L'obra que acull tota la riquesa d'un home polifònic que va transcendir la seva època per convertir-se en un referent cultural immortal. L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) ha estat qualificat, amb raó, d'home universal. Figura fonamental de la Catalunya del tombant del segle XIX i començaments del XX, la seva obra va anar més enllà de l'àmbit arquitectònic gràcies a la seva activa participació en la vida cultural i política del seu temps. Artífex dels edificis de l'Exposició Universal del 1888 i de dues obres mestres del modernisme com l'Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música (declarades Patrimoni de la Humanitat), Domènech i Montaner va ser també un nom destacat de la Renaixença, va presidir les Bases de Manresa i va ser diputat a les Corts espanyoles, punt culminant del catalanisme polític.

DOMÊNECH I MONTANER

LLUÍS DOMÈNECH GIRBAU (Barcelona, 1940) és doctor en Arquitectura i ha ensenyat a escoles de Barcelona, Milà i Madrid. Va ser membre del consell de redacció de la revista Arquitecturas Bis (1974-1985) i autor del Pla de Museus de l'Ajuntament de Barcelona (1983). Ha estat tractadista de l'obra de Domènech i Montaner en diverses exposicions i als llibres Domènech i Montaner (1994), Domènech i Montaner: aprendre d'una arquitectura (1998) i El Palau de la Música Catalana (2000). Col·labora en obres d'arquitectura i urbanisme amb Roser Amadó des del 1971. Actualment és president de la Fundació Lluís Domènech i Montaner.

Un dels estils arquitectònics més recognoscibles i característics de la ciutat de Barcelona és, sens dubte, el modernisme, moviment artístic i cultural que va viure la seva esplendor a la fi del segle XIX, en les albors de l'Exposició Universal de Barcelona (1888), i principis del XX. Arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol i Gibert, entre d'altres, van construir edificis de singular bellesa que, com la Pedrera, al Palau de la Música o la Casa Ametller, s'han convertit en autèntics monuments de gran interès artístic, cultural i turístic.

Entre la llarga nòmina d'arquitectes i artistes modernistes, us proposem avui una ruta per conèixer part del llegat de Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), creador d'alguns dels edificis més representatius del "modernisme català" i responsable de la reforma del hotel Espanya. Arquitecte, catedràtic del Col·legi d'Arquitectura de Barcelona i estretament vinculat al món de la política, Domènech i Montaner va desenvolupar un estil propi que combina la racionalitat estructural amb elements ornamentals extraordinaris, inspirats en els corrents arquitectòniques hispà-àrabs i en les línies corbes pròpies del modernisme.

Un dels estils arquitectònics més recognoscibles i característics de la ciutat de Barcelona és, sens dubte, el modernisme, moviment artístic i cultural que va viure la seva esplendor a la fi del segle XIX, en les albors de l'Exposició Universal de Barcelona (1888), i principis del XX. Arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol i Gibert, entre d'altres, van construir edificis de singular bellesa que, com la Pedrera, al Palau de la Música o la Casa Ametller, s'han convertit en autèntics monuments de gran interès artístic, cultural i turístic.

Entre la llarga nòmina d'arquitectes i artistes modernistes, us proposem avui una ruta per conèixer part del llegat de Lluís Domènech i Montaner (1850-1923), creador d'alguns dels edificis més representatius del "modernisme català" i responsable de la reforma del hotel Espanya. Arquitecte, catedràtic del Col·legi d'Arquitectura de Barcelona i estretament vinculat al món de la política, Domènech i Montaner va desenvolupar un estil propi que combina la racionalitat estructural amb elements ornamentals extraordinaris, inspirats en els corrents arquitectòniques hispà-àrabs i en les línies corbes pròpies del modernisme.

TOTA LA Riquesa D? UN HOME Polifònic QUE VA trascendir LA SEVA ÈPOCA PER CONVERTIR-SE EN UN Referent

CULTURAL IMMORTAL. L? Arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) ha Estat qualificat, amb Rao, d? Home universal.

Figura Fonamental de la Catalunya del tombant del segle XIX i començaments del XX, su obra va anar més enllà de

l? Àmbit arquitectònic Gràcies a su activa participació en la vida cultural i política del su temps. Artífex dels

edificis restaurats l? Exposició Universal del 1888 i de Dues obres mestres del modernisme com l? Hospital de Sant Pau i Palau

de la Música (declarades Patrimoni de la Humanitat), Domènech i Montaner va ser también 1 nom destacat de la Renaixença,

va presidir els Bases de Manresa i va ser Diputat a les Corts espanyoles, punt culminant del catalanisme polític.

valenti fainê

Un home Universal per a una Biografia escrita per un altre Universalíssim d'avui. La esplèndida riquesa d'aquest llibre enriquirà la cultura del nostre país en conèixer les entranyes de potser el mes gran del segle XIX i començaments dels XX, perquè explicar el que aquest llibre porta unes escrit dels millors biogràficament parlant RBA -LA MAGRANA a donat un pas de gegant dels que tant enriqueix la cultura Catalana.