Premi Sant Jordi 2018 Un escriptor famós descobreix que el llibre més venut del dia de Sant Jordi és la seva autobiografia. Però ell no l'ha escrit, tot i que el seu nom apareix a la coberta. Qui l'ha suplantat? Per què? I què hi diu? Quins secrets revelarà?Jordi Cabré ens proposa un joc de miralls que enfronta un escriptor d'èxit amb una vida personal anodina amb el seu reflex, algú capaç de saltar-se les normes, de seduir el perill, de córrer riscos per trobar-se a si mateix. Un camí que transita entre Barcelona i Cadaqués i que li pot costar la vida.

Jordi Cabré (Barcelona, 1974) és advocat i gestor cultural. Literàriament ha cultivat en especial el gènere novel·lístic i l'assaig. L'any 2000 publicà la primera novel·la, Postal de Krypton, i el 2007 La pregària del Diable, guanyadora del premi El Lector de L'Odissea. El 2004 ja va ser finalista del premi Sant Jordi amb Rubik a les palpentes i, dos anys després, obtenia el premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la amb El virus de la tristesa. És articulista del diari Avui i El Punt, com també col·laborador en diversos mitjans radiofònics o audiovisuals com TV3, RAC1 i Catalunya Ràdio.

 

Aquest és el primer any que Òmnium Cultural i Enciclopèdia Catalana coediten l'obra guanyadora del Sant Jordi, un premi dotat amb 60.000 euros. La renovació dels jurats dels diferents premis ha anat aparellada amb la consagració d'autors nascuts tots ells a la dècada dels setanta-vuitanta.

 

 

La novel·la, que tracta sobre la identitat, inclou una història d'amor inconfessable, i, per a Cabré, "és una reivindicació del poder de la ficció i de com la línia entre realitat i ficció és tan petita que les acabem confonent".

Segons Cabré, els lectors hem d’entendre Digues un desig com un “thriller psicològic”. El suspens comença un dia de Sant Jordi quan el protagonista, escriptor, entra en una llibreria i topa amb una autobiografia seva no autoritzada. El llibre duu inequívocament el seu nom a la coberta, tambá hi apareix el rostre; ell, però, no n’és l’autor. Algú l’ha suplantat i clavat al centre d’una història d’amor “inconfessable, perillosa”. Una obra que “el perjudica”. En aquest punt, la suplantació, la indagació, les conseqüències incontrolables, és on es descaragola la trama. L’escriptor caçat ho negarà tot; que se’l creguin costarà força més.

 

“Literatura enjogassada, ambició estilística i prosa obsedida”, segons Guzmán, que veu Cabré “operant en diferents capes”, “dialogant amb diferents formes de tradició”. Apareixen subterràniament Frank Baum, Trabal i Carroll (la novel·la, de fet, s’obre amb una cita seva). Guzmán encara en destaca la integració de quadres i títols pictòrics i la referència a la creació bíblica, que no és “petita”. Per donar amb l’obra, Cabré ha amassat amb intensitat la metaficció. “La ficció pot destrossar la realitat”, diu. “A l’obra és difícil dirimir la fina línia en què comença una i acabat l’altra, s’acaben confonent”. Tot i això, la novel·la conté una reivindicació d’aquesta ficció, per turbulenta que pugui arribar a ser.

 

 

 

 

Feliç d'haver obtingut el guardó, el novel·lista ha indicat que l'ha escrit en primera persona i "encara que el protagonista se'm "sembla una mica, no sóc jo. Jo no he matat ningú", ha fet broma en referència al que passa en la trama.

També ha argumentat que "fer ficció no és exactament enganyar. A vegades, dins d'un relat inventat podem trobar més veritat que la veritat mateixa".