L’Editorial Gregal va ser fundada el maig del 2011 per Jordi Albertí i Isabel Sanagustín amb la voluntat d’afavorir el diàleg entre la literatura i la història. És per aquest motiu que en el nostre catàleg hi predominen les obres d’història, d’assaig i de narrativa històrica. Però també hem obert les nostres portes a la creació poètica, al testimoni social, a l’enginy dels relats breus i a la màgia dels àlbums il•lustrats. Set col•leccions que guarden un sol secret: remar a favor de la cultura entesa com la suma de totes les formes d’art, d’amor i de pensament; entesa com a sinònim i màxima garantia de llibertat.

La trajectòria dels joves llibertaris catalans sovint ha estat oblidada o difuminada dins la història general de la CNT-FAI. Malgrat perviure en la memòria col·lectiva la imatge d’aquests nois i noies com a símbol de la lluita antifeixista i revolucionària, s’han perdut el rastre de la seva personalitat, les seves demandes i els seus projectes. Aquest llibre recupera les seves veus i ens acosta a una de les organitzacions juvenils més importants de la Segona República i la Guerra Civil.

Joventuts Llibertàries a Catalunya?

Sònia Garangou (Malgrat de Mar, 1975) és doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professora de ciències socials de secundària i batxillerat. L’any 2005 publicà Malgrat 1930-1940. Els anys silenciats, i el 2009, l’obra conjunta L’Abans. Malgrat de Mar. Recull gràfic (1862-1970). També ha col·laborat en algunes publicacions col·lectives com La Guerra Civil al Maresme: imatges, 1936-1939, o El franquisme a Catalunya (1939-1977). Els anys 2010-2011 participà en el projecte L’exili, dirigit per l’antropòleg i historiador Josep Maymí i inclòs en el Banc Audiovisual de Testimonis del Memorial Democràtic. Actualment combina la recerca històrica amb les classes, a més de col·laborar com a voluntària en l’organització d’activitats locals per la recuperació i difusió de la memòria històrica.

Les Joventuts Llibertàries s’estengueren a totes les comarques i es vertebraren des de la base dels barris i els pobles. Seguint la tradició anarquista catalana de finals del XIX, les JL oferiren a molts joves que havien patit l’explotació laboral la possibilitat d’accedir a la cultura i una opció per entendre i transformar el món. Ells mateixos es consideraven l'avantguarda que havia de construir un nou sistema on triomfés la justícia social i, quan en els primers mesos de la Guerra Civil va semblar que el seu somni es feia realitat, van lluitar fins a les últimes conseqüències per defensar-lo.

És clar que per a ells cultura i revolució anaven de la mà, i per això es van involucrar en les insurreccions revolucionàries protagonitzades per l’anarquisme durant els anys de la República. Des de la perspectiva orgànica, les Joventuts Llibertàries catalanes van defensar sempre la seva independència, ja fos en relació amb la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, amb la qual van topar moltes vegades, però també en relació amb la FAI, de la qual no volien ser la corretja de transmissió, fet que les diferencia d’altres organitzacions polítiques juvenils de l’època.

Les Joventuts Llibertàries

  Per fer un estudi tan  complert d'una organització que havia estat molt poc estudiada a Catalunya, com tu es muntat ja documentació que no via vits mai la llum?

La primera part de la documentació consultada, va ser localitzada a l’Arxiu de Malgrat on es conserven bona part de la correspondència de les Joventuts Llibertàries del poble amb el Comitè Comarcal del Maresme i el Comitè Regional de Catalunya, a més d’actes de congressos. També es va consultar l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca, on hi ha molts documents sobre el tema i l’Arxiu d’Història Social d’Amsterdam, a més de fer un buidatge de premsa de l’època publicada per l’organització que es conserva a molts arxius locals i biblioteques, que els darrers anys s’ha anat digitalitzant i està disponible a internet.

 Resultado de imagen de CNT el 1910 y la FAI el 1927, imagenes

 

Per l’anarquisme durant els anys de la República des de la perspectiva orgànica, les Joventuts Llibertàries catalanes van defensar, expliques una mica

Les Joventuts Llibertàries eren una organització que tenien la voluntat de formar als joves en les idees anarquistes i la lluita revolucionària. Organitzaven ateneus amb activitats culturals, biblioteca, cursos... però també van participar en totes les protestes i aixecaments revolucionaris per aconseguir canviar el sistema polític i econòmic de la seva època. El seu ideal era el comunisme llibertari, crear una societat sense classes on fos possible la justícia social.

 

 

 

 

Un treball tan laboriós que es el allò que et va inspirar?

 

Mentre feia un llibre sobre la Guerra Civil a Malgrat, vaig començar a estudiar la secció local d’aquesta organització al poble. Després de trobar molta documentació a l’arxiu vaig seguir la recerca fent un treball sobre les Joventuts Llibertàries al Maresme i em vaig adonar que havia estat l’organització juvenil més important per número d’afiliats i agrupacions més important de Catalunya als anys 30. Curiosament, però, hi havia molt pocs treballs que en parlessin i l’estudiessin a fons en contrast amb altres organitzacions juvenils de l’època. Era necessari recuperar la seva història.  

 

 

 

Aquet era  o va ser un moviment molt seguit a Catalunya, i a eixos que la majoria era obrera després del estudi com tu explic as?

Durant els anys 20 i 30 la CNT era el sindicat més important de Catalunya en número d’afiliats, a més hi havia tot un seguit d’agrupacions al voltant del sindicat com ateneus, grups excursionistes, grups esperantistes... que van proporcionar als obrers una alternativa cultural i lúdica. A diferència de la resta de països europeus on la tendència majoritària en aquella època va ser el marxisme, a Catalunya van ser més seguides les idees anarquistes, possiblement perquè les formes organitzatives lligaven molt bé amb el món associatiu previ.

 Resultado de imagen
 de CNT el 1910 y la FAI el 1927, imagenes

 

 

 Segle XIX havia estat un dels nuclis més importants del moviment anarquista, no, e tingut mai la satisfacció de saber els  diferents grups em que es diferencien, exemples: FAI, sindicats CNT,Anarquistas, socialistes,Rojos,tot un plec dons en falten una pila, pro el ideal, no era un poble per tots?

A finals del s.XIX quan arriben les idees anarquistes i marxistes a Catalunya es formen diferents grups, els anarquistes funden la CNT el 1910 i la FAI el 1927, els marxistes fundaran també els seus partits i sindicats. Compartien la lluita contra les injustícies que patien els treballadors a l’època i malgrat que en principi proposen fer la revolució per canviar el sistema polític i econòmic en el que vivien,  les seves estratègies de lluita diferents i com ha de ser la nova societat resultant són diferents.

 

 La FAI y los cincopuntistas

 

 

 

El treball de Joventuts Llibertàries, es recompost el que es trenca o queda, me avien explicat que també es feien dir, CNT o la FAI tot era el mateix o el ideals no?

 

Eren organitzacions diferenciades tot i que estaven molt relacionades entre elles, per exemple en el cas de Catalunya, les Joventuts Llibertàries van estar durant uns anys integrades com a grup de cultura i propaganda de la FAI tot i tenir una estructura diferenciada. També tenien molts vincles amb la CNT i hi estaven afiliats. Tots seguien les idees anarquistes, però sobretot durant la Guerra Civil, les joventuts s’enfrontaran a les organitzacions d’adults, CNT i FAI, a les que acusaran d’haver deixat de banda la revolució per col·laborar en els diferents governs de la Generalitat i l’estat.

 

 Tu diries que la lluita de avui en dia es molt de diferent cara a la llibertat la lluita antifeixista i revolucionària, s’han perdut i tot plegat son interessos per anar entretenint la perdiu?

Avui la major part de lluites que es plantegen es fan des de l’estratègia de la no-violència i les accions pacífiques, als anys 30 els joves llibertaris van agafar les armes per lluitar contra el feixisme en una guerra. Molts d’ells eren pacifistes, però van participar en atemptats i accions revolucionàries violentes. El context era diferent a l’actual i les formes de lluita també. 

 

 

 

 

Voldria una opinió tebà sobre el país nostre el català que te de passar per poder-ne ser lliures del demes

Com totes les lluites polítiques, els objectius no es poden assolir en pocs mesos o en dies. Hi ha molts factors en joc: els interessos econòmics, la situació internacional... és difícil ara poder fer prediccions, ens falta perspectiva històrica per analitzar tot el que ha passat fins ara i les seves conseqüències.

 

Em aquesta feinada tan ben feta de aquet llibre, en que estàs treballant en l´actualitat?

Ara mateix estic fent un treball sobre els brigadistes internacionals que van venir a lluitar a la Guerra Civil.

OPINIO DE UN APRENET

 

Descriure un llibre com aquet ni puc ni me atreveixo, tan sols dir la feinada que a tingut la escriptora em aquet llibre que em recorda unes paraules que el meu pare en explicava ,E.P.D. "Cal acabar amb tot el que ha fet del nostre poble, l'estat de misèria, d'esclavitud i de vergonya en què es troba! Sònia Garangou mereix un reconeixement importantíssim dintre del mon de la escriptura sobre tot d la nostra, Sigui com sigui, després dels successos de maig de 1937^dirne que tot varen canviar, totes las coses, també per la  resta del món anarquista, del qual ja no es va recuperar. I el 1939 va fer desaparèixer definitivament un somni que ja no trobaria continuïtat.