Amb una tensió narrativa que enganxa des de la primera pàgina i un to àcid i desimbolt que ens fa còmplices de tota la intriga, Marc Pastor ens convida a endinsar-nos en aquesta història de ciènciaficció, misteri, catàstrofes i amor, situada al cor d’una Barcelona apocalíptica.

L'any de la plaga

Marc Pastor
(Barcelona, 1977) és criminòleg i crononauta amateur. Va combatre els nazis a Montecristo i va traçar el perfil criminal de la Vampira de Barcelona a La mala dona (Ara Mini, 2017), distingida amb el premi de novel·la negra Crims de Tinta. Amb L’any de la plaga (Amsterdam, 2017) va alertar sobre una imminent invasió d’ultracossos (novel·la adaptada al cinema i estrenada al Festival de Sitges). A Bioko (Amsterdam, 2013) va encreuar la novel·la colonial amb els viatges en el temps i amb Farishta (Amsterdam, 2017) es va endinsar en un misteriós complex a la
Polinèsia Francesa. Ha publicat relats en diverses antologies, i, tot i que es poden llegir per separat, les seves ficcions es complementen i conformen el Corvovers, univers propi i únic. La seva obra ha estat traduïda a una dotzena d’idiomes, entre els quals hi ha l’anglès, l’alemany, japonès, el coreà, el turc, el txec o l’hongarès. Treballa a la policia científica dels Mossos d’Esquadra.

La novel·la està protagonitzada per en Víctor Negro, un treballador social d’uns trenta anys que fa poc l’ha deixat la seva parella. Tot comença a canviar en el moment que algunes persones grans, que ell en te cura, comencen a suicidar-se. A les cases dels morts apareix un test amb una planta d’eucaliptus que desprèn una olor molt dolça; l’Eucalyptus gengiskhanensis.

Per en Victor, el que li resulta més estrany és la passivitat dels familiars davant d’una pèrdua tan tràgica. L’any de la plaga ens proposa una història, on uns inofensius eucaliptus poden ser el causant d’una invasió que pot canviar el destí de la humanitat.

La pel·lícula ‘La invasión de los ultracuerpos’ va servir com a font d’inspiració per escriure aquesta novel·la, però les referències cinematogràfiques, literàries i musicals marca de la casa són constants a la novel·la i en l’obra de Marc Pastor.

La força de la novel·la ‘L’any de la plaga’ radicava en diàlegs entre els diferents personatges.

Víctor Negro és un treballador social que coordina l’atenció a gent gran sense recursos. No fa tant que l’ha deixat la parella i encara no ho ha acabat de pair, però, aquest mes d’agost, que s’ha de quedar a Barcelona, un seguit d’esdeveniments insòlits faran que comenci a desviar l’atenció dels drames personals. Sobtadament els avis de qui té cura comencen a comportar-se de manera estranya i molts d’ells intenten suïcidar-se. Ningú no s’explica aquest canvi de comportament tan dràstic i de conseqüències tan dramàtiques. Què està passant? Quina mena de plaga assota la ciutat? Després de l’estiu, res no serà igual per a Víctor Negro. Ni per a ningú més.

Acompanyada d’un nou epíleg, L’any de la plaga retorna a les llibreries per demostrar que Marc Pastor ha esdevingut un referent ineludible de les nostres lletres, una rara avis que combina amb mestratge i sense complexos un ampli ventall de gèneres literaris.

Aquesta reedició de L’any de la plaga s'avança a l’estrena de la seva versió cinematogràfica. Una pel·lícula dirigida per Carlos Martín Ferrera i protagonitzada per Ivan Massagué i Ana Serradilla.

Estret de persones mes professional com opinà dos que jo.....valenti fainê

L’any de la plagaesdevé una novel·la de dues velocitats. La primera ens presenta Víctor Negro, un jove apàtic i asocial que (paradoxalment) treballa com a assistent social d’ancians. Encaparrat per una ruptura sentimental que no acaba de superar, es refugia en la grisor uniforme del dia a dia (“Tot té el sabor confortable de la rutina”), i en una actitud defensiva basada en el sarcasme i la malfiança. L’autocompassió destructiva, però, té el seu contrapunt en les insistents referències i citacions de la narració i els diàlegs,

A partir d’aquí la història inicia una segona velocitat, molt més vertiginosa, que transmuta la realitat de la Barcelona mileurista i multicultural en un to de malson apocalíptic. Els canvis que en Víctor ha anat copsant es fan cada cop més evidents, i el to deriva cap a l’argument fantàstic, inspirat en tres referents clàssics de la ciència-ficció: The Body Snatchersde Jack Finney, El dia dels trífids de John Wyndham i Sóc llegenda de Richard Matheson.