Amb la Guerra Civil a punt de finalitzar, les muntanyes dels Pirineus van veure una nombrosa corrua de refugiats direcció cap a França que deixaven la seva llar davant l'arribada imminent de les tropes franquistes. Entre ells, molts artistes i intel·lectuals catalans, la majoria dels quals compromesos amb les institucions de la República. Soldevila, Rodoreda, Obiols, Riba, Pi Sunyer, Fontserè, la Institució de les Lletres Catalanes... Marta Pessarrodona ressegueix amb aquesta obra apassionant, fruit de quatre anys d'investigació, l'èxode de les persones i les institucions i, així com la seva estada forçada al país veí o l'embarcament cap a Amèrica.
La història d'una època determinant i crítica: tota la saba cultural d'un país condemnada de cop a sobreviure o a assecar-se per sempre.

França 1939


Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) és una de les pensadores de més prestigi del nostre país. Poeta, narradora, assagista i traductora, entre d’altres, de Doris Lessing, E.M. Forster, Susan Sontag, Marguerite Duras, Virginia Woolf i Gertrude Stein. La seva imponent tasca intel·lectual s’ha materialitzat en llibres tan importants com els poemaris Setembre 30 (1969), Homenatge a Walter Benjamin (1988) i Variacions profanes (2019); les biografies Mercè Rodoreda i el seu temps (2005) i Jacint Verdaguer: una biografia, amb Narcís Garolera (2016), els relats de (Quasi) tots els contes (Amsterdam, 2011), i els assaigs L’exili violeta (2010), Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury (Ara Llibres, 2013) i França, 1939, entre tants d’altres.

En reconeixement a la seva trajectòria, la Generalitat de Catalunya va atorgar-li la Creu de Sant Jordi l’any 1997 i el Premi Nacional de Cultura de Literatura l’any 2011. El 2019, Òmnium Cultural li ha concedit el 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Amb la Guerra Civil a punt d’acabar, els ports dels Pirineus van veure passar una llarga corrua de refugiats camí de França que deixaven la seva terra davant l’arribada imminent de les tropes dels insurrectes. Entre ells, nombrosíssims intel·lectuals i artistes catalans, la majoria dels quals estaven compromesos amb les institucions republicanes. Soldevila, Riba, Pi Sunyer, Rodoreda, Obiols, Fontserè, Calders, Jordana, Pere Quart, Benguerel… La guerra i la derrota posterior van fer aflorar entre ells tensions i neguits que es van arrossegar durant l’exili.

Marta Pessarrodona, guanyadora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2019, ressegueix amb aquest assaig apassionant, fruit d’anys d’investigació, l’èxode de les institucions i les persones, i la seva estada forçada al país veí o l’embarcament cap a Amèrica. França 1939 relata la història d’un temps determinant i crític per al futur de la cultura catalana.

 El silenci pactat a la Transició, per por de reobrir un cicle de confrontació, va deixar gairebé en la penombra la ruptura radical que va representar la fi de la Guerra Civil i l'allunyament dels referents culturals del país. Com diu Pessarrodona a la introducció: "El meu desig cabdal és explicar-me què va ser aquell exili i intentar explicar-ho als meus lectors".
Pessarrodona s'hi queda amb la impressió que la diàspora intel·lectual i artística catalana va ser superior a l'espanyola: Pau Casals, Carles Riba, Mercè Rodoreda, Pompeu FabraÉ També es demana Pessarrodona "per què figures tan importants políticament i intel·lectual i artística, com Lluís Nicolau d'Olwer, o també, Pere Coromines, són tan desconegudes per al públic actual". Pessarrodona hi parla d'una segona diàspora per referir-se a la derivada de l'ocupació nazi de França, on tants exiliats s'havien refugiat. La fi de la II Guerra Mundial va portar la constatació que el règim de Franco es mantindria. Pessarrodona hi distingeix entre l'exili europeu i l'americà, emprès sovint per persones més joves, i observa, a més, que es va produir ja un primer exili durant la Guerra Civil, com el de Ventura Gassol, perseguit per violents per l'ajut ofert a eclesiàstics al començament del conflicte, i el que podem anomenar exili interior, dels qui no van marxar del país el 39 però van quedar en una situació precària d'impossibilitat de prosseguir la seva trajectòria, com l'editor de Barcino, Josep Maria de Casacuberta.