Edicions Cal·lígraf és una petita editorial nascuda a finals de 2011, amb seu a Figueres (Alt Empodà).

La voluntat d'Edicions Cal·lígraf és afegir-se a la colla de petites editorials que amb sistemes de producció pràcticament artesanals mantenen viu l'esperit creatiu i cobreixen l'espectre, cada vegada més ample, que els grans grups editorials no poden (o no volen) abastar: el de la recuperació d'autors i títols bàsics, però potser no gaire comercials, de la nostra literatura; o assajos de difícil encaix.

A Edicions Cal·lígraf volem que els nostres llibres siguin interessants no només pel contingut; també cuidem l'edició per tal de crear uns productes de qualitat, atractius visualment. El disseny i les portades estan a càrrec d'artistes amb un recorregut propi en els seus camps respectius.

La tipografia de les nostres portades i títols és feta a mà. La voluntat és respectar i cuidar els llibres, els autors i, sobretot, els lectors.

Cal·lígraf ha tornat a fer novetat un vell clàssic, de l’any 1962: Kubala, la biografia de tota una icona del barcelonisme, obra de Manuel Ibáñez Escofet (Barcelona, 1917-1990). L’edició ha anat a cura del periodista Josep Maria Sòria (Barcelona, 1943), autor del pròleg. Parla així del seu mestre: «La seva dedicació plena a l’ofici de periodista –«d’humil treballador d’arts gràfiques», com acostumava a dir ell– i la seva forta afecció per la tasca pedagògica van fer que es convertís en mestre del qual vam ser deixebles afortunats un grapat de periodistes que hem exercit fins fa poc o bé que encara ho fan avui a Catalunya». Ibáñez Escofet, que més tard esdevindria director de Tele/eXprés (1968-1976) i subdirector de La Vanguardia (1976-1979), entenia l’esportista hongarès com una figura clau per la cohesió social d’una societat marcada per la dictadura franquista. Compromès, va redactar el llibre en català. «Jo vaig arribar a escriure la seva biografia, en un dels intents d’usar popularment la llengua catalana», va escriure a l’article Kubala: seixanta anys, publicat per La Vanguardia (1987). Defineix, en aquest article que apareix a l’apèndix de la reedició, els gols de Kubala com a obres d’art: «Era capaç de resoldre qualsevol partit que es posés difícil amb els seus gols tan exactes, tan serens, tan bells».
El periodista va passar llargues temporades a Capmany, on aquest febrer es va inaugurar el punt de lectura Manuel Ibáñez Escofet.

Kubala, l'home que va retornar l'orgull de poble als catalans

Manuel Ibáñez Escofet
Barcelona, 1917-1990

Es va iniciar en la professió col·laborant en el diariabans de La corda fluixa (1971, reeditat el 2017 , amb motiu del centenari del seu naixement, amb pròleg i notes de Sam Abrams) i Les arrels i les fulles (1985), i el llibre autobiogràfic La memòria és un gran cementiri (1990), en què, a través de les seves vivències personals, professionals i polítiques, repassava més de mig segle de vida catalana. Per aquestes memòries li va ser concedit el Premi Crítica “Serra d’Or” l’any 1991.

Abans, el 1983, havia rebut la Creu de Sant Jordi i el 1986 el premi Ciutat de Barcelona de periodisme. El 1962 va publicar amb el títol de Kubala, un barceloní de Budapest, una breu biografia del popular futbolista, i el 1991, pòstumament, el recull d’articles Parlem del Barça.

 Per què Ibáñez Escofet va escriure una biografia de Kubala que publicà en la col·lecció de l’Editorial Alcides anomenada «Biografies Populars»? La petita editorial que editava en català va ser fundada per l’advocat i activista cultural igualadí Pere Puig i Quintana. Militant d’Unió Democràtica de Catalunya des d’abans de la guerra, als anys quaranta va fundar, juntament amb Fèlix Millet i Maristany i Maurici Serrahima, l’Agrupació Cultural Minerva, entitat dedicada a ajudar els escriptors catalans.

       Cromos de Fútbol: CROMO RARO - COLECCIÓN OFICIAL DEL BARÇA - KUBALA - NUNCA PEGADO - Foto 1 - 68683837

 

Al seu despatx del carrer Petritxol es van fer centenars de reunions culturals clandestines amb l’objectiu de preservar el català quan era perseguit pel Régimen. Pere Puig i Quintana va encarregar a Joan Oliver, Pere Quart, tirar endavant la col·lecció «Biografies Populars», el primer volum de la qual va ser el dedicat