Edicions Cal·lígraf és una petita editorial nascuda a finals de 2011, amb seu a Figueres (Alt Empodà).

La voluntat d'Edicions Cal·lígraf és afegir-se a la colla de petites editorials que amb sistemes de producció pràcticament artesanals mantenen viu l'esperit creatiu i cobreixen l'espectre, cada vegada més ample, que els grans grups editorials no poden (o no volen) abastar: el de la recuperació d'autors i títols bàsics, però potser no gaire comercials, de la nostra literatura; o assajos de difícil encaix.

A Edicions Cal·lígraf volem que els nostres llibres siguin interessants no només pel contingut; també cuidem l'edició per tal de crear uns productes de qualitat, atractius visualment. El disseny i les portades estan a càrrec d'artistes amb un recorregut propi en els seus camps respectius.

La tipografia de les nostres portades i títols és feta a mà. La voluntat és respectar i cuidar els llibres, els autors i, sobretot, els lectors.

Cal·lígraf ha tornat a fer novetat un vell clàssic, de l’any 1962: Kubala, la biografia de tota una icona del barcelonisme, obra de Manuel Ibáñez Escofet (Barcelona, 1917-1990). L’edició ha anat a cura del periodista Josep Maria Sòria (Barcelona, 1943), autor del pròleg. Parla així del seu mestre: «La seva dedicació plena a l’ofici de periodista –«d’humil treballador d’arts gràfiques», com acostumava a dir ell– i la seva forta afecció per la tasca pedagògica van fer que es convertís en mestre del qual vam ser deixebles afortunats un grapat de periodistes que hem exercit fins fa poc o bé que encara ho fan avui a Catalunya». Ibáñez Escofet, que més tard esdevindria director de Tele/eXprés (1968-1976) i subdirector de La Vanguardia (1976-1979), entenia l’esportista hongarès com una figura clau per la cohesió social d’una societat marcada per la dictadura franquista. Compromès, va redactar el llibre en català. «Jo vaig arribar a escriure la seva biografia, en un dels intents d’usar popularment la llengua catalana», va escriure a l’article Kubala: seixanta anys, publicat per La Vanguardia (1987). Defineix, en aquest article que apareix a l’apèndix de la reedició, els gols de Kubala com a obres d’art: «Era capaç de resoldre qualsevol partit que es posés difícil amb els seus gols tan exactes, tan serens, tan bells».
El periodista va passar llargues temporades a Capmany, on aquest febrer es va inaugurar el punt de lectura Manuel Ibáñez Escofet.

Kubala, l'home que va retornar l'orgull de poble als catalans

Manuel Ibáñez Escofet
Barcelona, 1917-1990

Es va iniciar en la professió col·laborant en el diariabans de La corda fluixa (1971, reeditat el 2017 , amb motiu del centenari del seu naixement, amb pròleg i notes de Sam Abrams) i Les arrels i les fulles (1985), i el llibre autobiogràfic La memòria és un gran cementiri (1990), en què, a través de les seves vivències personals, professionals i polítiques, repassava més de mig segle de vida catalana. Per aquestes memòries li va ser concedit el Premi Crítica “Serra d’Or” l’any 1991.

Abans, el 1983, havia rebut la Creu de Sant Jordi i el 1986 el premi Ciutat de Barcelona de periodisme. El 1962 va publicar amb el títol de Kubala, un barceloní de Budapest, una breu biografia del popular futbolista, i el 1991, pòstumament, el recull d’articles Parlem del Barça.

 Per què Ibáñez Escofet va escriure una biografia de Kubala que publicà en la col·lecció de l’Editorial Alcides anomenada «Biografies Populars»? La petita editorial que editava en català va ser fundada per l’advocat i activista cultural igualadí Pere Puig i Quintana. Militant d’Unió Democràtica de Catalunya des d’abans de la guerra, als anys quaranta va fundar, juntament amb Fèlix Millet i Maristany i Maurici Serrahima, l’Agrupació Cultural Minerva, entitat dedicada a ajudar els escriptors catalans.

      

 

Al seu despatx del carrer Petritxol es van fer centenars de reunions culturals clandestines amb l’objectiu de preservar el català quan era perseguit pel Régimen. Pere Puig i Quintana va encarregar a Joan Oliver, Pere Quart, tirar endavant la col·lecció «Biografies Populars», el primer volum de la qual va ser el dedicat

 

 

                                     

  

a Josep Maria de Sagarra, escrit per Josep Maria Espinàs, i el va seguir la biografia de Kubala, titulada Kubala, un barceloní de Budapest (1962), d’Ibáñez Escofet. Després van venir, entre d’altres, les biografies dedicades a Charlie Rivel (Sebastià Gasch), Antoni Clavé (Ferran Canyameres), Victòria dels Àngels (Artur Llopis), el Dr. A. Pedro Pons (Gonçal Lloveras), Carles Riba (Albert Manent), Enric Borràs (Josep M. Poblet), Víctor Català (Josep M. Miracle), Joan Miró (Sebastià Gasch), Raquel Meller (Josep M. Lladó) i Josep Carner (Pere Calders), aquesta darrera la primera tasca que va ser encomanda a l’autor d’Antaviana després del seu retorn de l’exili mexicà. Alcides era una editorial petita i Joan Oliver hi feia de tot: encarregava les biografies, corregia els originals i les galerades, muntava les cobertes, etc. Malgrat aquesta migradesa de mitjans, Alcides es va guanyar un prestigi merescut, tant pels personatges biografiats com pels autors. Tornem a la pregunta del començament: per què Pere Puig i Quintana i Joan Oliver pensen en Ibáñez Escofet per escriure la biografia de Kubala, si no era pròpiament un periodista esportiu? N’hi ha diverses raons. L’empresari-editor i el periodista es coneixien per haver participat en la Comissió Abat Oliba, l’any 1947, considerada la primera iniciativa pública del catalanisme després de la guerra. Però de ben segur que Pere Puig i Joan Oliver també coneixien l’obra periodisticoliterària de Manuel Ibáñez sobre el Barça.

 

 

 

L’obra que reedita ara Edicions Cal·lígraf és una delicada aproximació a un personatge que, socialment, va trencar motllos en aquella Barcelona i aquella Catalunya atemorides, grises i avorrides dels anys cinquanta. Aquell futbolista ros, d’ulls blaus, les cames del qual valien, cada una, per dues de les dels altres jugadors, no solament va significar una revolució per a la tècnica futbolística, sinó que es va convertir en el primer ídol públic en aquella ciutat que aleshores encara no s’havia refet del trauma bèl·lic. La figura de Kubala, per a Ibáñez i molts altres, era un factor que havia d’ajudar a la cohesió social. I els editors devien pensar que Ibáñez reunia totes les condiciones socials, literàries i de sensibilitat que el capacitaven per fer l’encàrrec. Juntament amb la biografia de Kubala, els responsables d’Edicions Cal·lígraf, amb l’avinença dels hereus d’Ibáñez Escofet, han decidit reeditar alguns textos inclosos en el llibre Parlem del Barça: de Samitier a Cruyff (1991), que reunia alguns dels articles, seleccionats personalment pel mateix autor, publicats a Barça, Revista Barcelonista, El Correo Catalán, Tele/eXprés i La Vanguardia, que tenen com a eix el club blaugrana, cosa que permet al lector acostar-se a un temps passat, d’un interès apassionant, i també retrobar-se amb un excel· lent periodista que va ser un mestre fonamental d’unes quantes generacions de professionals catalans.

 

Una nova reedició de la biografia de Kubala un èxit assegurà interpretacions dels que el varen connexa molt

Josep Maria Sòria i Badia
Barcelona, 1943

Llicenciat en Periodisme per l’Escola de la Esglesia de Barcelona (1966-1968)

Estudis d’Història a la Universitat de Barcelona (1963-1968)Ha treballat als diaris Tele/eXprés, Catalunya Espress i La Vanguardia

Fou cap de premsa de l’Ajuntament de Barcelona de 1979 a 1983, amb els alcaldes Narcis Serra i Pasqual Maragall.

Etern alumne de guitarra brasilenya amb Paco Loga

Ladislao Kubala va nèixer a Budapest, Hongria, el 10 de juny de 1927 i te al su haver el rècord d'haver jugat en tres seleccions diferents (amb Txecoslovàquia en 1946-47, amb Hongria al 1948 i amb Espanya des de 1953) .

A l'Llarg de su carrera a l'Nostre país, Kubala, que va morir el 2002, va marcar 11 gols amb l'Absoluta a els 19 Partits que va disputar PERÒ mai va poder jugar ni un Mundial ni una Eurocopa.

2-. Va jugar en Hungaria

Després del triomf del comunisme a Hongria, va Fugir del país en 1949 i va formar part d'una "selecció" d'expatriats magiars i d'Altres Països de l'Est que va adoptar per nom el de Hungaria. Jugaven Partits amistosos Cap amunt dels 50 per tot Europa.

3-. Va debutar amb Espanya un 5 de juliol de 1953 (AQUEST dissabte és compleixen 61 anys) en una trobada a Buenos Aires contra l'Argentina.

Com Recorda Alfredo Relaño al diari As, "és va Cridar per primera vegada a Kubala, nacionalitzat espanyol (previ bateig a Águilas, el poble del qual a su arribada era president de la Federació, Muñoz Calero) i despistant el FET que encara no complia el requisit de portar 3 anys complets d'residència. per donar més emoció a l'Assumpte, Kubala havia superat AQUEST MATEIX any 1 tuberculosi que va ser notícia nacional, i per la qual és va arribar a témer que hagues de Deixar el futbol " .