Qui som
Edicions Cal·lígraf som una petita editorial nascuda a finals del 2011, amb seu a Figueres (Alt Empordà).

En aquests moments de crisi política, econòmica i social, creiem que una editorial independent, que selecciona acuradament els llibres que ofereix a la consideració dels seus lectors, té un important rol a jugar com a referent cultural. I amb aquesta idea treballem.

Volem que els nostres llibres siguin interessants no només pel contingut sinó que també cuidem l’edició per tal de crear uns productes de qualitat, atractius visualment. Així, tan el disseny com les portades aniran a càrrec d'artistes amb un recorregut propi en els seus camps respectius.

Defugim voluntàriament l'especialització temàtica per tal de no haver de renunciar a cap llibre que creiem interessant. La nostra producció editorial s'articula al voltant de 4 col·lecions: Poesia/Cançó, Narrativa, Assaig i Singulars.

Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó
Si volguéssim sintetitzar la personalitat i la trajectòria de Rafael Ramis i Romans (Figueres, 1880-1936) en poques paraules, correríem el risc d’escapçar la profunditat i la riquesa de tot el que representa. Ramis ha estat mestre, periodista i activista cultural. També va exercir de polític republicà: va ser regidor socialista, sindicalista i un gran promotor del catalanisme. Finalment, la seva defensa del laïcisme, la llibertat de consciència i la igualtat de tracte entre les persones, el duria a incorporar-se a la maçoneria. Ramis va ser un home de principis, caracteritzat per una gran honradesa. Un ferm lluitador.

Rafael Ramis (1880-1936). Catalanista, republicà, socialista i maçó

Joan Armangué Ribas
Figueres, 1953
Autor de diversos llibres sobre Figueres i l’Empordà d'economia local i comarcal, desenvolupament territorial i relats sobre gent empordanesa.
Ha publicat articles als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos: L’Empordà dins l’espai català transfronterer. Reflexions de desenvolupament territorial en el marc euroregional (2011); Figueres, l’estat de la ciutat: la crisi eixampla la bretxa econòmica i social (2017) i L’economia empordanesa millora, les desigualtats socials creixen (2018).
Premi periodístic Cadaqués a Carles Rahola 2018 per l’article Pelai Sala i Berenguer: el cadaquesenc de Santiago de Xile.

Figueres, París i Barcelona van ser tres ciutats importants al llarg de la seva peripècia vital. Tres llocs on no va renunciar mai a les seves idees i en els quals, a través de les seves accions, es va revelar com una persona fortament compromesa amb la societat del seu temps. Ramis va ser un home de valors i ideals. Un home que va treballar al servei del republicanisme, del socialisme i del catalanisme, sempre amb la voluntat de construir un país millor i més just. Malgrat tota la feina feta, la seva figura i la seva obra han caigut en l’oblit. I, d’alguna manera, m’agradaria que aquest llibre contribuís a divulgar-ho i ajudés a completar algun dels buits que, per desgràcia, encara presenten els relats sobre la història recent de Figueres i l’Alt Empordà. He de confessar que jo mateix, en realitat, no vaig tenir notícia del mestre Ramis fins a principis dels anys vuitanta… Vaig escoltar per primer cop el seu nom dels llavis d’un veterà militant socialista, durant una reunió amb els militants més joves, en què ens en parlava amb una gran admiració i respecte. Anys després, quan vaig ser alcalde de Figueres, cada cop que celebràvem algun homenatge als mestres republicans, a professors com Pere Masó, Josep Pey o Pere Bruguera, els exalumnes solien acabar evocant al mestre Rafael Ramis, sobre la seva personalitat i el seu mestratge. Això no fallava mai. Durant força temps, és veritat, vaig conviure amb la idea nebulosa que Ramis havia estat un de tants bons mestres republicans, un membre més d’aquella nombrosa nissaga d’educadors voluntaris que, durant el primer terç del segle passat, havien impartit classes magistrals a les escoles de Figueres i els pobles de la comarca. Però, de cop i volta, ara deu fer fa un parell o tres d’anys, vaig ensopegar amb una pila inesperada de dades sobre ell. Amb un cabal d’informacions que mostraven una personalitat rica, complexa i molt interessant. Aquesta troballa la vaig fer quan resseguia la història de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad del Ampurdán. Gràcies a aquesta recerca, per exemple, vaigdescobrir que Ramis havia impulsat l’arribada a Figueres de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares. Una feina que havia dut a terme en qualitat de 1r tinent d’alcalde de l’Ajuntament figuerenc. A partir d’aquell moment, vaig començar a aplegar dades i més dades sobre Ramis. Vaig poder constatar que havia impulsat un model innovador d’escola laica a Figueres, al mateix temps que estenia el seu compromís polític, social, cívic i cultural a molts altres àmbits. No és estrany, doncs, que Ramis acabés formant part dels moviments i les iniciatives més importants viscudes a la ciutat i la comarca, al llarg del primer quart del segle xx.