Ediciones Calígrafo somos una pequeña editorial nacida a finales del 2011, con sede en Figueres (Girona).

En estos momentos de crisis política, económica y social, creemos que una editorial independiente, que selecciona cuidadosamente los libros que ofrece a la consideración de sus lectores, tiene un importante rol a jugar como referente cultural. Y con esta idea trabajamos.

Queremos que nuestros libros sean interesantes no sólo por el contenido sino que también cuidamos la edición para crear unos productos de calidad, atractivos visualmente. Así, tanto el diseño como las portadas irán a cargo de artistas con un recorrido propio en sus campos respectivos.

Rehuimos voluntariamente la especialización temática para no tener que renunciar a ningún libro que creemos interesante. Nuestra producción editorial se articula alrededor de 4 colecciones: Poesía / Canción, Narrativa, Ensayo y Singulares.

Sempre he considerat les meves lletres de cançons com poemes. A partir d'aquesta premissa, autèntica declaració d'intencions d'un dels personatges més destacats de la cultura catalana, Pau Riba reuneix en aquests volum algunes de les seves millors lletres de cançons. La selecció ha anat a càrrec d'amics i companys músics de Pau Riba, que explica amb detall les circumstàncies que van envoltar la seva creació tant en el vessant més personal i humà com el especte musical i professional. Són vint cançons que conformen un univers extremadament personal de qui ha estat considerat una de les icones de la música catalana.

Pau Riba en vint cançons

Ramon Moreno López
Torroella de Montgrí, 1967

Va estudiar dret i és editor i escriptor especialitzat en música i cultura. Ha col·laborat tant en premsa escrita com en ràdio i televisió.

Col·labora en diferents mitjans com Diario de Mallorca, El Temps, Bonart, Revista de Girona, Enderrock ... Coordina les pàgines de llibres del digital Directe.cat i és redactor en cap de la revista Encesa Literària.

És autor del llibre Diccionari dels Beatles, traduït al francès, i director del festival

Ramon Moreno, l’autor del llibre, a partir  de converses llargues i pausades amb el cantautor, dibuixa la trajectòria vital i poètica d’aquest personatge polièdric, que es va iniciar com a cantant de folk i que, més endavant, va fer un pas més contundent cap a la música rock i va crear nous espais de progressisme underground.

Pau Riba va ser una rock star i una icona més enllà de casa nostra, però mai no ha deixat de ser un personatge especial, inquiet i convençut de la seva genialitat, epicentre del seu propi món creatiu. Les seves composicions es mouen entre la revolta contra el sistema establert i la bellesa dels sentiments. A la manera del seu admirat Bob Dylan, lletra i música són indissociables.  

Hi ha molts Pau Riba, els quals es reflecteixen en aquest llibre: el dissenyador de portades de disc, el poeta, el cantautor, el roquer, l’escriptor, el periodista, l’actor, el creador i agitador cultural... Incisiu i provocador, inconformista i potser insatisfet, ha conduït  el seu destí al marge de modes i opinions predeterminades, tal vegada, precisament, abamb la voluntat de crear ell tendència esdevenir un referent.

 

Els orígens d’aquest llibre cal buscar-los en la voluntat dels editors d’Edicions Cal·lígraf de fer una mirada a la música de Pau Riba a través de la poètica de les seves cançons. Pau Riba és, efectivament, un dels compositors més importants de la música catalana i alguns dels seus temes han deixat de ser propis per passar a formar part de l’imaginari col·lectiu. Pau és un «treballador de la cançó», com cantava Leonard Cohen, i ens ha deixat temes memorables com «Noia de porcellana», «Taxista», «L’home estàtic», «La flor del taronger», «La meva pinta» i tantes altres. Les seves cançons es mouen entre la revolta contra el sistema establert i la bellesa dels sentiments. A la manera del seu admirat Bob Dylan, lletra i música són indissociables, i l’esperit de Pau Riba és present en cada un dels seus discs i en cada una de les seves cançons. Pau es reinventa en cada disc. Ell mateix ha dit que no ha sabut o pogut mantenir aquella fórmula d’èxit que es va repetint amb cada nou elapé. Cada producció és un món diferent en ell mateix i, en molts casos, se situa en l’extrem oposat del seu disc anterior. Pau Riba és una persona inquieta, que es reinventa constantment, que té una infinitat de mirades a la realitat i al seu món per oferir als seus seguidors, per obrir nous camins musicals i noves perspectives vitals. Potser per això no ha publicat mai un disc de grans èxits, un recull de les seves cançons més emblemàtiques, amb aquella voluntat de no mirar mai al passat i sempre mirar al futur; un fet que, en tot cas, no deixa de ser sorprenent en un músic de la seva dimensió. Pau Riba va ser cantant de folk per fer després un pas més contundent cap a la música rock i obrir nous espais de progressisme underground; va ser una rock star i una icona, més enllà de la llengua, que sempre ha estat el català. Però mai no ha deixat de ser Pau Riba, el personatge especial, inquiet i convençut de la seva genialitat, epicentre del seu propi món creatiu. Hi ha molts Pau Riba en Pau Riba: el dissenyador de portades de disc, el poeta, el cantautor, el roquer, l’escriptor, el periodista, l’actor, el creador i agitador cultural... Incisiu i provocador, inconformista i potser insatisfet, ha conduït el seu destí al marge de modes i opinions predeterminades, tal vegada, precisament, amb la voluntat de crear ell les modes i esdevenir un referent. Aquest llibre no és ni vol ser una biografia del personatge. Però la seva música, les seves cançons, no es podrien entendre sense esmentar alguns aspectes referencials de la seva trajectòria vital.

RAMON MORENO:- PAU RIVA EN 20 CANCIONES

 

Ramon tu que et uneix una gran amistat amb Pau Riba tant et va impressionar els seus poemes i cançons que li escrius un llibre explica'ns una mica per què i per a què?

 

La idea era unir música i poesia, fer una mirada a la música de Pau Riba a través de la poètica de les seves cançons. En Pau Riba la frontera entre músic i poeta és pràcticament inexistent, i de manera oportuna podem dir que és un poeta que canta. Reivindicació, revolta, inconformisme i poesia marquen la seva carrera, així que la pretensió era fer un dibuix de la seva obra i personalitat a través de les seves cançons més emblemàtiques, sense voler, però, fer-ne una biografia estricta, però sí oferint una imatge complerta de la seva obra.

 

Creus que la gent el coneix poc o el té oblidat per alguna cosa?

 

Com tots els grans mites Pau Riba sempre està present. Moltes de les seves cançons formen part del nostre imaginari col·lectiu, com «Noia de porcellana», «Taxista», o «L’home estatic», per citar-ne algunes. Segueix fent concerts i actuacions i els seus discos són valorats també entre els joves músics.

 

Has tingut converses llargues amb el poeta PAU RIBA i estic segur que algunes intimitats t’ha contat. Pots explicar-nos alguna que no sigui tan íntima, o en el teu llibre expliques més o menys tot el dit per a aquell que ho vol llegir?

 

El llibre no pretenia ser, com he dit, una biografia estricta, per la qual cosa les converses es van centrar en les seves cançons i en els seus discos. Tot i això és evident que en un cantautor les circumstàncies personals, les inquietuds, les idees..  hi són ben presents. Al llibre Pau fa una mirada a una bona part de la seva vida i crec que ha estat prou sincer en explicar les seves relacions de parella, la relació que ha mantingut amb els seus músics, el paper de les drogues en un moment determinat de la seva vida, tot en relació sempre a la seva creativitat musical. Crec que ha mostrat una transparència i sinceritat que són d’agrair i així he intentat traslladar-ho a les pàgines del llibre.

 

Ramon perquè remarques tant la seva personalitat?

 

Com en tot músic, i encara més en el cas dels cantautors, la personalitat, les vivències, les inquietuds, les circumstàncies personals i els fets que es va trobar a la vida es traslladen a les seves cançons i els seus discos. Jo, la donya i el gripau és el fruit de la seva estada a Formentera i de la seva filosofia de vida en aquell moment. Licors o Amarga crisi, són fruit també de les seves circumstàncies del moment, de les seves relacions de parella, de la seva visió del món i de la música. El disc Cosmossoma és fruit de la relació amb els seus fills, Caïm i Pauet, integrants de Pastora i de les ganes que sempre ha tingut Pau Riba d’experimentar, en aquest cas amb la música electrònica. Vida i obra en Pau Riba van íntimament relacionades.

 

En el mateix llibre també remarques molt els seus poemes, és perquè els lectors el coneguin més a fons?

 

És per això que comentava que en Pau Riba la literatura i la música és fonen de manera meravellosa. Pau ha estat sempre un gran treballador del llenguatge, un «treballador de la cançó» en dic, per a remarcar que ha donat molta importància a les lletres i les ha treballat molt. No cal oblidar que el primer llibre de Pau es titulava Poemes i cançons i es va publicar l’any 1968 i que al llarg dels anys ha mantingut la seva vessant d’escriptor amb un bon grapat de llibres. De fet, Pau Riba és un creador que tant es pot expressar a través de la música, com de la literatura, els articles de premsa o les caràtules de discos que durant molt anys va dissenyar.

 

El llibre se t'ocorre en un moment on la política torna a ser notícia, ho dic per les cançons protesta té alguna cosa a veure o ja ho tenies pensat?

 

Els cantautors són la nostra consciència col·lectiva, els que ens fan reflexionar a través de les seves cançons. Pau Riba ha expressat en les seves cançons tant els sentiments de revolta contra el sistema com també la bellesa dels sentiments. Tot i que ell no és considera ben bé un cantautor, ans un músic de rock. El seus discos també son molt treballats musicalment, no cal oblidar-ho. Però a les seves cançons Pau denunciava certs aspectes del sistema com la religió, la societat burgesa, la cultureta, i fins i tot, a «Taxista», de manera premonitòria ja parlava, l’any 1967, de la precarització del treball que comportaria la industrialització. Això en uns moments no es coneixia la paraula «atur» i dels que no tenien feia se’n deia «plegats de mans», com explica Pau al llibre.

 

Segons expliques al llibre dedicat Pau Riba 20 cançons, més que cantaautor, és un poeta, un gran escriptor, fan del Bob Dylan, música i poesia. AQUESTA no és una cosa que gairebé es veu en tots el cantants/tes, que portin a sobre la poesia el escriurà que és semblant al composa?

 

Hi ha molts cantautors, que segueixen el camí marcat per Bob Dylan, la seva influencia va ser determinant. La millor manera d’expressar-te musicalment és interpretar les teves pròpies composicions. En Pau Riba això és cert, però Pau Riba és també un músic de rock, en que la música que l’inspira és el rock, i que s’expressa a través de les seves cançons i dels seus elapés com a embolcall de la seva expressivitat. Discos com Dioptria, Licors Amarga crisi o Transnarcís són importants en el seu conjunt, de la portada del disc, a la música i els músics que l’acompanyen fins a les mateixes cançons.

 

Com a expert que ets de música m'agradaria que als lectors els fessis una anàlisi dels següents, canta autors i poetes, Pau Riba, Manel Serrat, en Lluís Llach, en Jaume Sisa o Sisa, Toti Soler, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor , Isidor Marí también d’altres posteriors, com Marc Parrot o Quimi Portet. Què tenen de similitud i de diferències, ja que el teu ets especialista dintre de la música?

 

En faré una mirada de conjunt. Tots ells són músics que s’expressen principalment a través de les lletres de les seves cançons. Majoritàriament composen i canten els seus propis temes i tots ells també tenen un component de reivindicació i reflexió. Alguns dels que esmenteu, com Marc Parrot, Quimi Portet o el mateix Pau Riba estarien més en el costat del rock que estrictament dels cantautors. La seva inspiració musical és la música rock.                                       

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                          

 

¿Per a tu Ramon Moreno PAU RIBA és un dels compositors més importants de la música catalana?

 

Sí, sens dubte. Pau Riba té discos fonamentals com Jo, la donya i el gripau, Dioptria, Licors... El disc Dioptria està considerat com el disc més important del rock català i també com un dels més importants del rock de l’estat espanyol. I la música de Pau Riba ha estat lloada arreu, fins i tot als Estats Units. El rock català no es podria entendre sense Pau Riba.

 

¿Segons SISA, Pau Riba ha estat i serà un dels principals compositors de la cançó catalana més importants de tots els temps.  Et reafirmes en això?

 

A banda dels discos que esmentàvem abans, Pau Riba és autor d’algunes de les cançons més importants de la música al nostre país. De fet tots els temes inclosos a Pau Riba en 20 cançons són perfectament identificables per tots els públics i formen part de la història del nostre país. Moltes  de les cançons de Pau Riba han estat versionades tant en català com també en d’altres llengües. «Noia de porcellana», «La flor de, taronger», «La meva pinta» i d’altres que hem esmentat abans en són una prova fefaent.

 

Alguna cosa que provoquin que el lector tinguí que llegir el teu llibre

 

Crec que la figura de Pau Riba és d’una dimensión extraordinària. És un dels grans, dels més grans de la cançó i el rock del nostre país. Aquest llibre permet apropar-nos a Pau Riba a través de les seves cançons més emblemàtiques. I ho fa a través de les pròpies paraules de Pau Riba, del que ell explica de les seves cançons, del procés creatiu, de la seva carrera musical de la seva personalitat…

Opinió d un aprenen Valenti Fainé

Ramon Moreno Autor d aquet llibre  a sabut trobar el camí de un  canta- autor poeta de principi, i finament un music cantant de poemes i altres de veritat.

fer un dibuix de la seva obra i personalitat a través de les seves cançons més emblemàtiques, a estat per part del autor un gran treball principalment per las dificultats, de encertà tot allò que veus i palpes de en viu.

Pau sempre segons el autor del llibre, a fet una mica de pau a la seua vida  i creu a ver estat em un mite sincer, un cantautor  las seves circumstàncies personals, les inquietuds, les idees, que sen treu del personatge dintre del tex del autor es possiblement que ha mostrat una transparència i sinceritat que són d’agrair tan per part del canta-autor poeta com del autor, en Ramon Moreno,  que demostra  ser un gran professional d la  escriurà, al poder entra dintre del personatge  tal com a estat las seves vi vencés em el poeta cantant.

Un gran llibre que farà record als canta-autors  com Pau Riba que no coneixíem per dintre, el  llibre permet apropar-nos a Pau Riba a través de les seves cançons més emblemàtiques

               felicitats.al autor de aquet llibre Ramon Moreno