L’Editorial Gregal va ser fundada el maig del 2011 per Jordi Albertí i Isabel Sanagustín amb la voluntat d’afavorir el diàleg entre la literatura i la història. És per aquest motiu que en el nostre catàleg hi predominen les obres d’història, d’assaig i de narrativa històrica. Però també hem obert les nostres portes a la creació poètica, al testimoni social, a l’enginy dels relats breus i a la màgia dels àlbums il•lustrats. Set col•leccions que guarden un sol secret: remar a favor de la cultura entesa com la suma de totes les formes d’art, d’amor i de pensament; entesa com a sinònim i màxima garantia de llibertat.

“La gent viu atemorida per la voluntat imprevisible de Déu, d’una Església que ho pretén controlar tot,
fins i tot que algú vulgui pensar per ell mateix.
La Guerra dels Cent Anys, les lluites del Cerimoniós amb Jaume de Mallorca, el camí de Sant Jaume
i el monestir benedictí de Tavèrnoles marquen l’existència d’en Gerard fins a la seva arribada a la vila
closa de Sant Llorenç a la Vall de Lord.
Reminiscències de la doctrina herètica dels «bons homes», la vida monàstica i les prèdiques de clergues
caragirats impregnen el seu capteniment. L’estrall de la pesta, el rebuig vers els jueus i la vida gremial
ens situen en una època de forts contrastos.
Però, per sobre de tot, és el món de la draperia, dels teixidors, dels paraires, dels comerciants de llana,
dels telers i dels primers tissatges de l’exitós «drap del piteu» que s’hi mostra de manera excel·lent.
I, entremig, l’amor, la traïció, la prostitució i el patiment, amb tota la seva cruesa.”

El primer piteu..... novel·la històrica.

Alfons Cama i Saballs va néixer a Calonge l’any 1952. Palamosí d’adopció, va cursar els estudis d’Enginyeria Industrial a Barcelona i, actualment, viu a Tarragona.

Ha publicat El camí dels cirerers (2013), una novel·la basada en els seus records d’infantesa; Un pessic a l’ànima (2013), en què se superposen la transformació de les classes socials de l’última meitat del segle XX, el món del suro i l’activisme polític del final del franquisme, Amb dits de molsa (2015), on destaquen la immigració, la crisi, l’especulació immobiliària, el món de la droga i els amors per interès, i L’olor de la seva pell (2017), que ens parla de com els vestigis de la Guerra Civil deixen empremta als membres d’una família gavarrenca.

El 2016 va guanyar el premi Drac de Narrativa Curta, d’Òmnium Cultural del Solsonès, amb el conte Maria Cinta.

Segle XIV. La Guerra dels Cent Anys, les lluites de Pere el Cerimoniós amb Jaume de Mallorca, el camí de Sant Jaume i el monestir benedictí de Tavèrnoles marquen l’existència d’en Gerard fins a la seva arribada a la vila closa de Sant Llorenç de Morunys, a la vall de Lord.

Reminiscències de la doctrina herètica dels «bons homes», la vida monàstica i les prèdiques de clergues caragirats determinen el seu caràcter. L’estrall de la pesta, el rebuig vers els jueus i la vida gremial ens situen en una època de forts contrastos. I, entremig, l’amor, la traïció, la prostitució i el patiment, amb tota la seva cruesa.

Un text d’una prosa precisa i efectiva que posa de relleu la importància que va adquirir a la zona del Solsonès i, per extensió, a tot Catalunya el món de la draperia, dels teixidors, dels paraires, dels comerciants de llana, dels telers i dels primers tissatges de l’exitós «drap del piteu.