Som una editorial nascuda al 2015 a Girona, arrelada al territori i amb esperit tremendu. Donem suport a escriptors, il·lustradors o artistes que volen editar la seva obra en paper. Amb unes línies editorials ben definides i amb uns llibres acurats i alhora descarats, procurem fer de la qualitat, un segell identitari. Com també és segell d’identitat el nostre gust per l’escena. A can Tremendes ens encanta portar els artistes més enllà de les llibreries i som especialistes en trobar espais on presentar les obres.

En uns poemes molt ben acompanyats per les il·lustracions de Carles Azcón, Busquet ens mostra la seva part més vulnerable - "Sempre hi ha un taló d'Aquil·les, tros de pell que no exposa" -, que tot i ser feta de pell troba precisament en la pell la pròpia disfressa, la via perfecta per a "convertir-se en l'altra que ets": "la disfressa és la pell que ja tenies, amb preguntes i respostes incrustades". Trobem, en aquests versos dèrmics i palpables, ecos d'algunes poètiques catalanes d'alta volada, com Felícia Fuster, Maria Mercè Marçal, Mireia Calafell, Maria Antònia Massanet, Odile Arqué o Mireia Vidal-Conte. No en va, vers a vers, paraula rere paraula, la poeta deslligant nusos per endinsar-se de ple entre les ones i convertir-se en aquesta massa ingent de carn, esquelet i humanitat que és la balena. És, aquest, un espai en el qual passat i concessions no tenen lloc: "Primer nus a deslligar: la comprensió de mare.« Incondicional »té un gènere concret".

Arca mínima'

Núria Busquet Molist (Cardedeu, 1974). Traductora, escriptora, activista cultural. Especialitzada en poesia nord-americana contemporània, en particular en la poesia escrita per dones. Llicenciada en Traducció i Interpretació (UAB, 1996), Màster en Estudis de la Diferència Sexual (UB, 2006). Tradueix teatre i poesia, ha publicat el poemari propi Arca mínima (Edicions Tremendes, 2016) i la novel·la Partícules de nucli (premi Pare Colom de narrativa, 2017). Co-organitzadora del Festival de Poesia de Cardedeu PAM! (Poesia en Manta!), Participa com a poeta en recitals i activitats relacionades amb la poesia i amb la traducció de poesia en tot el territori i escriu al bloc literari "Els crits de les bèsties a la nit" (www.nuriabusquet.cat )

Amb aquesta Arca mínima, el volum d'un mol·lusc, una caixa de ressonància com una tradició llegida, honrada i trencada, Núria Busquet acaba d'entrar en la poesia catalana com una veu a tenir en compte, que diu molt i té molt a dir des la provisionalitat de la itàlica, des del biaix del jo i del no-sé-qui-sóc-jo-però-sé-que-sóc, des de la lluita que ofereixen els versos que són tan indefensos i letals com la mateixa humanitat. "Dins el fosc nedar constant / -amant en fuga- / a arca mínima, mor la / balena, i es debat / a la deriva / a plena llum / per desfer ens a la platja." La sublimació d'un cos en procés de putrefacció i renaixement constant, principi i fi d'una vivència alliberadora.