Desde la dirección editorial y creativa del nuevo sello, nos pidieron trabajar un proyecto arriesgado traspasando formatos y dando relevancia al propio contenido. Decidimos trabajar la identidad desde el criterio editorial, explicando la literatura desde la propia portada y a los autores desde su día a día.

Hi ha una estranyesa minimalista que queda sostinguda en l'ànima de qui llegeix les històries que Natàlia Cerezo recull en el seu primer llibre de contes, A les ciutats amagades. Una intimitat oculta, que s'intueix intensa en tots els seus personatges, solitaris i profunds, que es defineixen per tot el que callen i el que han perdut. Sobreviuen, i ella ho trasllada al paper. Ens explica la vida que transcorre en un estiu calorós i plàcid, la de l'entorn rural i tranquil on sembla que mai passa res, la dels veïns que fan veure que no es coneixen però es desitgen amb passió, la de la infantesa interrompuda per la pèrdua i la malaltia, la de pares que no van saber ser fills i fills que no voldran ser pares, la dels mesos transcorreguts en ciutats que ens seran sempre alienes.

A les ciutats amagades conté quinze històries que redueixen la vida a la seva unitat de comprensió mínima, quinze miniatures on el detall i l'essència es troben.

Contesta: Una gran promesa de la Cultura del llibre

Quins són a els teus interessos com a escriptora?

Escriure perquè m’agrada, sense pensar. Explicar alguna cosa sense que la forma s’hi interposi, de la manera més senzilla possible.

Que busca em aquet llibre i que trobarà el lector?

No hi busco res més que explicar alguna cosa. El lector només hi trobarà contes. El llibre no busca il·luminar ningú ni ser res més que el que és, que ja és prou meravellós en si mateix: un recull de contes.

¿La pròxima pregunta està lligada si no entès malament que ets molt aficionada als contes?

Sí, m’agraden molt. Els bons contes tenen una intensitat molt peculiar.

No sé si les persones que comprin el teu llibre entendran bé el que pretens, en el pla, professional, per ser més explícita vols resumir una mica més el per què t'has atrevit de sobte amb tanta responsabilitat?

M’agraden molt els llibres. Que el llibre existeixi ja és un regal. De fet, no pretenc res. Si hi ha un sol lector que no li desagradi, ja estaré contenta. No escric pensant en la meva carrera professional. Escric des que era petita, i crec que més o menys ho segueixo fent de la mateixa manera; perquè m’agrada.

¿Alguns lectors es podrien confondre amb el títol de llibre és per això, el per què el lector sempre busca la referència de què tracta un llibre?

El títol és simplement un títol, una de les mil raons per les que el lector es decidirà o no a llegir el llibre. Depèn del lector dependran més o menys altres factors, com ara l’autor, la mida de lletra, el tacte del paper, la olor... I això :Rata_ ho fa molt bé, els seus llibres són una meravella per llegir.

¿Els personatges del llibre algun d'ells són reals és a dir que a REPRESENTANT per tu el Roc?

Cap personatge és real. Els contes poden estar basats en sentiments reals i passar en llocs reals, però són ficció. Tot i que no sigui ningú en particular, amb en Roc volia transmetre l’amor que hi pot haver entre germans en una situació difícil, i com aquest amor de vegades suposa deixar-se respirar l’un a l’altre.

 

El pare la mare aquests contes que explicava tu la mare mentre feien el cafè, el càmping, les escapades de nit a la piscina, el teu amic David tot això embolicat en realitat o ficció?

El càmping existeix, és el càmping on anava de petita amb la meva família. També és cert que la mare ens explicava contes després de sopar, però tota la resta és ficció.

 

Com penses que està responent el lector en ser el teu primer llibre?

No ho sé, però espero que bé!

El llibre enganxa perquè això passa passarà i ha passat o perquè tu ets part d'ell mateix?

No sé si amb el llibre deu passar, però crec que els llibres, quan enganxen més, és quan estan escrits de debò, enretirant qualsevol mena d’ego que s’hi interposi. L’autor ha de deixar d’existir, s’ha de convertir en un instrument (en una mena de càmera de cine, per dir-ho d’alguna manera) que aconsegueixi transmetre al lector una història. És a dir: l’autor ha de treballar per al que està explicant, i no a l’inrevés.

Quines Altres activitats relacionades amb la literatura practiques?

M’agrada molt el cine, crec que en les bones pel·lícules es pot aprendre molt de literatura. I anar de llibreries, visitar-les, són llocs que acostumen a ser silenciosos i on s’hi està molt bé.

Quins són els teus autors / es preferits i en quins temes els valores més?

jl badal (escriu el seu nom així, amb minúscules), que també ha publicat :Rata_. Ens vam conèixer quan jo anava a l’institut i sempre ha estat un referent, tant pel que escriu com pel que diu. És un savi!

I després, és clar, molts d’altres: Sylvia Plath, Virginia Woolf, Alice Munro, Katherine Mansfield...

Es massa precipitat per que em parlis del proper o ja esta al forn

Sempre escric, però soc molt lenta. Vaig al meu ritme. Fins que no tingui més coses escrites no veuré si poden formar un tot o no.

opinio de valenti fainê

    

Felicitats per el teu llibre, quan una persona escriu el que el seu cervell li dicta, es converteix ràpidament em una autora, que no ne setinarà el ajut de ningú , el plaer del que escrius el que te agrada i ningú te imposa res una persona que sap el que vols expressar i el lector entengui i crec que no tardares molt de temps, em pensa, el que avui comento no tardarà em fluí de aquesta font de saviesa bon llibre , retalls  de contes i millor escriptora    

Título de la página

Soy un párrafo. Haz clic aquí para añadir tu propio texto y editarme. Soy un gran lugar para que puedas contar tu historia y hacer que tus visitantes conozcan un poco más acerca de tí.