L’Editorial Gregal va ser fundada el maig del 2011 per Jordi Albertí i Isabel Sanagustín amb la voluntat d’afavorir el diàleg entre la literatura i la història. És per aquest motiu que en el nostre catàleg hi predominen les obres d’història, d’assaig i de narrativa històrica. Però també hem obert les nostres portes a la creació poètica, al testimoni social, a l’enginy dels relats breus i a la màgia dels àlbums il•lustrats. Set col•leccions que guarden un sol secret: remar a favor de la cultura entesa com la suma de totes les formes d’art, d’amor i de pensament; entesa com a sinònim i màxima garantia de llibertat.

“La gent viu atemorida per la voluntat imprevisible de Déu, d’una Església que ho pretén controlar tot,
fins i tot que algú vulgui pensar per ell mateix.
La Guerra dels Cent Anys, les lluites del Cerimoniós amb Jaume de Mallorca, el camí de Sant Jaume
i el monestir benedictí de Tavèrnoles marquen l’existència d’en Gerard fins a la seva arribada a la vila
closa de Sant Llorenç a la Vall de Lord.
Reminiscències de la doctrina herètica dels «bons homes», la vida monàstica i les prèdiques de clergues
caragirats impregnen el seu capteniment. L’estrall de la pesta, el rebuig vers els jueus i la vida gremial
ens situen en una època de forts contrastos.
Però, per sobre de tot, és el món de la draperia, dels teixidors, dels paraires, dels comerciants de llana,
dels telers i dels primers tissatges de l’exitós «drap del piteu» que s’hi mostra de manera excel·lent.
I, entremig, l’amor, la traïció, la prostitució i el patiment, amb tota la seva cruesa.”

El primer piteu..... novel·la històrica.

Alfons Cama i Saballs va néixer a Calonge l’any 1952. Palamosí d’adopció, va cursar els estudis d’Enginyeria Industrial a Barcelona i, actualment, viu a Tarragona.

Ha publicat El camí dels cirerers (2013), una novel·la basada en els seus records d’infantesa; Un pessic a l’ànima (2013), en què se superposen la transformació de les classes socials de l’última meitat del segle XX, el món del suro i l’activisme polític del final del franquisme, Amb dits de molsa (2015), on destaquen la immigració, la crisi, l’especulació immobiliària, el món de la droga i els amors per interès, i L’olor de la seva pell (2017), que ens parla de com els vestigis de la Guerra Civil deixen empremta als membres d’una família gavarrenca.

El 2016 va guanyar el premi Drac de Narrativa Curta, d’Òmnium Cultural del Solsonès, amb el conte Maria Cinta.

Segle XIV. La Guerra dels Cent Anys, les lluites de Pere el Cerimoniós amb Jaume de Mallorca, el camí de Sant Jaume i el monestir benedictí de Tavèrnoles marquen l’existència d’en Gerard fins a la seva arribada a la vila closa de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord.

Reminiscències de la doctrina herètica dels «bons homes», la vida monàstica i les prèdiques de clergues caragirats determinen el seu caràcter. L’estrall de la pesta, el rebuig vers els jueus i la vida gremial ens situen en una època de forts contrastos. I, entremig, l’amor, la traïció, la prostitució i el patiment, amb tota la seva cruesa.

Un text d’una prosa precisa i efectiva que posa de relleu la importància que va adquirir a la zona del Solsonès i, per extensió, a tot Catalunya el món de la draperia, dels teixidors, dels paraires, dels comerciants de llana, dels telers i dels primers tissatges de l’exitós «drap del piteu.



 

"La darrera claror crepuscular entrava esmorteïda al presbiteri a través de les petites finestres dels absis. El foraster podia entreveure les nou figures estilitzades del frontal de l’altar, totes amb l’aurèola de sant, la mitra, el bàcul i, menys la del mig, amb un llibre a la mà. «Bisbes», pensà en Gerard. Els cants amb què els monjos entonaven els salms rebotaven per tota l’església com una única veu. Ell no entenia el sentit de les pregaries dites en el llatí dels religiosos però la dolçor d’aquells himnes l’impressionava. Sobre l’altar, un baldaquí, a manera de sostre, s’aguantava als murs laterals amb suports travessers. La llum d’un canelobre li arribava discreta. La fusta estava pintada amb la imatge de Crist vestit amb una túnica verda fins als peus, pujant al cel amb el braços estesos i les Sagrades Escriptures en una mà; els ulls, oberts. Uns ulls que el miraven fixament; com si aquell Crist li recriminés alguna cosa."

 

 

 

EL PRIMER PITEU. Autor "Alfons Cama i Saballs"Respostes de un dels millors escriptors catalans que tenim gràcies per la teva amabilitat i paciència


 

Alfons Cama es torna historiador amb la seva nova novel·la “EL PRIMER PITEU”. Canvi  de rumb quant a la tipologia dels altres llibres d´èxit escrits per vostè amb temes més actuals i no tan històrics?

Efectivament. Un nou repte, amb un registre totalment diferent a les novel·les  que havia publicat fins ara.

Tinc entès que, en un viatge familiar amb la seva senyora, visita el lloc adequat perquè sorgeixi aquesta història de tanta qualitat i cultura.

L’estiu de 2015 vam fer una visita guiada per la vila closa de Sant Llorenç de Morunys i la Montse Vilalta, entusiasta del seu poble, ens va explicar la història del “drap piteu”, una indústria drapera  que va sorgir al segle XIV a Sant Llorenç. I també la dels seus habitants. Un “capreu” ens mostrà qui era la gent que vivia a cadascuna de les cases d’aquell poble, amb indicació de l’ofici i els censos que pagava. Tenia l’escenari perfecte per fer una novel·la.

Sant Llorenç de Morunys i la seva indústria artesanal del drap. Expliquin´s una mica quina sensació va tenir amb aquesta visita i les explicacions  que li varen fer de com es guanyaven la vida allà al segle XIV?

Vaig tenir la sensació de trobar-me entre  “paraires”  i teixidors. Actualment la vila conserva molta part de l’estructura de carrers i de places de llavors. L’església, l’edifici del  monestir, la casa dels Consols... I alguna casa d’entramats de fusta i amb els perxes airejats on penjaven els teixits. 

Un llibre on parla del teixit, de religió, de prostitució... Aquest últim, a la vegada,  castigat i tolerat. Per altre part, tot era dominat per la religió. Expliqui una mica al lector tota aquesta relació.

La “voluntat dec Déu” era present  en tots els actes de la gent d’aquella baixa Edat Mitjana. Amb les seves contradiccions. La de la prostitució, n’era una. D’una banda contrària als preceptes de l’Església; de l’altre, tolerada tant per l’estament religiós com pel civil. Era un mal menor comparat amb estralls que ocasionaven els forçaments. I no parlem dels matrimonis imposats que no permetien unes relacions amoroses adequades,

El protagonista és en Gérard. Pot fer-ne un pessic del protagonista?

En Gerard és un jove que procedent de Peitieu (l’actual Poitiers), s’uneix al l’exèrcit del senyor d’Armanyac i lluita a la Guerra dels Cent Anys i en les trifulgues de Pere el Cerimoniós i Jaume de Mallorca pel Rosselló i la Cerdanya. Després de girs inesperats, recupera el seu antic aprenentatge de teixidor.

El llibre condueix també al lector a entendre alguna paraula catalana de les perdudes entre llibres d´història i buscadors d´internet. Recordem de entre altres: els vellons, cardar la llana...  i, sobre tot, “el drap piteu”.

Sí: el registre de l’escriptura ens porta a tot un vocabulari especial de paraules perdudes pel desús. Per això he incorporat un glossari al final del llibre per tal de poder consultar sense necessitat d’anar al diccionari.

El llibre parla de monjos, pesta, jueus, religió... i, també, d el monestir de Tavèrnoles. Pot fer-ne un esbós explicatiu de cara al lector? (El que diríem: fer-ne 5 euros!)

L’acció transcorre durant els anys 1329 a 1349. Eren temps d’estatus socials molt marcats: senyors, mestres artesans, oficials, aprenents, prostitutes, esclaus... I el clergat: monjos, frares predicadors, preveres... El monestir benedictí de Sant Serni de Tavèrnoles a Anserall (a prop de la Seu d’Urgell) era el monestir principal i protector del camí de Sant Jaume que venia de Foix per Andorra. D’ell depenien els altres monestirs i cel·les de la zona, inclòs el de Sant Llorenç de Morunys. L’any 1348 va ser l’any de la pesta bubònica que va matar una tercera part de la població del principat. No podia deixar d’aparèixer a la novel·la.

Hi ha un fet important, al llibre explica que els morts una vegada tapats amb llençols o draps mullats els depositaven al peu de les portes de las cases fins que se’ls retirava i se’ls emportaven amb el carro dels morts, sense extremunció, ni enterrament, eren morts de pesta, quina lliçó religiosa...

Sí: espero que ho hagi sabut explicar bé.

Alfons, a partir d´aquí tot allò que vulgui divulgar sobre el seu llibre cap problema de lloc ni espai per poder-ho escriure.  Gràcies i èxit.

Fins aquí, hem parlat, bàsicament, d’història, de costums, de manera de viure... No hem parlat de la història que s’hi explica. Cosa que val la pena que descobreixi el lector. Una història d’amors i desamors, traïcions, enveges, prostitució... I, sobretot, la confrontació entre el dogma (la fe) i la raó. Només al final de llibre sabrem qui guanya!

 

Un parell de recomanacions:

No us perdeu, al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya), el frontal de l’altar, el baldaquí i els capitells del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles que podien contemplar “in situ” els monjos de la meva novel·la. I quan pugeu a Andorra pareu al poble d’Anserall a visitar les restes d’un monestir que havia estat referent a tot el sud dels Pirineus.

I, és clar, a Sant Llorenç de Morunys (o dels Piteus) no deixeu de visitar l’església i el petit museu situat on hi havia hagut l’edifici monacal i on trobareu una mostra de la fabricació del “drap piteu”. I encara més. No us perdeu la Fira Medieval de la Vall de Lord a Sant Llorenç de Morunys que aquest anys serà la Fira del “drap piteu” els dies 27 i 28 de juliol. On també presentarem la meva nova novel·la El primer piteu. Segurament, el vespre de dissabte.

 

 

 

 

 

Upinio de un aprenet valentifainê

Parla de Alfons Savall es parla de un amic em herència de escriptor dels fornits dels que cuidant cada detall, cada moment conversa .

Es parla r del Alfons i entra gana de utilitza tota la teva imaginació per entendre per avén te agafarà desprevingut un nou fenomen després de la seva ultima novel·la EL COLOR DE LA TEVA PELL , avui farà de novell ens atrapa em una nova historia de veritat , un èxit assegurat per la cantada de detalls de las coses anteposades que reforça aquesta espenta definitiva de la historia Catalana en catre barrés, que també ens representà no falteu el llibre del PITEU donarà respostes moltíssimes coses que de jovenets em sentit als nostres pares i que esta perden la olor del poble català.: EXIT AMIC