preparados para el 2018?
Enrique Redel
Editor

un Goya a la Mejor Película: d’Isabel Coixet

La llibreria- de Penelope fitzgerald

Penelope Fitzgerald
PENELOPE FITZGERALD, de soltera Knox, va néixer l’any 1916. Filla de l’editor de la revista Punch, Edmund Knox, va formar-se en escoles cares d’Oxford. El 1941 es va casar amb Desmond Fitzgerald, amb qui va tenir tres fills. Durant uns anys, va viure en una casa flotant del Tàmesi que temps després va naufragar. Autora tardana, Penelope Fitzgerald va publicar el seu primer llibre l’any 1975, amb cinquanta-vuit anys. El 1977 publicà la seva primera novel·la, The Golden Child. Amb La llibreria (1978; Impedimenta, 2010) va ser finalista del Booker Prize, premi que va aconseguir amb A la deriva (1979). Un any més tard, va escriure Human Voices (1980) i després At Freddie’s (1982). A partir de llavors, Fitzgerald es va decantar per la novel·la que revela fets i esdeveniments passats. La primera

«Coincidint amb l’adaptació cinematogràfica d’Isabel Coixet, arriba la primera traducció al català d’un dels més inoblidables clàssics de la literatura anglesa del XX.»

Per fi arriba en català una de les novel·les que millor ha retratat la passió per la literatura i un dels títols més llegits del nostre catàleg. Finalista del Booker Prize, La llibreria és una delicada aventura tragicòmica, una obra mestra de l’entomologia llibresca que ens narra la història de Florence Green, una dona emprenedora que decideix obrir una petita llibreria en un poblet de Suffolk. Si bé, en un principi, la idea sembla molt estimulant, Florence de seguida troba l’oposició de les forces vives del poble que, de manera educada però implacable, comencen a acorralar-la perquè renunciï als seus propòsits. Un sabotatge que culminarà amb el terratrèmol, subtil però devastador, provocat pels seus veïns quan decideix vendre la polèmica edició de l’Olympia Press de Lolita, de Nabokov.

 

Les petites comunitats tenen relacions que al nouvingut se li acostumen a escapar. Hi ha recels diversos davant del nou negoci i una dona que ha esdevingut una mena de referència social, Violet Gamart, esdevindrà el pal de paller d’una mena de campanya destinada a foragitar la novetat quan aquesta no prové d’ella mateixa. Tan sols un home vell i solitari entendrà, d’alguna manera, les bones intencions de la protagonista. La llibretera compta amb una ajudant, una nena a qui, per cert, no agrada gens llegir, però que té bones dots organitzatives. En el fons el llibre no és, ni de bon tros, cap homenatge a la lectura, els llibres que tenen més sortida són de coneixements, guies diverses, història tafanera… Un detonant a la situació serà l’arribada de Lolita, de Nabokov, un llibre del qual la gent del poble ha sentit parlar i que per això es ven més que no pas els altres.

 

El gran valor del llibre ve determinat pels subtils diàlegs, per les insinuacions presents en els comentaris de la gent, per aquesta sensació de societat petita i asfixiant que va embolcallant una situació plena de petites i grans traïcions. Recordo el cas que em van explicar d’una parella jove que va voler instal·lar un petit negoci de restauració en un poblet de Girona, al qual anava a estiuejar sovint, les reaccions de la gent del poble, aleshores, no van ser gaire diferents de les d’aquests anglesos de fa més de cinquanta anys. I finalment, com aquesta dona emprenedora, van haver de tocar el dos.

 

Violet Gamar, la manipuladora dama important del poble, no es pas una dona inculta ni ignorant. Però es creu amb el dret de manegar les activitats i les ofertes culturals de la gent. Les reticències de determinades societats als forasters encara són força habituals. Tot i que la pel·lícula de Coixet està molt ben ambientada i compta amb uns actors excel·lents. Fins i tot transcriu fil per randa algunes converses de la novel·la però cau en el tòpic del valor de la lectura i del geni incomprès, cosa que al llibre no surt en cap moment i si bé el negoci és una llibreria podem pensar que a la protagonista li hauria passat més o menys el mateix amb qualsevol altra mena de negoci.

 

 

 

 

La llibreria-

Opiniós varies tan sols una preval el seu èxit

 No és l'únic exemple de talent literari que ens ofereix La llibreria. Gran part del text es construeix sobre subtils diàlegs en què les paraules i el seu veritable sentit es dissocia augmentant la impressió de sufocant asfíxia, de claustrofòbia que emana tota l'obra. La hipocresia que impregna les relacions dels habitants del poble queden magníficament retratades en el text a través de silencis i evasives que van dibuixant el mapa real de Hardborough.

Amb el convenciment que, acabem sortint-nos-en o no, que, s’acabin o no imposant les condicions adverses, que ens acabin vencent o no les convencions i obligacions del món i de la societat, sempre haurem sortit guanyant; sempre haurem donat raó i sentit a la nostra vida. Perquè renunciar és perdre d’avançada; atrevir-se, guanyar —i el que més important, guanyar-se el respecte d’un mateix. Perquè, com assenyalava Kavafis, és el camí i no pas acabar arribant al destí el ens duu lluny, el que ens converteix en el que som, el que en forma i conforma, el que ens defineix i ens justifica

 

 

 

Impedimenta ha encertat de nou en recuperar a aquesta autora per al públic espanyol presentant la primera traducció al nostre idioma (a càrrec d'Ana Bustelo) d'aquest llibre, finalista del Premi Booker.