Jordi Desvilar
Aquest recull ens convida a fer un recorregut original pel nostre territori per descobrir 100 llocs poc coneguts, relacionats amb tot un món insòlit, misteriós, fascinant i fins i tot inquietant que tenim a prop. Racons inexplorats però també espais naturals o monuments representatius que, contemplats amb els ulls de la màgia o embolicats per relats llegendaris, resulten sorprenents. Coneixereu, a les comarques centrals, una gran cova en la qual un cèlebre historiador del segle XVII va descobrir el cau d'un drac i una ciutat petrificada poblada per fantasmes. Visitareu un castell al Montsec que camufla en el seu celler l'entrada a un corredor secret que condueix fins a un encantador convent rupestre construït sota una cova rocosa. Trepitjar un monestir maleït a Osona on s'adorava una mòmia infantil i que va tenir una oficialitzada cerimònia d'exorcisme després d'haver estat ocupat per satanistas. Descobrirà un poble deshabitat del Camp de Tarragona on prolifera l'activitat paranormal. Sereu coneixedors de la veritable història d'una colònia de nans que van desaparèixer misteriosament al Prepirineu, o d'un Salem català on es manté encara viva la memòria d'una caça de bruixes del segle XVII ... I encara més: hi ha qui assenyala la tomba de Crist, la mare de totes les heretgies, en un punt determinat de la Catalunya Nord!
Jordi Desvilar Rosnació a Barcelona i l'apassiona conèixer llocs, ja que pensa que l'existència es demostra en el fet moure. Un pensament per endavant tan cartesià ( "viatjo, per tant existeixo") tampoc ens hauria de fer pensar en aventures extremes o exòtics peregrinacions a l'altra banda del món -que també està molt bé-, sinó en el fet de descobrir prop de casa tot un món desconegut i extraordinari que mereix un desplaçament. D'això mateix tracta el seu primer llibre publicat: un recull de cent escapades per Catalunya amb el misteriós, fantàstic o estrany com a nexe comú dels llocs. Aquest no és, però, l'únic contacte amb el món dels llibres que ha tingut l'autor: va exercir de director editorial del segell Agde Llibres, però en aquest cas van ser noms de la categoria de Mark Twain, Scott Fitzgerald, Robert L.

La guia de Jordi Desvilar vol donar idees a l'hora de planificar una sortida o escapada pel Principat i la Catalunya Nord, prioritzant l'element fantàstic, que té el paradigma en l'erosió de les muntanyes de Montserrat però es pot trobar en molts altres llocs i patrimoni artístic.

100 escapades misterioses per Catalunya, de Jordi Desvilar, descobreix un gran ventall de llocs relacionats amb el misteri i el meravellós. La guia vol donar idees a l'hora de planificar una sortida o escapada pel Principat i la Catalunya Nord, prioritzant l'element fantàstic, que té el paradigma en l'erosió de les muntanyes de Montserrat però es pot trobar en molts altres llocs i patrimoni artístic .

Racons desconeguts però també un nou enfocament per als referents turístics.

Aquest recull convida a fer un recorregut original pel nostre territori per descobrir 100 llocs poc coneguts, relacionats amb tot un món insòlit i fins i tot inquietant que tenim a prop. Racons inexplorats però també espais naturals o monuments representatius que, contemplats amb els ulls de la màgia o embolicats per relats llegendaris, resulten sorprenents, com Montserrat o el Cap de Creus.

Dóna a conèixer, a les comarques centrals, una gran cova en la qual un cèlebre historiador del segle XVII va descobrir el cau d'un drac i una ciutat petrificada poblada per fantasmes; un castell al Montsec que camufla en el seu celler l'entrada a un corredor secret que condueix fins a un encantador convent rupestre construït sota una cova rocosa; un monestir maleït a Osona on s'adorava una mòmia infantil i que va tenir una oficialitzada cerimònia d'exorcisme després d'haver estat ocupat per satanistas; un poble deshabitat del Camp de Tarragona on prolifera l'activitat paranormal; la veritable història d'una colònia de nans que van desaparèixer misteriosament al Prepirineu, o d'un Salem català on es manté encara viva la memòria d'una caça de bruixes del segle XVII ... I encara més: la tomba de Crist, la mare de totes les heretgies,

100 escapadas misteriosas por Cataluña. Jordi Desvilar.Cossetània Ediciones

ordi Desvilar Ros va néixer a Barcelona i li apassiona conèixer llocs, sobretot descobrir a prop de casa tot un món desconegut i extraordinari que mereix un desplaçament. D'això mateix tracta el seu primer llibre publicat: ‘100 escapades misterioses per Catalunya’, un recull de cent escapades per Catalunya amb allò que és misteriós, fantàstic o estrany com a nexe comú dels llocs.

 

D'on et ve l'interès d'escriure el llibre?

Des de sempre m'he sentit atret pels temes relacionats amb la fantasia. El cinema, la literatura (especialment gòtica i clàssica), les anomenades ciències ocultes...  Em fascinen aquells creadors de móns personals i fantàstics com l'arquitectura de Gaudi o els exponents de l'Art Brut, amb noms com el carter Cheval a França o el nostre Josep Puijulà. Després hi ha la meva passió per viatjar, per descobrir llocs. A partir d'un viatge al Sacro Bosco de Bomarzo i per necròpolis etrusques a Itàlia, he persistit en les meves sortides posteriors escollint llocs especials i màgics. El llibre el vaig escriure a partir d'un recull d'escapades que havia fet per Catalunya i que tenien un precedent en una recopilació de llocs europeus, i sobretot el vaig escriure pensant que a mi m'hagués agradat trobar a les llibreries un llibre com aquest.

Recollir tantes dades ha estat difícil?

He de reconèixer que no ha estat fàcil. Catalunya té racons de fama internacional que coneixem tots els aficionats al misteri, com Montserrat o La Mussara. Però després hi ha aquest gruix de llocs més amagats i no tan coneguts. Calia trobar-los i per fer-ho vaig començar a fer recerca. Em vaig proposar el meu repte personal d'aconseguir cent llocs i vaig començar el rastreig per qualsevol mitjà, fossin llibres, Internet, fulletons a les oficines de turisme, revistes especialitzades...  Quan tenia l'idea —el lloc—  calia aprofundir-hi i després elaborar els capítols, procurant que abracessin temàtiques diferents i evitant que fossin repetitius.

 

Te n'adones de les dades tan importants, que descrius  cara als lectors molts no coneixíem

 

 

Com em considero un escèptic, també dins d'aquest món —diguem-ne— sobrenatural, vaig documentar-me i contrastar les diferents informacions, evitant de combregar amb el primer que m'arribés. Suposo que aquest escepticisme és el que m'ha fet oferir dades i no quedar-me a la superfície. Hi han especialistes que d'alguns dels temes que tracto en fan una qüestió de fe, de hi creus o no hi creus, però no és aquest el sentit del llibre, no cerco divulgar cap creença mística o especulativa. La meva guia és bàsicament lúdica, per gaudir d'una escapada misteriosa més enllà de que ens creguem o no certes coses.

Saps que llegint el teu llibre me n'he adonat que amb 73 anys no conec la meitat de la meva nació?

Mai es tard per fer descobertes que fan que la nostra vida sigui més estimulant. M'alegra saber que la gent com tu ara pot saber que aquest llocs existeixen a partir d'haver llegit el llibre, i en el fons aquesta era la meva intenció. Quan escrius sobre alguna cosa que t'apassiona, en realitat allò que cerques és compartir el teu entusiasme amb els altres.

Descrius llegendes que m´han impactat, ha estat difícil documentar-te al respecte de cada una d´elles?

El tema de les llegendes no m'ha comportat gaire maldecaps. De vegades és la llegenda la que forma part del lloc i l'ha fet mític. Penso entre altres amb  la Torre de la Minyona del Castell de Cardona o el drac de la Muntanya de Sant Llorenç. Altres vegades és la mateixa llegenda la que et porta a un punt geogràfic, i llegint Joan Amades veus com en la seva obra descomunal va recopilar llegendes de castells del nostre territori poc conegudes però molt interessants. Em venen al cap les ruïnes del castell dels Rocabertí, a prop de la Jonquera, i la seva llegenda de la mala mare, que és tan terrible que podria ser real. Igualment,  les històries de les presoneres dels castells de Vulpellac o Peratallada no parlen d'altra cosa que d'allò que avui dia es troba en el debat públic: la violència de gènere. I en tots aquests casos la sordidesa real acaba embolcallada en el món ambigu de les llegendes!!

 Has anat a buscar llocs fàcilment assequibles i prioritaris que tinguessin un component tangible o element físic?

He intentat cercar llocs on una majoria pogués arribar. Com jo mateix a vegades no he pogut disposar de vehicle, he hagut de fer combinacions de transport públic i caminar molt, però això també m'ha servit per explicar possibles alternatives al cotxe.

No és pot fer un llibre amb forma de guia de viatges sense tenir present aquest element físic ja que la gent quan surt vol veure aquell component que li suggereixen els fets pels quals ha arribat fins allà. Igualment és molt important la predisposició de cadascun  en deixar-se atrapar per l'ambient que  un mateix ha creat amb el seu component d'històries, llegendes o de tot allò que hi ha més enllà del que es veu.

Has aconseguit gran informació del llocs que descrius. Has conegut i trepitjat aquests indrets?

Si, tot i que s'ha donat el cas que en algun dels llocs hi vaig anar quan ja havia lliurat el llibre. Era tot just descobrir i documentar-me sobre un lloc en particular que ja tenia ganes de conèixer-lo físicament. Després el material que aconseguia in situ em servia per enriquir el capítol. Lo realment maco de fer aquest llibre ha estat aquesta combinació d'esborrany del capítol i de treball de camp en el territori que acaba configurant el resultat.

Saps que a la gent que li agradi aquest llibre, els hi obres un nou motiu de fer un seguiment dels llocs que descrius?

Conec gent que ho ha començat a fer en alguna de les ciutats que hi surten o a llocs propers a la seva localitat. El millor es quan et fan saber que tot i haver estat moltes vegades en algun  indret determinat, gràcies al llibre han descobert nous racons. O que un lloc que coneixien l'han descobert ara amb una altra mirada.

Com definiries el llibre, una guia apassionant? Una guia misteriosa?

Una guia per passar-ho bé llegint-la. Les guies de viatges, tret d'algunes excepcions, resulten més aviat avorrides, amb descripcions que no desperten l'atenció a la majoria de lectors. La meva intenció ha estat donar-li la volta a això.

INTRODUCCIÓ

INTRODUCCIÓ

Antigament, es creia que una muntanya unia la terra amb el cel i així feia possible un nexe entre l’ésser humà i la seva divinitat. D’això, els clàssics grecs en van deixar constància quan van fer del mont Olimp, l’emplaçament geogràfic de més alçada de la península hel·lènica, la llar dels seus déus mitològics. Segles després, a Catalunya, els nostres avantpassats medievals creien que el Canigó era la muntanya més alta del món perquè hi havia embarrancat l’arca de Noè al cim, i el mateix rei Pere II hi va fer una ascensió com si fos un conqueridor de l’Everest. Una altra de les nostres muntanyes sagrades, Montserrat, també fou considerada el centre de la terra, un axis mundi particular dels nostres avantpassats. Amb el transcurs del temps i com no podia ser d’altra manera, les llegendes de dimonis, aparicions, grials, manifestacions de llum i altres fets de rerefons sobrenatural van formar part de l’escenari d’aquest massís de formes tan capritxoses. Es pot considerar que l’orografia erosionada, gairebé irreal, de Montserrat, conté part de l’essència de tot allò fantàstic a Catalunya. Possiblement, sense aquesta formació rocosa, l’arquitectura fantàstica de Gaudí o de Jujol hauria estat diferent o ni tan sols hauria existit, de la mateixa manera que és inimaginable dissociar el surrealisme dalinià dels onírics paisatges del paratge de Tudela, al cap de Creus.

Tot i la seva reduïda extensió, Catalunya ofereix un gran ventall de llocs relacionats amb el misteri, la inquietud i tot allò meravellós. Des de racons poc coneguts fins a espais naturals o monuments representatius que, contemplats amb els ulls de la màgia o embolcallats per les llegendes, resulten molt més gratificants. En un viatge atent pel nostre territori — en aquest cas, limitat al Principat i la Catalunya Nord—, podem trobar-nos amb l’insòlit i l’extraordinari en els monuments o espais geogràfics amb rerefons llegendari, mític o literari, així com també en les obres artístiques i arquitectòniques que tenen la fantasia com a motiu principal. Des de llocs perduts de la geografia catalana fins a recorreguts temàtics i rutes secretes per ciutats, aquestes cent propostes volen donar idees a l’hora de planificar una sortida o escapada pel nostre país, prioritzant l’element fantàstic sobre qualsevol altre. El resultat ha estat un recull en què segurament es trobaran mancances, però també, i aquesta és la intenció, suficients troballes afortunades que signifiquin una descoberta per a un lector desconegut que faci que aquest treball hagi valgut la pena.

A banda de dimonis, dracs voladors, vampirs, fantasmes, monstres i altres éssers sobrenaturals de rigor, som terra de fades i bruixes, mites i llegendes, miracles i heretgies, càtars i templers… Hem begut dels corrents esotèrics provinents d’Europa (catedrals alquímiques, jardins hermètics…) i la tradició popular ha imaginat un passat arcàdic en un racó del Montseny barceloní; ha traslladat una versió nostrada de la bíblica Sodoma i Gomorra a la Noguera lleidatana; ha convertit un poble fantasma del Baix Camp tarragoní en el centre del món paranormal; ha transmutat un personatge de la noblesa medieval en un terrible espectre eqüestre al Ripollès gironí, i fins i tot n’hi ha que assenyalen la tomba de Crist, la mare de totes les heretgies, en un lloc recòndit de la Catalunya Nord. I rieu-vos dels viatges interestel·lars cada cop més propers: a la nostra edat mitjana es viatjava amb una facilitat sorprenent fins al Purgatori o l’Infern!

Conscient que el recorregut d’un viatge provoca sempre un plaer superior al punt d’arribada en si, com sentenciava l’escriptor escocès Robert Louis Stevenson, aquest recull d’escapades vol potenciar la nostra faceta aventurera, la capacitat per “perdre’s” cercant el que és extraordinari i descobrint tot allò que esdevingui insòlit i sorprenent. És per això que el recull també proposa com arribar als llocs, a banda del vehicle privat, i com algunes escapades permeten combinar el transport públic amb rutes senyalitzades, vies verdes o pistes forestals, cosa que agrairan tots aquells que cerquen alternatives al cotxe. En aquest sentit, cal advertir que els diferents tipus de transport poden ser modificats per canvis no previstos en el transport públic i en la denominació de les carreteres. També és important tenir present la variabilitat dels horaris d’obertura i del calendari exposats en les diferents propostes. Els transports i horaris són els que regien durant l’any en què es va fer la visita.

 

 

Opinan...valenti fainê

 

Lleguin aquet llibre endolcim la riquesa que constantment esta al oblit i la sabedora i riquesa de las ments dels nostres mestres culturals

 

Felicitem culturalment tan la idea com el escrits del llibre el contingut meravellós farà sentir-te en un altre Mont

 

 

El volum, que dedica diversos capítols a cada comarca, incorpora, en el cas del Bages, els titulats La muntanya sagrada; Les coves de Gaudí; El llegat de l'home del sac; La Sèquia i la misteriosa llum; Campanades a mitjanit; Meravella única a Europa, i Les bruixes del Lluçanès. Pel que fa al Moianès, els apartats que dedica porten per nom El castell de la Popa i Sorpreses prehistòriques. A part d'aquestes dues, Desvilar explora els encants i misteris de trenta-una comarques més, com els que s'amaguen darrere d'un castell al Montsec; el d'un monestir maleït d'Osona; el d'un poble deshabitat i paranormal de Tarragona, o el d'una colònia de nans que van desaparèixer misteriosament al Prepirineu.