’Editorial Gregal va ser fundada el maig del 2011 per Jordi Albertí i Isabel Sanagustín amb la voluntat d’afavorir el diàleg entre la literatura i la història. És per aquest motiu que en el nostre catàleg hi predominen les obres d’història, d’assaig i de narrativa històrica. Però també hem obert les nostres portes a la creació poètica, al testimoni social, a l'enginy dels relats breus, a la màgia dels àlbums il·lustrats i als temes de cultura popular. Vuit col·leccions, tota una Rosa dels Vents, que guarden un sol secret: remar a favor de la cultura entesa com la suma de totes les formes d’art, d’amor i de pensament; entesa com a sinònim i màxima garantia de llibertat.



L'equip de Gregal està format per:

Jordi Albertí: Direcció
Anna Balaguer: Comercial
Germán Bartolomé: Maquetació
Helena Batlle: Promoció
Nati Calm: Administració
Rosa Casas: Comercial
Sandra Fernández: Maquetació
Alfons Gaitán: Impressió
Adrià Mayà: Correcció

La Manela neix a Guimerà (l’Urgell) a començaments del segle xx i és portada a una casa benestant per tenir cura d’uns nens petits, orfes de mare. Durant anys els servirà i, finalment, s’enamorarà d’en Lluís, fill de la casa, amb qui es casarà. Tanmateix, convertida en una dona rica, es veurà immersa en circumstàncies dramàtiques que haurà d’afrontar amb valentia i orgull.

Sense presses, la Manela rememora espais de vida, mira els fets que l’envolten, solca amb nostàlgia el passat proper i tasta amb subtilesa els sentiments que la tenallen.

El llibre, format per històries ‒de vegades ucròniques‒, contes, anècdotes i faules, es va vestint de fantasies i d’il·lusions.
Però la meva Manela és la Manela que canta en la seva adolescència al Grup Intermedi Borinots, grup d´adolescents que s´inicien en el cant coral sota la direcció de Ferran Badal. Una colla de borinots que cantaven i gaudien de la vida fent una activitat que els permetia desenvolupar-se com a persones i conèixer gent nova a partir de la música. Que més tard va passar a cantar a l´Orfeó Berguedà amb la majoria de membres quan el seu director va assumir-ne la direcció. Vull retre aquí un homenatge sincer als altres membres de Borinots que, com ella, ens van deixar de forma prematura: Marta Reig, Mercè Circuns i Patri Martínez. Canta, viu i somriu en aquesta etapa de la seva vida.
La meva Manela és la mare del meu alumne Xavi. Un nen massa sensible i vulnerable al qual la vida no tractat precisament bé i pel qual ha donat la seva vida. Manela, no l´abandonarem. El teu fill serà el nostre i el cuidarem, no tan bé com tu, perquè sabem que això és el que ens demanaries si poguessis. En aquest període comença la seva lluita, que malgrat el que pugui semblar no ha perdut, perquè estic segura que amb el seu llegat podrem fer possible allò que semblava impossible.

Resposta a Valentí Fainé

Roser Burgués ha dedicat molts anys a l’ensenyament i ha publicat nombrosos contes infantils. És creadora de les Magilletres, una sèrie audiovisual que s’ha projectat en diversos països.

L’any 2015 publica una novel·la dedicada a difondre la vida de Claire Pourpière, La indiana, finalista del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, del Premi Josep Pla i del Premi Gregal.

Aquesta segona novel·la, La Manela, també va quedar finalista del Premi Gregal de 2018.

 

Resposta a Valentí Fainé

La Manela

  Benvolgut Valentí.

  Moltes gràcies pel teu interès envers els meus llibres, t’ho agraeixo i n’estic orgullosa. Perdona que hagi trigat tant en contestar-te, però el dia a dia se m’endú molt del temps que hauria de dedicar a l’escriptura.

 Em fas tota una sèrie de preguntes per què el elector s’obligui a llegir-me; i potser et diria què el que més el pot temptar a fer-ho és saber que els dos llibres que he publicat han estat premiats. I, alhora els diria què, a part d’explicar la història de dues dones amb vides interessants, ensenyen història del seu temps. El lector pot gaudir d’una manera de fer, de ser, de pensar... en determinades èpoques. Tot està contrastat; i és per això, també, que utilitzo paraules i el llenguatge que, crec, utilitzaven els protagonistes. Res en va. Per si pot ser d’interès diré que estan considerats de prosa poètica.

  Quan em preguntes el per què? de la Manela et diria perquè va ser una dona forta, lluitadora i representativa de moltes dones que en aquella època de la primera meitat del segle XX, els va tocar festejar en un mon de clars obscurs, on la misèria accentuava la imaginació i amb dignitat van lluitar perquè les famílies gaudissin d’un mon millor, malgrat tots i tot.

  El llibre es mou per diversos espais, entre ells Castelldefels ja que de petita hi vaig viure i tinc moltes vivències que m’han ajudat  a amenitzar-lo.

  El darrer llibre, La Manela, el dedico a la meva mare perquè a ella li dec moltes de les anècdotes, histories, contes i reflexions que faig. Ella, quan jo era petita, em va obrir la ment a un espai ple de fantasies i imatges perennes que mai se m’han esborrat. Però, tornem-hi, a la mare, en especial, també li dec el llenguatge, ella em va ensenyar un català riquíssim , que em porta a escriure sense utilitzar diccionari, tot surt a raig, només recordant-la.

  Si he trigat a escriure el segon llibre és perquè en mig hi ha escrit un llibre de contes, que no ha agradat al meu editor i per tant no s’ha publicat. Potser l’hauria de refer, no sé; però actualment estic escrivint un altre llibre, que s’entreté en el segle XII i em porta molta feina de documentació. Així, doncs, amb temps, potser arribi a completar les dues obres que tinc en ment. Ja veure’m.

 Bé, admirat Valentí. No sé si t’he contestat els teus afanys; ja saps que estic contenta de rebre notícies teves. Si vols fer una presentació a Sabadell, en podríem parlar.

 Una abraçada forta.

 

Personal de Valenti Fainê

La tebà Manela, es una mica la meva mare que també de nom sen deia, el que passa es que la Manela del llibre, es un volca de, de paraules, que han entusiasmat el meu ànim, quan anava avançant em las sintonies que sortien dels teus relats  sobre la protagonista, però qui ja et coneix com a persona, sap de sobres que trobarà a faltar moltes fulles al llibre perquè, un el troba curt .

Tot el que del llibre es desprèn, a passat pesarà i seguirà , i com tu trobaràs que es curt per tot allò que el llibre desprèn.

Crec sincerament Roser, que no cal que te acompanyi mes sor , no tens rival de la manera que descrius, las coses crec que ja vares triomfà em el primer llibre i aquet supera per dues vegades mes la forma de expressió.

Els bons lectors que  entraran em el mon de la Manela te asseguro una important peixada que descobrirà em quin amor i intel·ligència descrius, els fets importants de la vida de la Manela gracies per las facilitats que sempre mes donat forta abrasada